EL DIA DE LA PAU ÉS CADA DIA

Fa uns dies una AMIGUÍSSIMA meva, que és una SÚPERMESTRA, em va preguntar si coneixia algun conte per treballar la Pau amb infants. No me’n va venir cap al cap!!  El que sí em va venir va ser la idea de dedicar-li un post. Així doncs, aquesta entrada la faig tant per mi, per conèixer recursos, com per totes aquelles mestres que vulguin alguna idea nova per treballar-la.

M’agradaria remarcar que els valors per la pau i el respecte no s’han de treballar només el dia 30 de Gener, com remarco al títol. El treball per la Pau ha de ser diari, amb un dia no n’hi ha prou. El respecte, la tolerància, l’empatia, la generositat, l’amistat i l’amor han de ser valors i sentiments presents a totes les aules del món. Les GUERRES no són l’únic enemic de la Pau, en té d’altres menys visibles però més influents com la intolerància. Aquesta, malauradament, no només la trobarem en una guerra. La tenim més a prop del que ens pensem i l’arma més forta per derrotar-la és l’EDUCACIÓ.

Sonarà molt típic però TOTS SÓM DIFERENTS. I no, quan parlo de diferencies no em refereixo a les físiques, com el color de pell o la manera de vestir, som diferents per dins i això no depèn del país de naixement. I, perdoneu que m’emocioni, AQUÍ ESTÀ LA GRÀCIA!!!! Quin avorriment tots iguals!!!

Aquesta última reflexió m'ha fet pensar en un gran anunci de Coca Cola (perdoneu per la públicitat)

Per tant, per a mi, la IGUALTAT és el respecte a les DIFERÈNCIES que ens fan únics. És la tolerància a les diferències. És tenir el dret a les mateixes oportunitats. És poder triar qui vols ser i amb qui vols caminar. I és, també, que aquestes decisions siguin personals i no vinguin imposades.

Feta la reflexió, el que avui us porto són recursos per treballar aquests valors que envolten la PAU durant tot l’any, tant si és dilluns com divendres o dia 3 com dia 23.

CANÇONS

Les cançons són sempre una bona eina per treballar valors i fer sentir emocions. Per sort en tenim moltes i de molts temes i idiomes i, com no, també de la Pau i de tots els valors que l’acompanyen. Si, la Pau en si sola no és més que una paraula. Necessita del respecte, la tolerància, l’amista i l’amor per formar un equip i que aquest arribi a tot el món.

Les cinc cançons que us enllaço a continuació m’han semblat molt adients pel treball d’aquests valors que acompanyen la pau. El com treballar-les ja us ho deixo per vosaltres, mestres, que teniu més experiència i n’estic segura que n’hi traureu molt de suc.

MIRALL DE PAU

LA CANÇO DE LA FELICITAT

EL MÓN SERIA MÉS FELIÇ

ESCOLTA-HO EN EL VENT

SOMNIS D’INFANT

CONTES

Els contes no hi podien faltar en un Post de recursos. En sóc una FAN total. Aconsegueixen captivar als infants i fer-los viatjar per un món de fantasia alhora que transmeten valors. Són indispensables!! Que faríem sense contes...

Aquí us en deixo un petit recull d’aquells que m’han semblat útils pel treball del respecte, la tolerància i l’amistat, en definitiva, pel treball de la pau.

EL PEIX IRISAT

Segur que tots/es coneixeu el conte del PEIX IRISAT, però per si tenim algú que encara no el coneix us el resumiré breument.

És la història d’un peix diferent, més brillant i de molts colors. Tots els peixos del mar volien ser tan brillants com ell. Un dia li van demanar que els regalés una de les seves escames brillants però ell s’hi va negar i es va quedar sol. Ningú volia ser amic. Va decidir visitar al més savi de l’oceà, el pop. Després d’explicar-li perquè s’havia quedat sense amics el pop li va aconsellar repartir les seves escates brillants entre els seus amics ja que ell en tenia moltes. I així ho va fer. Va repartir la seva virtut entre els seus amics i mai més no va estar sol i ja no li importaven les seves escates.

Amb aquest conte transmetrà la importància de compartir als més petits alhora que els farà passar una bona estona. Podeu fer servir el conte en paper i explicar-lo o optar per un vídeo narrat. A mi m’agrada més explicar-los jo, ja que permet interrupcions, prediccions del que passarà, etc.

EL NEN ESTEL

EL NEN ESTEL - Raichel Hausfater

Aquest és un conte que em va impactar molt quan el vaig llegir. És per aquesta raó que el considero per a totes les edats, tant adults que ja en coneixen la història en la que es basa com per infants que es quedaran amb la part més sentimental i la moralitat de la trama.

Aquest conte, doncs, tracta la discriminació i persecució que van patir els Jueus durant el nazisme. Tracta aquest tema tan delicat i complicat d’una manera molt simbòlica la qual cosa el fa ser un conte infantil. Així doncs explica com un nen que porta un estel al braç és diferent a la resta pel simple fet de portar aquell símbol. Explica com aquell nen i la seva família han de fugir dels caçadors d’estels que els volen portar a unes grans xemeneies que els envien al cel. En definitiva, tracta la intolerància enfront les diferencies i com aquest infant pateix aquesta discriminació.

Com us he dit, pels adults que coneixem la història real, és un conte dur però considero que està molt ben aconseguit i tractat perquè un infant ho pugui comprendre, més enllà del nazisme és clar. El recomano 200%.

EL VIATGE

Aquest és un llibre preciós que no deixarà indiferent a ningú.

A través d’unes il·lustracions magnífiques narra la història d’una família que fuig de la guerra. És un camí dur i ple d’obstacles a superar, no és fàcil deixar la teva llar i marxar cap al no se sap on.

El considero un imprescindible a les biblioteques d’aula per treballar la tolerància i empatitzar amb totes aquelles famílies que han de marxar del seu país deixant-hi mig cor trencat.

CUATRO ESQUINITAS DE NADA

Aquest conte explica de manera simple i entenedora la discriminació que rep un quadrat pel simple fet de ser diferent a les rodones amb les que juga.

El quadrat es troba en que no pot entrar a jugar amb les seves amigues les rodones degut a que la porta és rodona i no hi ha manera d’entrar-hi. En un principi intenten fer-lo entrar com sigui i li diuen que s’ha d’arrugar i fer rodó. Després pensen que la solució està en tallar-li les cantonades, és a dir arrodonir-lo , però això li faria molt de mal. Finalment troben una solució: tallaran la porta quadrada, total només són 4 cantonadetes de res.

Amb aquest àlbum il·lustrat podrem treballar l’empatia, el respecte a les diferencies i la resolució de conflictes mitjançant el diàleg.

També en trobareu una versió en vídeo narrat.

EL CASSÓ DEL GERARD

Aquest és un conte delicat i tendra que a través d’unes il·lustracions precioses ens explica la història d’un nen diferent. En Gerard és un nen especial el qual haurà de superar dificultats i obstacles que la vida li presenta pel simple fet de no ser com la resta d’infants. Ell sempre porta el cassó el qual representa la càrrega que ha de suportar i que li complica encara més la vida.

És un àlbum il·lustrat molt recomanable per a infantil ja que des d’una mirada tendre i un diàleg senzill arribarà als cors dels més petits i els farà reflexionar, amb una bona conversa guiada per la mestra.

També en trobareu una versió en vídeo narrat en castellà amb unes il·lustracions magnífiques que val mooooolt la pena.

EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL

Aquesta és una faula molt coneguda que tracta la cooperació com una acció divertida i positiva per a tots.

Pels que no la coneixíeu explica la història d’un Cargol que, mentre passejava pel camp, li va venir un mal de panxa horrorós. Així doncs va pensar que un bo remei al seu mal de panxa seria una bona amanida d’herba de poniol. Després d’estirar i estirar de l’herba de poniol se’n va adonar que sol no podria i va  demanar ajuda  a una granota que passava per allà. Però juntes tampoc van poder i van necessitar més ajuda. Quan ja eren 5 animals ajudant i estirant van caure tots de cul a terra de tanta força que van fer. L’herba de poniol seguia plantada i els animals es van fer un tip de riure d’aquella situació tant divertida i al cargol se li va passar el mal de panxa tot rient amb els seus nous amics.

Com veureu és una clàssica faula acumulativa que tracta la cooperació i l’altruisme, ajudar als companys sense res a canvi.  

Us en deixo una versió d’Una màde contes!

EL SENYOR GUERRA I LA SENYORA PAU

Aquest conte narra la història d’un senyor malhumorat inventor i la senyora Pau, una encantadora dona que cuina delícies. Un dia, mentre el senyor guerra inventava una súper catapulta per llençar bombes la senyora Pau es va presentar a casa seva amb un deliciós pastís de maduixes. Ell era tan antipàtic que ni tan sols li va dir gràcies. Passats uns dies el Senyor Guerra va acabar el seu invent i quan es disposava a provar-lo al jardí de casa va venir la Senyora Pau corrent i cridant. El bosc que envoltava les seves cases s’estava incendiant. Així doncs van carregar la catapulta de galledes d’aigua i van aconseguir apagar el foc. Quin heroi, va pensar tot el poble. Des d’aleshores aquella catapulta s’anomena apaga-focs i el Senyor Guerra és més simpàtic.

Les persones canvien i totes tenen un costat bo.

Us en deixo la versió d’Una mà de contes.

ME LLAMO PAZ

Aquest és un conte preciós que explica la vida d’una nena que viu en mig de la guerra. Explica tot allò que aquesta nena no pot fer i totes aquelles coses que no hi són a conseqüència de la guerra del seu país. Una guerra que no va amb ella però que l’afecta molt directament.

Està explicada des de la mirada d’un infant el qual acosta al lector als sentiments que la protagonista té. És un bon recurs per treballar la pau i per animar als infant a agrair i valorar tot allò que tenen i poden fer, sabent que hi ha nens que no en tenen aquella sort per culpa de la guerra.

Us en deixo una versió audiovisual a la que, des del meu punt de vista, li falta un àudio que l’acompanyi.

ACTIVITATS/DINÀMIQUES

JOC DE LES CADIRES COOPERATIU

D’aquest joc ja us n’he parlat abans, concretament al post del Calendari d’Advent. Considero que és una gran dinàmica per a la cohesió de grup i per fer entendre el concepte de companyerisme. En aquest joc si tots s’ajuden guanyen i del contrari tots perden.

Podríem dir que és la versió cooperativa del tradicional joc de les cadires. Aquesta versió, però, consisteix en intentar, cada vegada amb menys cadires, que tots els companys pugin a algun lloc. És a dir, quan la música es pari no ha de quedar cap infant en terra, han d’estar tots damunt les cadires. Començarem amb una cadira per infant i anirem reduint cadires fent que sigui necessari compartir espai i ajudar-se a mantenir l’equilibri. Com ja he dit en aquest joc ningú guanya, o bé tots guanyen o bé tots perden.

COM ET SENTS DARRERE UN MUR??

Aquesta dinàmica consisteix en crear un mur de blocs tous de psicomotricitat tan alta com sigui possible i que divideixi la classe/aula de Psico en dos zones.

Aquesta activitat es pot enfocar i contextualitzar com es vulgui o es cregui convenient segons el curs. Una idea pot ser crear un context de desigualtat entre els dos bàndols. Per exemple que els infants d’un costat del mur tinguin jocs i peces per jugar i els altres no tinguin res a l’abast. Es tracta de provocar sentiments en els infants i que els verbalitzin a través de preguntes de la mestra. Després podem canviar els jocs de bàndol i que sigui l’altre grup que experimenti la discriminació.

Després de verbalitzar com ens hem sentit parlarem del mur. De com els afecta que hi hagi un mur que els separi dels companys i del joc. De si els agradaria trencar-lo i jugar tots junts. La qüestió és ajudar a que prengui consciencia del mal que fan les desigualtats i els murs.

Acabarem destruint el mur i deixat un temps per jugar tots junts. Podem tornar a la calma amb una altra petita conversa en relació a aquest final d’activitat.

LA TERANYINA DE LA GUERRA I LA PAU

Aquesta activitat és una adaptació de la Teranyina de les coses maques del Calendari d’advent.

En aquest cas consistirà en formar una teranyina tot dient una paraula lletxa i que ens faci pensar en guerra cadascú. A mi em venen al cap paraules com: burla, insults, bombes, tristesa, armes, lluita, etc. Per desfer aquesta teranyina de guerra calen paraules de Pau. Per tant per anar desfent-la caldran paraules que portin a la pau com somriures, amor, amistat, respecte, igualtat, flors, abraçades, etc. Totes aquelles paraules que els transmetin pau als infants seran vàlides i aconseguiran desfer la teranyina de la guerra.

UNIM LES MANS PER LA PAU

Aquesta activitat pot ser a mode de conclusió i requereix d’un treball previ. Consistiria en dibuixar/repassar el contorn de les nostres mans en una cartolina del color que es vulgui i retallar-la. Un cop tenim cadascú la seva mà consistiria en escriure una paraula per la pau al palmell d’aquesta. Per exemple jo escriuria “somriures” o “respecte”. Cada infant pot escriure la paraula que per a ell signifiqui la pau.

Un cop tenim totes les mans per la pau només cal unir-les. Ho podem fer en un mural o en una paret amb blu-tack. Es tracta que cada infant col·loqui la seva mà al costat i tocant a les dels companys i així anar formant un cercle de mans unides. Cada paraula per la pau per separat no té el mateix significat que al costat de la resta de paraules dels companys. Només unides tenen un gran significat. Unides conformen la PAU!

Com veieu requereix un treball previ o una bona conversa prèvia per arribar a totes aquelles paraules que ens porten a la pau.

La foto no s’ajusta a l’activitat però la idea és que quedi una cosa així però amb paraules a les mans.

I ja només em queda preguntar-vos COM TREBALLEU VOSALTRES AQUESTS VALORS PER LA PAU?? 


Espero els vostres COMENTARIS!!!





Us deixo també la versió en PDF!

“ENDERROCAR I DESTRUIR ÉS MOLT FÀCIL . 

ELS VERITABLES HEROIS SÓN AQUELLS QUE COSTRUEXEN”

NELSON MANDELA

DESPERTEM LA CREATIVITAT AMB UN QUADRAT

Durant el passat cap de setmana, mentre m’endinsava en un curs de dibuix per a escèptics que em van portar els Reis (molt encertats, per cert), se’m van acudir algunes reflexions i activitats per a l’etapa d’infantil. Sí, sembla que no puc desconnectar. Tinc tanta il·lusió per acompanyar a 25 marrecs en els inicis de la seva aventura a la vida que el cap se’m envà cap aquell dia tot sol. En fi...per sort tinc el blog i puc expressar aquestes idees i pal·liar una mica les meves ganes de posar-les en pràctica.

Bé doncs, les activitats d’avui tenen per fil conductor la CREATIVITAT, tan necessària a la vida, i els QUADRATS. Com bé va dir Ursula K. Leguin:

 “un adulto creativo es un niño que ha sobrevivido”. 

Sí, tendim a tallar les ales a aquesta creativitat i imaginació a mesura que es fan grans. Quin gran error!! Sovint acotem tant les condicions o les premisses que deixem poc per a la imaginació. La creativitat és com tot, s’ha de treballar i practicar. Del contrari un simple full en blanc acaba sent un mal de cap on l’infant s’hi sent insegur i té la necessitat de tenir un model o més premisses. No podem deixar que això passi i, per tant, hem de treballar la creativitat!!

A més, molts experts asseguren que enfrontar-se a un full en blanc ajuda a desenvolupar l’habilitat de la resolució de conflictes/problemes, tant important en la vida real. La creativitat, al cap i a la fi, és la capacitat de generar idees noves i resoldre problemes/conflictes de manera innovadora i original. En aquests processos, doncs, hi intervenen les emocions, el pensament i l’experiència viscuda.

Així doncs, el passat cap de setmana mentre dibuixava textures i patrons dins una quadricula de 4x4 (seguint el curs de dibuix) se’m van passar pel cap aquestes preguntes:

Com reaccionaria un infant enfront a un quadrat en blanc?

Quines textures inventarien ells? Com els omplirien?

Quant pot donar de sí un quadrat en blanc?

FEM TEXTURES!

Per què no provar-ho!? I així ho vaig fer. Els vaig proposar als dos grups de reforç escolar, dels que sóc voluntària amb la Creu Roja algunes tardes, omplir de textures una quadricula de 2x2. Són infants de primària el que em va servir també per fer un petit experiment. Sóc de la teoria, com he comentat més amunt, que a mesura que es fan grans els costa deixar-se anar en activitats sense gaires premisses. És a dir, ja no tenen la soltesa que té un infant d’infantil i temen fer-ho malament, temen l’error i a la reacció de l’adult/companys. Evidentment, això és depenent de l’escola, ja que hi ha moltes escoles que fan un treball de la creativitat molt bo durant tota la primària.

Els vaig presentar l’activitat com una activitat lúdica on crear patrons i deixar-se emportar. L’única condició era omplir l’espai de textures. “Què és una textura?” La paraula textura té moltes definicions. Jo els hi vaig explicar de dues maneres. En primer lloc els vaig descriure la textura com aquelles imatges que tenen els objectes i aquelles sensacions que ens aporten a la vista i al tacte (p.ex: la escorça d’un arbre). També els vaig definir com la repetició de figures o patrons en un espai. No en van tenir prou per començar i van necessitar un exemple gràfic i els vaig ensenyar alguna de les meves, que no valia copiar. En acabar la seva obra els vaig proposar posar-li un títol, segons el que volien transmetre o els havia transmès a ells. No vaig donar més premisses i van sortir coses així:

     

     

Alguns detalls de les creacions de l'Ibrahim, l'Omayma i el Yassir.  

    

He de dir que a cada pas que feien buscaven la meva aprovació i la meva resposta era sempre la mateixa: “a tu t’agrada? Doncs està perfecte!” o “tot està bé, és a tu que t’ha d’agradar com queda la textura”.

QUÈ ENS INSPIRA UN QUADRAT?

Seguint amb el quadrat en blanc vaig pensar que aquesta activitat podria ser interessant. He de dir que aquesta activitat està inspirada en una dinàmica que vaig veure a les xarxes d'una companya que ho feia amb cercles i em va semblar molt interessant.

Així doncs, presentant en un mateix full diversos quadrats iguals en llapis, consisteix en dibuixar cada infant algun objecte quadrat en el qual ha pensat en  veure dita figura en blanc. La idea és fer un dibuix cada infant al mateix full/mural. Així doncs el resultat serà col·lectiu ja que tots els dibuixos es fan en un mateix mural/paper. Aquesta dinàmica encara no l’he pogut posar en pràctica i he fet jo un exemple, tot jugant amb la meva parella. No, no som grans dibuixants, ho sabem jejeje. Quan tingui la versió creada pels petits us l’ensenyo i l'afegeixo aquí.  

La idea és aquesta! Aquest és el resultat dels petits artistes!!! (i perquè no hi havien més quadrats que sinó...)

POSSIBILITATS D'UN QUADRAT

Un simple QUADRAT pot donar-nos el fil conductor per a fer mil i una activitats i despertar la creativitat dels infants.

Per exemple, una altra opció que se m'acut és la realització de construccions amb peces quadrades i explicar-la als companys. També poden dibuixar-la o fer-li una fotografia per recollir l'activitat junt amb la resta d'aquestes.

Anant més enllà, també podrien fer una SÚPER-CONSTRUCCIÓ amb capses de cartró al pati en petits grups. Aquesta activitat també implicaria el treball cooperatiu i, per tant, abans de començar a construir haurien de parlar i pactar el que volen construir. També en demanarem una explicació final.

http://eipenyasegat.blogspot.com.es/

Són 4 propostes simples i adaptables a totes les edats que considero que promouen la imaginació i la creativitat.

Aquí us deixo també la versió descarregable en PDF!! He afegit també aquesta opció als posts anteriors amb propostes educatives!!!!

A partir d'ara també em podreu trobar i seguir al Twitter

Fins aviat MESTRES!!!

CARTA ALS REIS D'UNA MESTRA

Estimades ses Majestat els Reis d’Orient,

El meu nom és Paula i ja fa 24 anys que em coneixeu. Com ja sabreu sóc mestra tot i que, malauradament, només ho diu la meva titulació.

Aquest any m’he portat molt bé, he treballat tot el que he pogut i m’han deixat, he emprés nous projectes, he millorat el meu anglès, he aprés dels meus companys, he estimat als meus, he fet voluntariats, i he buscat amb totes les meves forces i il·lusió ser mestra!

És per això que us vull demanar un regal. Sí, només UN! Més aviat podríem dir que és un desig i no és pas material.  Us demano UNA OPORTUNITAT. Només una! Us prometo que no us decebré. Sé que som moltes les mestres que demanem aquest desig i per això us escric aquesta carta, per recordar-vos que m’he portat molt bé aquest 2016 i m’ho mereixo!

Molts infants, quan els explico que sóc mestra, em pregunten immediatament: De quina escola? o De quina classe?. És una pregunta innocent i sense maldat alguna, ho sé. Però indirectament em fa mal. Pel cap se’m passen algunes respostes però estan molt lluny del que voldrien sentir i del que entendrien. Com puc explicar-los que sóc mestra, només, perquè tinc el títol i perquè així m’hi sento però no sóc tutora de cap escola. Com els explico que estic a unes llistes infinites en les quals em demanen experiència però no em donen l’oportunitat d’aconseguir-la. Com els explico que sóc el numero 62.200 i pico en aquestes inacabables llistes. Com els explico que per molt que m’esforci i em formi com a molt tindré una substitució. Com els explico que fa 6 o 7 anys que no hi ha oposicions i que, per tant, si algun dia sóc tutora no serà amb plaça fixe. No puc!  

Sabeu que és el que m’agradaria explicar-los? M’agradaria explicar-los que sóc tutora d’un grup de nens i nenes que m’ensenyen cada dia. M’agradaria explicar-los com tots junts aprenem uns dels altres. M’agradaria explicar-los tots aquells punts forts de cada infant, tots ells diferents però amb molt que aportar al grup. M’agradaria explicar-los el que m’agrada ajudar a descobrir a cada infant allò que l’apassiona, el seu talent. M’agradaria explicar-los com intento crear un ambient motivador i potenciar l’autoestima de cada infant. M’agradaria explicar-los que cada dia sóc millor mestra gràcies a ells. Però no puc!

A canvi us prometo aprofitar cada minut d’aquesta oportunitat que, per mi, seria un REGAL! Us prometo aprendre de cada experiència, per petita que sigui. Us prometo esforçar-me en trobar les virtuts i genialitats de cada infant (sí, sóc de les que pensa que tots tenim un crack a dins!). Us prometo pensar en les necessitats de tots els infants. Us prometo somriure molt! Us prometo SER MESTRA!

Estimats Reis, no és molt el que demano! És tan sols una cosa però d’ella en depenen moltes d’altres. Amb aquest regal seria FELIÇ!

PD: Espero que algun REI, mooooooolt mag, llegeixi la meva carta i pugui portar-me aquesta OPORTUNITAT/DESIG!

Moltes gràcies,

PAULA VILELLA