LA QÜESTIONADA LLETRA LLIGADA

La lletra lligada ha estat qüestionada durant molts anys. L’últim any ha estat un debat a moltes escoles i per a molts mestres, la qual cosa ha esdevingut que sigui un tema d’actualitat. Arrel de la modificació de la llei educativa a Finlàndia l’any passat el debat es va tornar a activar a molts països del món. Si el país amb el sistema educatiu de més renom al món havia canviat la llei per posar la lletra lligada com a optativa i substituir-la per l’impremta i el teclat alguna cosa volia dir no?

Sé que és un debat amb molta, moltíssima, diversitat d’opinió i per això el vaig triar per al meu TFG (treball de fi de grau). Volia saber les opinions dels nens, les futures mestres i dels experts en educació, i llenguatge és clar. Així doncs, vaig enfocar aquest treball en conèixer els diferents punts de vista per així poder formar el meu de manera fonamentada.

Des de que vaig iniciar-me en aquest món del Mestralitza’t volia fer un post sobre aquest tema. Fins ara m’ha fet una mica de por i alhora mandra ja que hauré de resumir tot un treball de fi de grau en un post i que aquest sigui entenedor i amè. Sí, tot un repte, amb el que em costa a mi resumir!! SOS! Però ara ja hi sóc i no hi ha qui m’aturi. Crec que pot ser interessant i puc ajudar a altres mestres a formar la seva opinió.

Per començar us faig una llista de les meves fonts d’informació (si ho redacto passa el que passa i m’allargo una pàgina).

• Entrevistes a dues expertes en educació i llenguatge, Ana Teberosky (UB) i Margarida Falgàs (UdG).
• Enquestes a infants (de 3 a 11 anys) i futures mestres (companyes de 4t de carrera).
• Articles, notícies i reportatges en relació al tema.
• Llibres per contextualitzar el debat.

Contextualitzant una mica el tema, l’alfabetització ha estat des de sempre una de les prioritats de l’educació, i això no és cap misteri. Antigament s’entenia per persona alfabetitzada aquella capaç de llegir i escriure, és a dir, amb un domini del llenguatge escrit. Aquest concepte i el valor d’aquest han evolucionat molt al llarg dels últims anys. Avui en dia gairebé podem dir que no hi ha analfabetisme. Les exigències de la societat, actualment, obliguen a realitzar aquest aprenentatge. A més, avui en dia no n’hi ha prou en conèixer l’alfabet i ser capaç de desxifrar un text. Per poder considerar a una persona alfabetitzada calen uns coneixements del llenguatge escrit i oral que permetin la integració social i cultural, així com també donin possibilitats de projecció i d’aprenentatge (Bigas, 2000).

Si ens remuntem als orígens de l’escriptura ens adonarem de quin era, i ha de ser, l’objectiu principal d’aquesta. Així doncs l’escriptura esdevé de la necessitat dels nostres avantpassats de comunicar-se salvant distàncies i temps. Tenien la necessitat de deixar constància i conservar relats sagrats, entre d’altres. Per tant, l’objectiu primer de l’escriptura era, i és, la comunicació. Avui en dia sembla que hem oblidat aquest objectiu, o l’oblidem en molts casos.

Anem al lio!

La lletra lligada va arribar a les escoles de Catalunya i Espanya de la mà de la corrent pedagògica de Montessori. Des de fa dècades estem arrelats a la tradició Montessori, la qual defensava l’aprenentatge de la lletra lligada com a procés natural dels infants degut a la unió de les lletres que fa més fàcil veure on comença i acaba una paraula. A més, segons Montessori la lletra lligada també permetia desenvolupar la motricitat fina dels infants (des del meu punt de vista aquesta no pot ser una raó de pes perquè avui en dia hi ha milions d’activitats i jocs per al treball de la motricitat fina). Per tant, podem dir que la lletra lligada és una herència de la metodologia Montessori.

Els arguments a favor de la lletra lligada són:

• “La lletra lligada, a més del seu vessant estètic, té molts avantatges pedagògics: s’hi treballa la motricitat fina, la fixació de conceptes i la de lletres en el marc d’un espai” Departament d’Ensenyament.

• “El debate a favor de la letra scrip es una moda, sale cada x años. Aunque el uso de la mano este en desusos no por ello debemos dejar de enseñar la escritura manuscrita. La mano es la inteligencia humana, no va a desaparecer el uso de la mano” Ana Teberosky, catedràtica de la UB i autora d’infinitat de llibres de l’aprenentatge de la llengua.

• “La lletra lligada activa ambdós hemisferis del cervell. A més, aquest tipus de lletra exigeix menys desenvolupament de l’os de la mà carp del que exigiria la lletra d’impremta o mecanografia. És un os de desenvolupament lent al qual els traços de la lletra cursiva s’hi adapten i no li suposen sobreesforços.” Carla Hannaford, neurofisiologia.

• Per a Montserrat Garcia Pons, professora d’infantil i primària, els avantatges de la lletra lligada són molts; en primer lloc, es fa un sol traç, i sense aixecar el llapis del paper. A més, les lletres comencen al mateix lloc i segueixen la mateixa direcció cap a dalt i cap a la dreta, de manera que permeten a l’infant tenir un punt de referència clar per a totes les grafies. També facilita la visió de paraula com a unitat gramatical, ajuden als infants d’entre 5 i 6 anys a comprendre la norma arbitrària de l’espai entre paraules i, per últim, és més fàcil de llegir.

• “La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud.” (Acebes i Martínez, 1996)

Arguments a favor de l’ús de la lletra scrip:

• “No podem evitar l’ús de les tecnologies i el teclat, ja formen part de la vida dels infants. El que ha fet Finlàndia ha estat adaptar-se al present fent de la lletra lligada una optativa i prioritzant l’ús del teclat i l’scrip.” Margarida Falgàs, professora de la UdG del departament de didàctica de la llengua i de metodologia infantil i primària.

• “Si no forcem als infants a llegir per paraules i ho fem des de la globalitat i des de l’alfabetització ja aniran entrant totes les lletres. És com un nen que parla en castellà a casa i el català a l’escola ja fa les dues llengües. Per què amb la lletra ha de ser diferent?”  Margarida Falgàs.

• “Abans fer lletra lligada era sinònim de fer bona lletra. Amb 5 o 6 anys, si tu estàs concentrat en fer bona lletra no et pots concentrar en el que dius. Si és una persona que el que volia era explicar moltes no pot fer-ho amb aquella lletra tant ben feta. Jo seria partidària d’escriure cadascú a la seva manera i la bona lletra ja s’anirà trobant i perfilant.” Margarida Falgàs.

• “L’objectiu primer de l’escriptura era transmetre un missatge que pogués salvar distàncies i temps. Si no perdem de vista aquest objectiu, sigui quin sigui l’instrument per transmetre el missatge o les idees, el mitjà pel qual ho fem és secundari. No hi ha ni un nen avui en dia que no sàpiga que en el seu futur haurà de saber fer servir un ordinador i ser educat”. Nolasc Acarin, neuròleg.

•  “El tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya aquest codi escrit.” Montserrat Bertran Tenas, mestra i professora de la UDG.

• “La neurociència, en relació a la lectura, observa que als infants de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, ja que el seu aprenentatge en aquestes edats es fa per via visual, és a dir, la seva porta d’entrada és la vista. És per això que resulta fonamental que els infants mirin i llegeixin tot tipus de lletres en aquestes edats i no pas que focalitzin el seu aprenentatge a un sol tipus de lletra.” Montserrat Bertran Tenas.

• “La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits.” (Teberosky, 1991)

LES MEVES CONCLUSIONS

Us podreu imaginar que d’un treball com aquest se'n treuen moltes conclusions. A continuació us en presentaré les més importants per a mi sense voler ser la veritat absoluta en cap cas, per això he titulat l’apartat com “les MEVES conclusions”. Sóc conscient que sobre aquest tema hi haurà tantes opinions com mestres al món i aquesta és la meva.

En primer lloc, i com a conclusió principal del meu treball sobre la lectoescriptura i la lletra lligada, he pogut veure que el tipus de lletra no és rellevant si es duu a terme una bona metodologia. Així doncs, resulta fonamental donar valor al QUAN i COM es dóna aquest procés d’aprenentatge, més que no pas amb quina lletra es dóna. Pel que fa al QUAN, les presses mai són bones, així doncs, considero adient començar el procés cap al primer curs de la primària paulatinament respectant el ritme de cada infant. Pel contrari, suposarà una angoixa i un obstacle per aquells infants que encara no es trobin en el moment maduratiu i psicomotriu adient. El COM, a part d'amb respecte cap al ritme de cada infant, s’ha de treballar de manera significativa i sense perdre de vista  que el principal objectiu de la lectoescriptura és la comunicació. Per tant, hem de donar valor al contingut i la forma ja s’anirà perfilant. Avui en dia es tenen massa presses per a que els infants escriguin i llegeixin i semblen els dos únics objectius de l’escola i no es valora que ho facin amb significat i comprensió.

D’altra banda, he pogut comprovar que la lletra de pal és i ha de ser la lletra, pel que fa a l’escriptura, de l’etapa d’infantil i amb la que els infants tinguin el primer contacte. Resulta una lletra senzilla i sense moltes exigències motrius que ajuda a acostar-los a l’escriptura prematura i, per tant, a satisfer les necessitats expressives dels infants. Al tractar-se de traços rectes resulta assolible per als infants. És positiu que escriguin a infantil per tal d’organitzar els seus pensaments i crear-ne de nous. No cal que el que “escrigui” sigui entenedor per l’adult, mentre l’infant ho sàpiga interpretar. M’he adonat de la importància d’aquest fet i de que són els petits detalls com aquests els que diferencien a una mestra d’una BONA MESTRA.

Pel que fa a la lectura, cal introduir-los quan abans millor a través de la lectura de l’adult. En l’etapa d’infantil, i en les demés també, han de poder veure tots els tipus de lletres. És una etapa molt sensorial on la majoria d’informació ve donada pels sentits, principalment per la vista i el tacte. És per això que no hem d’acotar-los a un sol tipus de lletra. A més, la seva realitat en un futur passa per molts estils de lletra més enllà de la majúscula o la lligada. Aquesta última al sortir de l’escola no la veurà mai més, per això que es denomina escolar.

Un altre aspecte que vull comentar aquí, i del qual la Margarida Falgàs em va fer reflexionar, és el valor que se li dóna a l’etapa d’infantil. Tot i haver evolucionat molt en els darrers anys encara no se’ns valora com l'etapa important i imprescindible que som. Molta gent encara veu aquesta etapa com el lloc on es queden a jugar els fills mentre es va a treballar. O pel contrari, una etapa de la qual han de sortir preparats per la primària. Aquestes dues visions no poden ser més errònies. És per això que des de dins hem de donar valor a allò que fem i creure’ns el que som, una etapa de l’educació primordial per al desenvolupament de molts aspectes de l’infant. Hem d’esborrar aquesta idea que som l'etapa preparatòria per a entrar a 1r i que, per tant, hem de passar als infants sabent llegir i escriure. No és aquest l’objectiu principal d’aquesta etapa. Si que hi és l’objectiu de adquirir habilitats en el llenguatge però n’hi ha molts més. En aquest punt, considero que les primeres que hem de canviar i reivindicar el nostre valor som les mestres, tenint clar quin és el nostre paper en aquesta societat: preparar a l’infant pel futur o fomentar que es desenvolupi en tots els aspectes de la vida. En aquest sentit considero que falta molta conscienciació de les mestres i de les futures mestres, malauradament resulta més difícil la tasca de fomentar el desenvolupament que la de preparar als infants.

En relació també amb aquest últim punt, considero fonamental el fet de sentir-nos professionals i expertes. No som només amor i vocació. Tenim moltes més característiques i coneixements que ens fan ser professionals en l’etapa d’infantil i així ens hem de sentir. Si no ens valorem nosaltres mateixes ningú ho farà i mai deixarem de ser l’etapa de “pinta i colorea”.

En definitiva, no hem d’oblidar que som una etapa primordial, som unes professionals i que la lectoescriptura no és un objectiu principal a infantil. Hem de tenir present el valor que té, i ha de tenir, la lectura i escriptura com n’és la comunicació.

I VOSALTRES QUÈ EN PENSEU D'AQUEST DEBAT?

Fins aquí el post, que és prou... Només dir-vos que si algú/na necessita o vol més informació no dubteu en comentar-m'ho!!

"No existen más que dos reglas para escribir: tener algo que decir y decirlo" 

Oscar Wilde

PAULA!