dilluns, 24 d’octubre del 2016

EVERYBODY IS A GENIUS!

Avui us vull parlar d’un vídeo que fa dies balla per les xarxes anomenat "Juzgando la educación tradicional". Segur que ja l’haureu vist i compartit. Jo me l’he mirat més de 10 vegades i cadascuna d’elles em deixa amb la pell de gallina. Cada vegada que veig finalitzar aquest vídeo em venen ganes d’aixecar-me de la cadira i aplaudir-lo. Evidentment no ho faig perquè seria ridícul veure a una noia aplaudint a un Ipad o a un mòbil...però per falta de ganes no és.

Aquest vídeo són tan sols 5 minuts, però QUINS 5 MINUTS!!! Fa reflexionar des del primer segon i motiva a seguir amb la nostra tasca per un futur millor i, sobretot, DIFERENT.

Pels que no l’heu vist aquí us el poso! I pels que ja l’heu vist gaudiu-lo de nou que val la pena.


Com us heu quedat? No us venen ganes de canviar el món o, si més no, l’educació?

Personalment em venen al cap una sèrie de reflexions i preguntes...

“Todos somos genios. Pero si juzgas a un pez por su habilidad en trepar un árbol pasará el resto de su vida creyendo que es un inútil” A. EINSTEIN


Quants anys fa que va dir aquesta frase Albert Einstein sobre l’avaluació? L’any exacte sembla que no el sap ningú i fins i tot es qüestiona que fos A. Einstein el primer en fer-ne ressò. Sembla que va ser al voltant del 1898, com a tard. Tant és 20 anys avall com 20 anys amunt, estem parlant de fa més de 100 anys. Quina vergonya! Com és que si fa 100 anys que se sap que no es pot avaluar a tothom igual ho seguim fent? Per què els mestres segueixen sent els protagonistes de moltes aules quan en realitat ho han de ser els alumnes?

Pot ser aquest sistema funcionava el segle passat però creieu que s’adapta a les necessitats de la nostra societat actual? Des del meu punt de vista, mentre segueixi existint el fracàs escolar el sistema educatiu estarà obsolet.

Sí, molts direu: “sí que ha canviat”, “no és el mateix” i més faltaria. Però creieu que ha canviat prou?

Penseu en qui elabora les lleis educatives...POLÍTICS que no han trepitjat una escola des que en van sortir ells graduats. No creieu que haurien de ser mestres els que creessin les lleis educatives? Podríem començar per canviar això! Un polític mai vetllarà pels interessos dels infants sinó pels interessos econòmics que s’hi amaguen darrera. Al cap i a la fi tots són empresaris en el seu temps lliure, ho porten a la sang.

Per no parlar del valor que se’ns dóna als mestres. Com la professió que vetlla pel bé més important d’una societat pot estar tant tristament pagada? No tenim horaris, quan sortim de l’aula continuem a casa i els problemes sempre ens ronden pel cap. Sí, tenim dos mesos de vacances i la majoria de mestres n’acaben fent mig, per amor a la nostra professió. Si se’ns infravalora des de les institucions més potents quina imatge en tindran a les famílies?

Per què ens segueixen obligant a posar notes numèriques valorant una sèrie de competències i capacitats allunyades de la vida real i les quals estan molt lluny d’arribar a totes les intel·ligències existents? Fem sentir com a inútils a possibles cracks de la pintura, la música o la dansa simplement perquè no parlen la “llengua” que nosaltres volem que parlin.

I de la formació del professorat millor ni en parlem. La gent que em coneix ja sap quina és la meva opinió al respecte de la qualitat universitària d’avui en dia. Poc nivell i poca exigència el que es trasllada a que se’ns anomeni com PINTA Y COLOREA. Personalment, considero que s’ha de millorar molt la formació del professorat començant per les avaluacions d’aquesta, ja que sovint sembla que només val memoritzar. Si ens premien la memorització i no la reflexió com ensenyarem als nostres alumnes a tenir esperit crític i no memoritzar? La formació dels professors s’hauria de basar en fomentar la reflexió i promoure que ens qüestionem les coses que és com realment s’aprèn i com, en un futur, farem aprendre. No creieu que la formació d’aquelles persones que acompanyaran al futur de la nostra societat durant les seves primeres passes ha de ser la MILLOR?



En definitiva, podria afegir moltes més reflexions i crítiques però el vídeo parla per si sol i ja us he escrit un bon rotllo dels meus. jeje




Per últim, remarcar que no sóc més que una simple mestra d’educació infantil sense gaire experiència però amb esperit crític. Així doncs, simplement us deixo les meves reflexions per a que vosaltres reflexioneu també.





Si us plau, no permetem que cap infant més es senti INÚTIL! Tots som genis en alguna cosa i només cal que els ajudem a trobar quina! Aquesta ha de ser la nostra tasca com a docents!









dimecres, 19 d’octubre del 2016

LA POR: IDEES PER A TREBALLAR LA POR A L'AULA D'INFANTIL.

S’acosta HALLOWEEN i jo no en sóc massa fan, és per això que avui us porto una alternativa ideal per aquestes dates.

Un dels temes principals de la famosa tradició de Halloween és LA POR. La por és sovint un tema delicat i una emoció difícil de  controlar, sobretot a les etapes d’infantil. Per aquesta raó és fonamental treballar-la i oferir als infants tècniques i recursos d’autocontrol d’aquesta.


Al lio! Aquesta és la meva proposta per a treballar la por com a pla alternatiu a Halloween per a infants de 4 i 5 anys (sempre adaptable a altres edats, és clar!).

A TOTS ELS MONSTRES ELS FA POR LA FOSCOR.

"A tots els monstres els fa por la foscor" de Michael Escoffier
Per introduir el tema a l’aula podem fer servir el conte de “A tots els monstres els fa por la foscor”, de Michael Escoffier. Un conte en el que els protagonistes són monstres que tenen por a la foscor i a les seves pròpies ombres. Per tal de superar les seves pors es passaran tot el conte intentant de diferents maneres deixar de tenir por. Des del meu punt de vista és un bon recurs ja que tracta la por des dels propis monstres demostrant que ells també en tenen.
Personalment m’agrada començar l’explicació dels contes parlant de la portada i fent hipòtesis amb el títol.

A partir d’aquest conte podrem establir una petita conversa de la por i d’aquelles coses que ens en fan: “Què és la por?” “Quines coses ens fan tenir por?” “Com ens sentim quan tenim por?” “Què fem quan tenim por?”
També podem jugar amb ombres i foscor a l’aula, seguint la temàtica del conte.

LA CAPSA MENJA PORS.


Després de la conversa proposarem als infants dibuixar/ escriure (depenent de l’edat i de l’infant) allò que més por ens fa. Un cop fet el dibuix, i de manera anònima, els infants posaran dins la capsa menja-pors les seves pors. La capsa serà anònima i no s’ensenyarà a ningú. Amb això fomentarem que l’infant expressi lliurement les seves pors sense tenir vergonya a que aquestes es sàpiguen.
A més, com a mestres ens servirà per a conèixer una mica més als nostres alumnes, ja que ens trobem a principi de curs i les pors poden ser una gran font d’informació.
Finalment entre tots decidirem què fer amb la capsa de les pors. Algunes opcions poden ser anar a tirar-la a un contenidor blau (quan ho creguem oportú, al final del projecte o al final de curs), enterrar-la (si tenim pati o jardí), guardar-la a l’altell, etc...el que sigui. Són les seves pors i han de ser ells els que decideixin que fer-ne.

COM RECONÈIXER UN MONSTRE.


"Com reconèixer un monstre" de Gustavo Roldán.
Continuant amb la por i els monstres explicarem el conte de “Com reconèixer un monstre”, de Gustavo Roldán, el qual ens descriu les característiques de tot monstre de manera divertida i amb unes il·lustracions genials. A través d’aquest conte els podem proposar dibuixar com serien si fossin un monstre.

Amb aquesta activitat veurem com s’imaginen i alhora treballaran les parts del cos i de la cara, ja que tot i ser un monstre ha de tenir totes les parts.

Els dibuixos els podem penjar en algun espai de l’aula on, també, podem deixar els contes per a estones lliures i per aquells infants que volen rellegir-los i mirar-los amb més detall.

AMULET ANTI-POR.


Com a activitat final crearem el nostre amulet anti-por el qual ens protegirà i espantarà les nostres pors. Amb pedres pintades de diferents colors amb esprai o pintura acrílica crearan el seu petit monstre anti-por. Amb ulls animats i retoladors permanents per la boca, orelles, nas, etc.  Cadascú es farà el seu per quan el necessiti, ja siguin les nits o d’altres situacions que els provoquin aquesta emoció. Serà una pedra petita per a que puguin portar-la allà on calgui.
(Jo proposo aquest amulet però pot ser qualsevol altre, la qüestió és proporcionar-los una petita estratègia.)






Bé doncs, aquestes són les 4 activitats pel treball de la por que us proposo. Es poden ampliar, modificar, fer aïlladament o en conjunt, etc. El COM dur-les a terme ja és cosa vostra!


També podeu descarregar-vos la versió en PDF!!




"No és valent aquell qui no té por sinó aquell que és capaç de superar-la"

Nelson Mandela




Espero que sigui del vostre interés i ja sabeu: SI US AGRADA EL QUE LLEGIU SEGUIU-ME!!







dimarts, 11 d’octubre del 2016

INVENTEM HISTÒRIES AMB STORY CUBES

El post que us porto avui parla del joc STORY CUBES. És us joc que a molts us sonarà, ja que us en vaig parlar al post “Us heu portat bé aquest any?”.  

Com ja sabeu sóc una gran fan dels jocs de taula i considero que poden ser una gran eina educativa per a totes les edats. Com bé us explico a “El poder dels jocs de taula” els jocs ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats, tant a l’aula com a casa, i amb ells es poden treballar moltes habilitats i coneixements.

El que us porto avui està, bàsicament, relacionat amb el llenguatge i la creativitat però també fomenta la seqüenciació i l’autonomia. És un joc on les normes són simples i molt obertes a noves possibilitats.

Hi ha diferents temàtiques de daus i són molt fàcils d’adquirir ja que els podeu trobar a qualsevol Abacus pel mòdic preu de 9,99e. Us adjunto les imatges d’algunes versions del joc (no totes perquè n’hi ha masses jeje), n’hi ha moltes i es poden barrejar per jugar o jugar per separat.






El funcionament de Story cubes és simple. Consisteix en crear i inventar històries amb els 9 daus del joc. No hi ha cap resposta incorrecta! Amb els daus i la imaginació tot és possible. Es pot jugar amb els 9 daus una mateixa persona o acumulativament tirant un dau cadascú i sumant la seva part de la història a la dels companys anteriors. Les normes són senzilles el que permet que puguin jugar-hi sense la guia del mestre i en petit grup. Des del meu punt de vista Story cubes és perfecte per formar part del racó de llenguatge, ja que permet el joc autònom i fomenta la creació d’històries i l’aprenentatge de nou vocabulari.

A més considero que és un material de fàcil adaptació per a diferents edats o necessitats. Per exemple pels més petits podem jugar amb menys daus i d’accions senzilles d’enllaçar entre elles. Pels més grans es poden afegir daus i versions del joc més especifiques i amb vocabulari més complex.

A continuació us ensenyo com seria el funcionament i l’exemple d’una història. En el meu cas tinc la versió Voyages que és de fantasia i viatges màgics.


Tirem els daus! Els ordeno pensant en el protagonista i començo a enllaçar. A la meva història només cal que hi apareguin tots els daus, sigui de la manera que sigui i interpretant la imatge de cada dau com es vulgui.

I aquesta és la historieta que m'ha sortit...



E VOILÁ!!



Aquí us en deixo la versió descarregable en PDF.





I per últim, vull saber la vostra opinió de mestre: Què us sembla? El faríeu servir a les vostres aules? Creieu que té possibilitats?


I pels que ja el fèieu servir: us funciona? Com organitzeu la classe per jugar-hi?


Podeu compartir les vostres experiències als comentaris!!






PAULA!

dissabte, 8 d’octubre del 2016

MÉS PACIÈNCIA I MENYS TECNOLOGIA.

HE TORNAT! Mare meva, miro la data de la última publicació i m’esgarrifo de pensar com he abandonat aquest blog durant tants mesos. En la meva defensa he de dir que tot té la seva explicació: He estat treballant de temporada a MENORCA i quan tenia una estona per a mi preferia una mica de platja i amics. M’enteneu oi?? Us he de confessar, però, que vaig escriure algunes cosetes durant l’estiu però res prou ben fet com per publicar-ho.


L’entrada que us porto avui és una de les reflexions que m’han ballat pel cap aquest estiu. El títol us pot donar una idea del què us vull parlar avui.

Com tots ja sabem estem a l’era de les tecnologies on tots els infants creixen sabent manipular tot tipus d’aparells i tabletes sense necessitat que ningú els ensenyi. Aquest nens són els anomenats natius digitals.

Malauradament cada dia és més comú veure infants enganxats a pantalles a totes hores i, el que és pitjor, és comú veure'ls dinar mentre miren al mòbil/tauleta del pare/mare els dibuixos animats. I no, no dino a casa de les famílies del meu voltant, no em cal. Aquestes situacions les veig sense necessitat d'entrar a cap casa. Les veig als restaurants, als bars, a les cafeteries, etc. És al·lucinant com hem fet d'un moment de conversa i trobada familiar una estona més per mirar pantalles. "Així podem dinar tranquils!" o "és que sinó no vol menjar" o "és que així no molesta". Totes aquestes frases són una manera d'excusar-se i evitar perdre temps en ensenyar hàbits de convivència. No dic que sigui fàcil, ni molt menys. La tasca de pare/mare no és fàcil ni ve amb manual d'instruccions i a moltes famílies els pot semblar que les pantalles els faciliten molts moments però realment els treu una oportunitat de conviure en família i aprendre.

Moltes mares i pares estareu pensant: “i aquesta qui es pensa que és per dir-me el que he de fer si ni tan sols és mare? Ja m’ho dirà quan tingui fills...”  És cert, no sóc mare ni pretenc dir-vos com fer de pares. Simplement deixo anar una reflexió i em pregunto: fins on arribarem amb les noves tecnologies? Són un comodí per distreure en qualsevol situació?


Com a educadora us diria que és fonamental que l’infant prengui consciència de la importància d’una alimentació saludable, gaudeixi d’alimentar-se i no es perdi un gran moment familiar i social com pot ser qualsevol àpat. No hem de permetre que les tecnologies ens prenguin, també, aquest moment en societat i font de molts aprenentatges.

A continuació us vull comentar algunes alternatives a les pantalles que se m’han acudit. N’estic segura que n’hi ha 1000 més i vosaltres en sabreu de millors (l’experiència és un grau). Aquí us les deixo!!

Alternatives a les pantalles durant els àpats:
  • Fer partícip a l’infant de l’elaboració del menjar. L’infant es sentirà part d’aquell aliment elaborat així com també aprendrà rutines de la cuina, mesures i la seqüència d’accions necessàries per realitzar tota recepta. Com és evident, i amb les vides ocupades que portem, això no ho podem fer cada dia però segur que un parell de dies per setmana (mínim) poden ajudar.
  • Fer-lo responsable d’algunes tasques de casa com el parar i recollir la taula o fer la llista de la compra. Aquestes petites tasques quotidianes són grans oportunitats per afavorir l’autonomia i l’autoconfiança de l’infant.
  • Dinar/sopar tots junts (o els màxims possibles). Si volem que l’infant entengui la importància de l’alimentació saludable hem de donar-li el valor que és mereix participant-hi en família. Els pares sempre són el primer referent de tot infant i menjar sol és molt avorrit.

Per als més petits:
  • Oferir-li també una cullera per a ell. Tot i que encara no sàpiga menjar sol podem donar-li l'oportunitat que experimenti mentre l’adult li dona cullerades de puré o del que sigui. Estarà la mar d’entretingut alhora que experimentarà agafant les habilitats motrius necessàries per a l’ús de la cullera.
  • Menjar amb les mans sempre que sigui menjar sòlid com fruita o carn. Gaudirà més del menjar alhora que desenvoluparà habilitats de la motricitat fina com la pinça.

Per als dinars/sopars fora de casa (restaurants):
  • Procurar buscar restaurants amb zones verdes o parcs sense cotxes. Aquesta és una solució pràctica però gens factible a depèn quins municipis. Poder dinar a una terrassa amb un parc al costat, avui en dia, és més aviat un privilegi, però pels privilegiats pot ser una bona solució.
  • Portar colors per pintar o alguna joguina per a després de dinar. Per aquells que no tenen la sort de viure allunyats dels cotxes portar els estris per pintar o algun joc pot ajudar a allargar l’estona de sobretaula amb els amics/família.

I sobretot paciència, ja que ningú no neix sabent-ho tot ni les tauletes no ensenyen d’hàbits i convivència.




PD: vull remarcar que no estic, ni de bon tros, en contra de les tecnologies. Sent mestra seria posar-me pedres al meu terrat si no volgués fer ús d’aquestes. Però sí considero que hi ha temps per a tot i tot té, i ha de tenir, el seu moment.



PD2: alguns adults sopant amb amics o parella també fan vergonya aliena quan sembla que en comptes de parlar-se amb la boca ho facin només amb els dits polzes. Sí, sí, parlo d’aquells grups que queden per parlar amb altres persones no presents en comptes de xerrar entre ells. Així és com hem d’evitar acabar!!!

Una mica d'humor per acabar....





Fins aviaaat!!! (ho prometo)