Avui us vull parlar d’un vídeo
que fa dies balla per les xarxes anomenat "Juzgando la educación tradicional". Segur que ja l’haureu vist i compartit. Jo me
l’he mirat més de 10 vegades i cadascuna d’elles em deixa amb la pell de
gallina. Cada vegada que veig finalitzar aquest vídeo em venen ganes d’aixecar-me
de la cadira i aplaudir-lo. Evidentment no ho faig perquè seria ridícul veure a
una noia aplaudint a un Ipad o a un mòbil...però per falta de ganes no és.
Aquest vídeo són tan sols 5
minuts, però QUINS 5 MINUTS!!! Fa reflexionar des del primer segon i motiva a
seguir amb la nostra tasca per un futur millor i, sobretot, DIFERENT.
Pels que no l’heu vist aquí us el
poso! I pels que ja l’heu vist gaudiu-lo de nou que val la pena.
Com us heu quedat? No us venen ganes de canviar el món o, si
més no, l’educació?
Personalment em venen al cap una
sèrie de reflexions i preguntes...
“Todos somos genios. Pero si juzgas a un pez por su habilidad en trepar un árbol pasará el resto de su vida creyendo que es un inútil” A. EINSTEIN
Quants anys fa que va dir aquesta frase Albert Einstein sobre
l’avaluació? L’any exacte sembla que no el sap ningú i fins i tot es
qüestiona que fos A. Einstein el primer en fer-ne ressò. Sembla que va ser al
voltant del 1898, com a tard. Tant és 20 anys avall com 20 anys amunt, estem
parlant de fa més de 100 anys. Quina vergonya! Com és que si fa 100 anys que se sap que no es pot avaluar a tothom
igual ho seguim fent? Per què els mestres segueixen sent els protagonistes de moltes aules
quan en realitat ho han de ser els alumnes?
Pot ser aquest sistema funcionava
el segle passat però creieu que s’adapta
a les necessitats de la nostra societat actual? Des del meu punt de vista,
mentre segueixi existint el fracàs escolar el sistema educatiu estarà obsolet.
Sí, molts direu: “sí que ha
canviat”, “no és el mateix” i més faltaria. Però creieu que ha canviat prou?
Penseu en qui elabora les lleis
educatives...POLÍTICS que no han trepitjat una escola des que en van sortir ells graduats. No creieu que haurien de
ser mestres els que creessin les lleis educatives? Podríem començar per
canviar això! Un polític mai vetllarà pels interessos dels infants sinó pels
interessos econòmics que s’hi amaguen darrera. Al cap i a la fi tots són
empresaris en el seu temps lliure, ho porten a la sang.
Per no parlar del valor que se’ns
dóna als mestres. Com la professió que
vetlla pel bé més important d’una societat pot estar tant tristament pagada?
No tenim horaris, quan sortim de l’aula continuem a casa i els problemes sempre
ens ronden pel cap. Sí, tenim dos mesos de vacances i la majoria de mestres
n’acaben fent mig, per amor a la nostra professió. Si se’ns infravalora des de les institucions més potents quina imatge
en tindran a les famílies?
Per què ens segueixen obligant a posar notes numèriques valorant una
sèrie de competències i capacitats allunyades de la vida real i les quals estan
molt lluny d’arribar a totes les intel·ligències existents? Fem sentir com
a inútils a possibles cracks de la pintura, la música o la dansa simplement
perquè no parlen la “llengua” que nosaltres volem que parlin.
I de la formació del professorat
millor ni en parlem. La gent que em coneix ja sap quina és la meva opinió al
respecte de la qualitat universitària d’avui en dia. Poc nivell i poca
exigència el que es trasllada a que se’ns anomeni com PINTA Y COLOREA.
Personalment, considero que s’ha de millorar molt la formació del professorat
començant per les avaluacions d’aquesta, ja que sovint sembla que només val
memoritzar. Si ens premien la
memorització i no la reflexió com ensenyarem als nostres alumnes a tenir
esperit crític i no memoritzar? La formació dels professors s’hauria de
basar en fomentar la reflexió i promoure que ens qüestionem les coses que és
com realment s’aprèn i com, en un futur, farem aprendre. No creieu que la formació d’aquelles persones que acompanyaran al futur
de la nostra societat durant les seves primeres passes ha de ser la MILLOR?
En definitiva, podria afegir
moltes més reflexions i crítiques però el vídeo parla per si sol i ja us he escrit
un bon rotllo dels meus. jeje
Per últim, remarcar que no sóc
més que una simple mestra d’educació infantil sense gaire experiència però amb
esperit crític. Així doncs, simplement us deixo les meves reflexions per a que
vosaltres reflexioneu també.