dissabte, 4 de març de 2017

EL DIA DE LA DONA: recursos per treballar el SEXISME a l'aula

El dia de internacional de la Dona està a un no res i no me’n podia estar de dedicar-li una ENTRADA!

El 8 de març és un dia important i reivindicatiu en el que hem de recordar totes aquelles dones que han canviat la història i pensar en totes aquelles coses que encara cal millorar, per no dir evolucionar. Sí, encara hi ha molt per fer! Encara avui en dia hi ha dones discriminades i maltractades per ments retrogrades (per no dir alguna cosa més forta). I, com ja he dit en molts casos a altres entrades, aquesta educació per la tolerància i el respecte ha de començar des ben petits. Per aquesta GRAN raó avui us porto alguns recursos per treballar el sexisme a l’aula d’infantil i trencar alguns estereotips en relació al sexe femení.

Al lio, doncs!!





Segurament conegueu algunes d’aquestes activitats i d’altres us sonaran. He fet un petit recull i algunes modificacions de les que considero més idònies per a treballar el sexisme a l’aula d’infantil. Com ja sabeu jo sempre les enfoco a infantil, per raons obvies, la qual cosa no vol dir que no es puguin dur a terme a primària. N’estic segura que fent un parell de canvis i adaptacions seran igual d’útils que pel parvulari.

  ELS OFICIS


Material: Imatges oficis, blu tack/celo, pissarra.
Descripció de l’activitat:
Aquesta activitat pretén fer reflexionar als infants i trencar amb els estereotips creats en relació sexe-ofici. Els mitjans de comunicació, i la societat en general, han promogut una sèrie d’idees falses en relació a les habilitats de les dones per fer algunes feines etiquetades d’homes. Amb aquesta activitat pretenem trencar aquestes idees i fer prendre consciència als infants que el sexe de cadascú no ha de ser mai un impediment per a la realització de qualsevol activitat o feina. 
En primer lloc, crearem una taula a la pissarra amb la paraula NENS a una banda i NENES a l’altra. Seguidament repartirem una targeta amb elements d’un ofici a cada infant i una mica de celo/blu tack. Entre tots deduirem de quins oficis es tracta i un per un aniran sortint a col·locar-lo allà on creuen de la taula, és a dir, als nens o a les nenes (o al mig dels dos si algú vol). Depenent de l’edat podem demanar una petita explicació/justificació de la seva elecció.
A continuació, un cop tots els oficis estiguin classificats, podem fer una petita conversa de com han quedat repartits els oficis i què en pensen d’aquesta classificació. Plantejarem, també, preguntes com:
  • “Aleshores creieu que una nena no pot ser futbolista? O bombera? I un home no sap netejar?”
Per últim, ensenyarem les imatges i, algun vídeo, de dones futbolistes, bomberes, policies i homes cuiners i de la neteja. Explicarem qui són i com en són d’importants alguns/es d’ells/es i tornarem a llençar les preguntes anteriors: “què en penseu ara, les nenes poden ser futbolistes professionals? ”. I els farem reflexionar sobre com situarien ara els oficis a la taula:
  • “Després de veure aquestes imatges i conèixer algunes d’aquestes importants persones, creieu que canviaríeu alguna cosa de la taula del principi?”
Ha de sortir d’ells canviar la taula i pensar que tots dos sexes poden ser igual de vàlids fent cada ofici.
Per concloure amb l’activitat podem proposar fer un dibuix de com es veuen ells de grans i què els agradaria ser.
Pel que fa a les imatges he fet un petit recull evitant aquelles imatges sexistes. En podeu afegir i treure al gust.

  DONES QUE HAN CANVIAT EL MÓN.

Descripció de l’activitat:
Aquesta activitat consisteix en jugar a fer hipòtesis en relació a les imatges de les dones. Sense dir qui són i que van fer els preguntarem sobre el que pensen en veure la fotografia. Podem fer preguntes com:
  • “Quina creieu que era la seva professió?” (n’hi ha que es veu però d’altres no)
  • “Creieu que eren bones?”
  • “Creieu que va fer alguna cosa important?” “Què creieu que va fer?”
  • “Creieu que era important aquesta dona?”
Després de fer-ne algunes hipòtesis i especulacions girarem la imatge, en llegirem l’explicació i reflexionarem sobre el que havíem dit abans de saber qui era.
  •  Estàvem equivocats o anàvem bé?”
  • “Ara penseu que van ser importants les coses que van fer?”
  • “Ara podem fer aquestes coses per les que elles van haver de lluitar?” (podem concretar en algunes fotos, com en córrer una marató)
A mode de conclusió podem parlar sobre què significa fer hipòtesis basant-nos en una primera impressió o imatge, és a dir sobre els prejudicis. Podem pensar en quantes d’aquestes fotos hem encertat, qui eren i el que van fer. Per últim, un cop sabent el que han fet aquestes dones per canviar el món podem plantejar la següent pregunta:

  • “com podríem canviar nosaltres el món?” o “Què podríem fer per canviar aquelles coses que no ens agraden com els prejudicis?”
He fet una petita tria de dones importants i que han canviat el món. Vosaltres podeu fer la vostra segons el que més us interessi treballar o considereu més importants. Algunes de les heroïnes de la meva llista són aquestes:

       




Variant:
Podem plantejar-lo com un petit projecte i anar descobrint una dona cada dia. O inclús que en busquin ells alguna.

  SALTAR A LA CORDA, UN JOC DE NENES?


Material: cordes de saltar i vídeos.
Descripció de l’activitat:
Aquesta activitat pretén trencar amb el fals mite del salt de corda com a joc de nenes. No hi ha cap joc/esport que només pugui fer un sexe.
Per començar podem fer una petita conversa per conèixer quina és la seva idea en relació al salt amb corda. Podem fer preguntes com:
  • “Quins/es nens/es de la classe saben saltar a la corda?”
  • “Us agrada aquest joc?” “Als que no heu dit que si, per què no us agrada?”
  • “Per què creieu que la majoria que han dit que els agrada són nenes?”
Amb aquestes, i d’altres, preguntes intentarem que els mateixos infants etiquetin el joc com un joc de nenes. A partir d’aquí els ensenyarem el següent vídeo d’uns saltadors que fan meravelles amb les cordes.



Posteriorment també els podem ensenyar altres trucs de grups saltadors de corda. 


Tot seguit els preguntarem si encara pensen que és un joc de nenes i els proposarem fer una coreografia amb alguns d’aquests trucs com saltar amb dues cordes, saltar amb el cul, entrar i sortir, etc.
Per últim, també podem fer-ne un vídeo un cop estigui ben practicat penjar-lo a la web de l’escola amb la pertinent reflexió dels infants en relació al joc.

  FET I ESTEREOTIP


Aquesta és una dinàmica per dur a terme durant tot l’any. Es tracta d’introduir el concepte de FET com allò real i constatable i d’ESTEREOTIP com una afirmació falsa basada en una part de la població i generalitzada a tothom.
D’aquesta manera, cada vegada que sentim una afirmació basada en estereotip la parlarem a classe i entre tots decidirem si és un fet o un estereotip.
Per exemple una afirmació com “totes les nenes porten faldilla” seria un estereotip i el podríem comprovar a l’aula mirant si TOTES les nenes de la classe en porten.
Aquesta activitat permetrà als infants adonar-se que estem envoltats d’afirmacions falses i estereotipades.

  JOGUINES SEXISTES


Material: capses de joguines sexistes i capses de cartró llises.
Descripció de l’activitat:
La mestra portarà i presentarà als infants capses de joguines que consideri sexistes com per exemple la d’un vaixell pirata de Lego o la d’una cuineta. Amb elles llençarà preguntes com:
  • Què us semblen aquestes capses?”
  • Creieu que són reals les imatges que hi apareixen?
  • Les nenes no juguen a Lego?” “Els nens no juguen amb la cuineta?
  • “Us agrada que us diguin a què podeu jugar i a què no?”
  • “Què en penseu dels colors de les joguines?”

Després de parlar-ne i veure que no són adients aquestes capses i que són basades en estereotips els proposarem crear-ne unes de noves més ajustades a la realitat. Aquesta part poden triar els infants com dur-la a terme. Jo us proposo dues opcions:
  1. Fer-se fotos jugant amb la joguina tots i enganxar-les a la capsa.
  2. Redissenyar la capsa amb retalls de revistes i pintures.
Aquesta activitat ha de servir per despertar l’esperit crític dels infants envers la societat que ens envolta i fer-los veure que canviar és possible si no caiem també nosaltres en estereotips sexistes.

El conte no podia faltar en cap recull de recursos. Com ja sabeu en sóc una gran FAN i considero que poden ser una gran eina per a treballar qualsevol valor o temàtica.

A continuació us en faig un petit recull dels que jo faria servir per treballar el sexisme i trencar amb els rols arcaics de la dona.

  ROSA CARAMEL





Rosa caramel és un conte meravellós que em va ensenyar una molt amiga meva i mestra aquest passat nadal. Des d’aleshores n’estic ben enamorada.

  LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN PETS

Narra la història d’una elefanta, la Guillermina, que viu en un ramat on ella es sent diferent. A la seva família totes les elefantes són roses i no poden fer coses d’elefants mascles. La Guillermina no n'està gens d'acord amb aquestes normes i no pensa quedar-se de braços creuats. Ella lluitarà per fer veure a les demés elefantes que un canvi és possible i que la igualtat entre elefants i elefantes no és cap utopia.

Aquest conte trenca amb alguns estereotips associats a les nenes a través de la metàfora de les princeses i els pets.
Així doncs, "Les princeses també es tiren pets" narra la història de la Laura, una nena molt espavilada i amb certs dubtes. Un dia al tornar de l’escola li pregunta als seu pare si és cert el que li han dit, que les princeses es tiren pets. A partir d’aquesta inquietud el pare li ensenya el llibre dels secrets de les princeses amb el que desmuntarem algunes de les característiques associades a les princeses.  
És el llibre perfecte per veure que les princeses no són fines i bledes sinó que es tiren pets, com tothom.



  HI HA RES MÉS AVORRIT QUE ÉSSER UNA PRINCESA ROSA?


Aquest àlbum il·lustrat trenca amb la idea de les nenes/princeses roses. És a dir, defensa la idea que les nenes poden ser el que vulguin i no han de ser princeses roses només per ser del sexe femení.
Així doncs narra la història de la Carlota, una princesa rosa cansada de ser rosa i princesa i no poder fer el que realment vol. La Carlota no parava de preguntar-se perquè no hi havia princeses caçadores de dracs voladors. Ella era valenta i volia aventures. I així ho va fer...
És un llibre ideal per educar en la igualtat de gènere i reflexionar sobre els estereotips sexistes.

  ELS COLORS


El conte “Los colores” explica com és la personalitat de cada color i com aquesta es veu afectada pels estereotips i connotacions que se li atribueixen. El problema ve a l'hora de descriure el Blau i el Rosa, dos colors oprimits als que se’ls ha prohibit plorar i decidir, respectivament. Aquests colors no eren feliços. El blau no volia jugar a pilota ni el rosa a nines. Un dia van decidir escapar-se i intercanviar-se els jocs. Junts no tenien por a plorar ni a pensar i ser valents. Tot i allunyar-se de la resta, els incolors no els deixaven en pau i els seguien molestant.
Un dia, cansats de tot, van decidir escapar-se i barrejar-se per evitar que els trobessin formant així el color Lila. El Lila era un color lliure, que jugava a futbol i a nines, que plorava i era valent. En definitiva el Lila és el color dels valents que no s’amaguen i escullen ser lliures i orgullosos de les seves barreges.
És un bon conte per trencar amb les connotacions dels colors. Ni el rosa és de nenes ni el blau ha de ser de nens, cap color defineix una personalitat. Hem d’escollir com volem ser i no deixar que els altres triïn per nosaltres.

  EL PRÍNCEP VENTAFOCS




Aquest conte capgira la versió original de la Ventafocs i la transforma en home. No tots els prínceps són forts i van a cavall ni totes les princeses són presumides i porten vestit.
Així doncs, narra la història d’un príncep esquifit i pollós que tenia 3 germans grans i peluts que se’n reien d’ell. En Ventafocs desitjava ser com els seus germans. De tant que ho desitjava va fer aparèixer una fada a la qual li va demanar ser gran i pelut. I així ho va fer i el va transformar en un gran goril·la. Ell estava encantat. Es veia com els seus germans.
Quan van sonar les 12 l’encanteri va deixar de funcionar i va tornar a ser prim i escanyolit. Li feia tanta vergonya que va córrer cap a casa tot perdent els pantalons pel camí. Una noia els va trobar i ja sabeu com acaba oi? Doncs sí, els va provar a tot el poble per trobar l’heroi que l’havia salvat d'aquell gran i pelut goril·la.
Aquest conte és una manera divertida de trencar amb els clàssics estereotipats i capgirar els rols de gènere. En “El príncep Ventafocs” no és la noia que espera a casa a ser conquistada ni és la que neteja i fa les feines de casa.

  CORRE, MARIA, AFANYA'T



Aquesta és la trista història de la Maria, una senyora que només fa que netejar mentre el seu marit llegeix i fa el que més li agrada. La Maria ha de preparar la casa per l’arribada de l’hivern encarregant-se, injustament, de totes les feines ella sola.
Una història molt realista acompanyada d’un text i unes il·lustracions  molt idònies. És un conte interessant per treballar el repartiment injust de tasques a casa i per reflexionar sobre quin ha de ser el rol de la dona a la llar. 






Fins aquí el petit tast d’activitats i recursos per treballar el sexisme a infantil. L’educació en valors i en igualtat ha de començar des de petits, són els únics que poden canviar el seu futur. Nosaltres com a mestres hem de promoure un esperit crític que els permeti qüestionar-se tot allò que els envolta i canviar tot allò que no sigui just o respectuós.
El respecte i la tolerància són innats i és la societat que els va esborrant. Cap infant neix intolerant!

Us deixo amb un vídeo que mostra com reaccionen els infants quan els demanen que peguin a una nena. Maltractador se’n fa, no se’n neix.







I SÍ, les nenes poden tenir penis i els nens vulva! Ningú ens ha de dir com hem de ser, PROU!


Us deixo, com sempre, la versió en PDF.













dijous, 9 de febrer de 2017

AMIC MEU!

La setmana passada vaig dedicar una entrada als valors que acompanyen la paraula PAU. Vaig criticar molt que no se’n fes un treball diari d’aquests valors a totes les escoles. Vaig recalcar que l’absència de pau no estava només en les guerres, sinó també en la intolerància. Algunes guerres tenen foc i d’altres insults. Algunes ens semblen llunyanes i no ho són tant i d’altres les tenim als nassos i no les veiem.
  
Em dóna la sensació que no ens adonem de la importància de l’escola en aquest camí cap a la famosa, i alhora absent, PAU. La frase que millor descriu aquest poder de canvi, que té i ha de tenir l’educació, és la que en el seu dia va dir el gran Nelson Mandela

“l’educació és l’arma més poderosa amb la que canviar el món”
Així és i així ho hem de creure i lluitar.

Amb l’educació hem de fer de les diferències riqueses; de la diversitat cultural oportunitats d’aprenentatge; i dels infants persones crítiques i tolerants. Hem de fer que el color carn deixi de ser un únic color i passi a ser-ne una gamma sencera.

Us preguntareu per què aquesta reflexió altra vegada. El que avui us porto a alguns els semblarà llunyà o alguna cosa que no depèn de nosaltres. Mentre ens preocupem per les fronteres de l’innombrable Trump (per no dir res més fort) sembla que no ens adonem que nosaltres també les hem tancat. Sí, les hem tancat als nassos dels refugiats sirians que fugen d’una guerra que ja fa 6 anys que mata a sang freda. Aquesta maleïda guerra ja s’ha emportat la vida de 280.000 innocents, entre ells molts infants. Fugen per refer la vida que un dia van tenir i es troben amb una Europa que els dóna l’esquena. Els tatxen de terroristes pel simple fet de ser musulmans i després, aquests mateixos països, són els primers en finançar amb armament als que sí que ho són de debò.

Al que anava, avui us vinc a presentar un projecte preciós que han fet un grup de voluntaris i a demostrar-vos que SÍ podem ajudar. És tracta d’una organització anomenada OpenCultural Center la qual duu a terme projectes culturals i educatius als diferents camps de refugiats de Grècia. En concret parlaré de AMIC MEU!, un llibre extret de les vivències dels infants refugiats els quals, a través del dibuix i de petites explicacions, ens acosten al que han hagut de viure i veure durant aquests últims 6 anys emboirats. SÍ, avui faré una mica de publicitat!! Sent per una causa així val la pena!


Aquest llibre és el resultat de mesos de treball desinteressat per part de molts (i alhora pocs) voluntaris amb la intenció d’explicar com viuen, o més ben dit malviuen, aquesta maleïda guerra. Marius Serra també ha volgut participar en aquesta acció i ho ha fet fent el que millor sap fer, escrivint. Així doncs ell n’és l’autor del pròleg d’aquest llibre solidari.

Com us he explicat més amunt, aquest llibre està explicat i il·lustrat des de la mirada d’infants que es troben en camps de refugiats els quals ens esgarrifaran amb les seves vivències i encara més amb els seu dibuixos. Des del meu punt de vista són experiències que cap infant del món hauria de viure i dibuixos que mai cap nen hauria de dibuixar.


Com ja sabeu el dibuix infantil és sincer i pot arribar a plasmar situacions que esgarrifen. El llibre AMIC MEU! n’és el cas. Amb ell veurem que girar l’esquena a tants milers de persones que fugen d’una guerra que no han decidit no és la solució. I pensar que no podem fer res tampoc ho és. Per començar podem col·laborar comprant aquest llibre que ens posarà, una mica, en la pell d’aquells que segueixen fugint de la guerra per tornar a viure. El llibre el podreu comprar en diferents PUNTS DE VENTA per 10€ que aniran, en la seva totalitat, destinats a seguir amb aquest projecte cultural i educatiu als diferents camps de refugiats.

La presentació d’aquest llibre solidari de relats infantils serà el proper dimecres 15 de Febrer a les 19h Biblioteca Poblenou – Manel Arranz  de Barcelona. L’acte el durà a terme l’escriptor Marius Serra i el professor i activista Arcadi Oliveres. Així que ja ho sabeu, tots els que sigueu de Barcelona i rodalies podeu passar-vos i sobretot podeu col·laborar.


Aquesta no és la única organització que treballa en projectes solidaris amb els refugiats, Casa nostra és casa vostra n’és un altra exemple. També fan una gran feina als camps de refugiats i fan accions per promoure el #volemacollir. El dia 18 de Febrer hi ha organitzada una manifestació per fer saber a tothom el nostre desig d’acollir i que s’obrin les fronteres. A la web de la organització (linkada a la primera línia d’aquest paràgraf) trobareu més informació dels projectes que porten i d’altres accions previstes.







Ja per acabar, recalcar que el que ens fa més humans és la SOLIDARITAT. No podem seguir donant l’esquena i tancant les portes a persones innocents que volen viure, viure sense bombes i entre 4 parets. No tenim cap dret a tenir a les víctimes d’aquesta guerra entre reixes.







 Des de Mestralitza’t crido als 4 vents:

VOLEM ACOLLIR!!!!








dijous, 26 de gener de 2017

EL DIA DE LA PAU ÉS CADA DIA

Fa uns dies una AMIGUÍSSIMA meva, que és una SÚPERMESTRA, em va preguntar si coneixia algun conte per treballar la Pau amb infants. No me’n va venir cap al cap!!  El que sí em va venir va ser la idea de dedicar-li un post. Així doncs, aquesta entrada la faig tant per mi, per conèixer recursos, com per totes aquelles mestres que vulguin alguna idea nova per treballar-la.



M’agradaria remarcar que els valors per la pau i el respecte no s’han de treballar només el dia 30 de Gener, com remarco al títol. El treball per la Pau ha de ser diari, amb un dia no n’hi ha prou. El respecte, la tolerància, l’empatia, la generositat, l’amistat i l’amor han de ser valors i sentiments presents a totes les aules del món. Les GUERRES no són l’únic enemic de la Pau, en té d’altres menys visibles però més influents com la intolerància. Aquesta, malauradament, no només la trobarem en una guerra. La tenim més a prop del que ens pensem i l’arma més forta per derrotar-la és l’EDUCACIÓ.

Sonarà molt típic però TOTS SÓM DIFERENTS. I no, quan parlo de diferencies no em refereixo a les físiques, com el color de pell o la manera de vestir, som diferents per dins i això no depèn del país de naixement. I, perdoneu que m’emocioni, AQUÍ ESTÀ LA GRÀCIA!!!! Quin avorriment tots iguals!!!

Aquesta última reflexió m'ha fet pensar en un gran anunci de Coca Cola (perdoneu per la públicitat)



Per tant, per a mi, la IGUALTAT és el respecte a les DIFERÈNCIES que ens fan únics. És la tolerància a les diferències. És tenir el dret a les mateixes oportunitats. És poder triar qui vols ser i amb qui vols caminar. I és, també, que aquestes decisions siguin personals i no vinguin imposades.

Feta la reflexió, el que avui us porto són recursos per treballar aquests valors que envolten la PAU durant tot l’any, tant si és dilluns com divendres o dia 3 com dia 23.

CANÇONS
Les cançons són sempre una bona eina per treballar valors i fer sentir emocions. Per sort en tenim moltes i de molts temes i idiomes i, com no, també de la Pau i de tots els valors que l’acompanyen. Si, la Pau en si sola no és més que una paraula. Necessita del respecte, la tolerància, l’amista i l’amor per formar un equip i que aquest arribi a tot el món.

Les cinc cançons que us enllaço a continuació m’han semblat molt adients pel treball d’aquests valors que acompanyen la pau. El com treballar-les ja us ho deixo per vosaltres, mestres, que teniu més experiència i n’estic segura que n’hi traureu molt de suc.

MIRALL DE PAU



LA CANÇO DE LA FELICITAT



EL MÓN SERIA MÉS FELIÇ


ESCOLTA-HO EN EL VENT



SOMNIS D’INFANT




CONTES

Els contes no hi podien faltar en un Post de recursos. En sóc una FAN total. Aconsegueixen captivar als infants i fer-los viatjar per un món de fantasia alhora que transmeten valors. Són indispensables!! Que faríem sense contes...

Aquí us en deixo un petit recull d’aquells que m’han semblat útils pel treball del respecte, la tolerància i l’amistat, en definitiva, pel treball de la pau.

EL PEIX IRISAT



Segur que tots/es coneixeu el conte del PEIX IRISAT, però per si tenim algú que encara no el coneix us el resumiré breument.

És la història d’un peix diferent, més brillant i de molts colors. Tots els peixos del mar volien ser tan brillants com ell. Un dia li van demanar que els regalés una de les seves escames brillants però ell s’hi va negar i es va quedar sol. Ningú volia ser amic. Va decidir visitar al més savi de l’oceà, el pop. Després d’explicar-li perquè s’havia quedat sense amics el pop li va aconsellar repartir les seves escates brillants entre els seus amics ja que ell en tenia moltes. I així ho va fer. Va repartir la seva virtut entre els seus amics i mai més no va estar sol i ja no li importaven les seves escates.

Amb aquest conte transmetrà la importància de compartir als més petits alhora que els farà passar una bona estona. Podeu fer servir el conte en paper i explicar-lo o optar per un vídeo narrat. A mi m’agrada més explicar-los jo, ja que permet interrupcions, prediccions del que passarà, etc.




EL NEN ESTEL

EL NEN ESTEL - Raichel Hausfater
Aquest és un conte que em va impactar molt quan el vaig llegir. És per aquesta raó que el considero per a totes les edats, tant adults que ja en coneixen la història en la que es basa com per infants que es quedaran amb la part més sentimental i la moralitat de la trama.

Aquest conte, doncs, tracta la discriminació i persecució que van patir els Jueus durant el nazisme. Tracta aquest tema tan delicat i complicat d’una manera molt simbòlica la qual cosa el fa ser un conte infantil. Així doncs explica com un nen que porta un estel al braç és diferent a la resta pel simple fet de portar aquell símbol. Explica com aquell nen i la seva família han de fugir dels caçadors d’estels que els volen portar a unes grans xemeneies que els envien al cel. En definitiva, tracta la intolerància enfront les diferencies i com aquest infant pateix aquesta discriminació.

Com us he dit, pels adults que coneixem la història real, és un conte dur però considero que està molt ben aconseguit i tractat perquè un infant ho pugui comprendre, més enllà del nazisme és clar. El recomano 200%.
EL VIATGE

Aquest és un llibre preciós que no deixarà indiferent a ningú.

A través d’unes il·lustracions magnífiques narra la història d’una família que fuig de la guerra. És un camí dur i ple d’obstacles a superar, no és fàcil deixar la teva llar i marxar cap al no se sap on.

El considero un imprescindible a les biblioteques d’aula per treballar la tolerància i empatitzar amb totes aquelles famílies que han de marxar del seu país deixant-hi mig cor trencat.


CUATRO ESQUINITAS DE NADA

Aquest conte explica de manera simple i entenedora la discriminació que rep un quadrat pel simple fet de ser diferent a les rodones amb les que juga.

El quadrat es troba en que no pot entrar a jugar amb les seves amigues les rodones degut a que la porta és rodona i no hi ha manera d’entrar-hi. En un principi intenten fer-lo entrar com sigui i li diuen que s’ha d’arrugar i fer rodó. Després pensen que la solució està en tallar-li les cantonades, és a dir arrodonir-lo , però això li faria molt de mal. Finalment troben una solució: tallaran la porta quadrada, total només són 4 cantonadetes de res.

Amb aquest àlbum il·lustrat podrem treballar l’empatia, el respecte a les diferencies i la resolució de conflictes mitjançant el diàleg.

També en trobareu una versió en vídeo narrat.




EL CASSÓ DEL GERARD

Aquest és un conte delicat i tendra que a través d’unes il·lustracions precioses ens explica la història d’un nen diferent. En Gerard és un nen especial el qual haurà de superar dificultats i obstacles que la vida li presenta pel simple fet de no ser com la resta d’infants. Ell sempre porta el cassó el qual representa la càrrega que ha de suportar i que li complica encara més la vida.

És un àlbum il·lustrat molt recomanable per a infantil ja que des d’una mirada tendre i un diàleg senzill arribarà als cors dels més petits i els farà reflexionar, amb una bona conversa guiada per la mestra.


També en trobareu una versió en vídeo narrat en castellà amb unes il·lustracions magnífiques que val mooooolt la pena.



EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL

Aquesta és una faula molt coneguda que tracta la cooperació com una acció divertida i positiva per a tots.

Pels que no la coneixíeu explica la història d’un Cargol que, mentre passejava pel camp, li va venir un mal de panxa horrorós. Així doncs va pensar que un bo remei al seu mal de panxa seria una bona amanida d’herba de poniol. Després d’estirar i estirar de l’herba de poniol se’n va adonar que sol no podria i va  demanar ajuda  a una granota que passava per allà. Però juntes tampoc van poder i van necessitar més ajuda. Quan ja eren 5 animals ajudant i estirant van caure tots de cul a terra de tanta força que van fer. L’herba de poniol seguia plantada i els animals es van fer un tip de riure d’aquella situació tant divertida i al cargol se li va passar el mal de panxa tot rient amb els seus nous amics.

Com veureu és una clàssica faula acumulativa que tracta la cooperació i l’altruisme, ajudar als companys sense res a canvi.  




EL SENYOR GUERRA I LA SENYORA PAU

Aquest conte narra la història d’un senyor malhumorat inventor i la senyora Pau, una encantadora dona que cuina delícies. Un dia, mentre el senyor guerra inventava una súper catapulta per llençar bombes la senyora Pau es va presentar a casa seva amb un deliciós pastís de maduixes. Ell era tan antipàtic que ni tan sols li va dir gràcies. Passats uns dies el Senyor Guerra va acabar el seu invent i quan es disposava a provar-lo al jardí de casa va venir la Senyora Pau corrent i cridant. El bosc que envoltava les seves cases s’estava incendiant. Així doncs van carregar la catapulta de galledes d’aigua i van aconseguir apagar el foc. Quin heroi, va pensar tot el poble. Des d’aleshores aquella catapulta s’anomena apaga-focs i el Senyor Guerra és més simpàtic.

Les persones canvien i totes tenen un costat bo.

Us en deixo la versió d’Una mà de contes.




ME LLAMO PAZ

Aquest és un conte preciós que explica la vida d’una nena que viu en mig de la guerra. Explica tot allò que aquesta nena no pot fer i totes aquelles coses que no hi són a conseqüència de la guerra del seu país. Una guerra que no va amb ella però que l’afecta molt directament.


Està explicada des de la mirada d’un infant el qual acosta al lector als sentiments que la protagonista té. És un bon recurs per treballar la pau i per animar als infant a agrair i valorar tot allò que tenen i poden fer, sabent que hi ha nens que no en tenen aquella sort per culpa de la guerra.

Us en deixo una versió audiovisual a la que, des del meu punt de vista, li falta un àudio que l’acompanyi.




ACTIVITATS/DINÀMIQUES


JOC DE LES CADIRES COOPERATIU

D’aquest joc ja us n’he parlat abans, concretament al post del Calendari d’Advent. Considero que és una gran dinàmica per a la cohesió de grup i per fer entendre el concepte de companyerisme. En aquest joc si tots s’ajuden guanyen i del contrari tots perden.

Podríem dir que és la versió cooperativa del tradicional joc de les cadires. Aquesta versió, però, consisteix en intentar, cada vegada amb menys cadires, que tots els companys pugin a algun lloc. És a dir, quan la música es pari no ha de quedar cap infant en terra, han d’estar tots damunt les cadires. Començarem amb una cadira per infant i anirem reduint cadires fent que sigui necessari compartir espai i ajudar-se a mantenir l’equilibri. Com ja he dit en aquest joc ningú guanya, o bé tots guanyen o bé tots perden.

COM ET SENTS DARRERE UN MUR??


Aquesta dinàmica consisteix en crear un mur de blocs tous de psicomotricitat tan alta com sigui possible i que divideixi la classe/aula de Psico en dos zones.


Aquesta activitat es pot enfocar i contextualitzar com es vulgui o es cregui convenient segons el curs. Una idea pot ser crear un context de desigualtat entre els dos bàndols. Per exemple que els infants d’un costat del mur tinguin jocs i peces per jugar i els altres no tinguin res a l’abast. Es tracta de provocar sentiments en els infants i que els verbalitzin a través de preguntes de la mestra. Després podem canviar els jocs de bàndol i que sigui l’altre grup que experimenti la discriminació.


Després de verbalitzar com ens hem sentit parlarem del mur. De com els afecta que hi hagi un mur que els separi dels companys i del joc. De si els agradaria trencar-lo i jugar tots junts. La qüestió és ajudar a que prengui consciencia del mal que fan les desigualtats i els murs.

Acabarem destruint el mur i deixat un temps per jugar tots junts. Podem tornar a la calma amb una altra petita conversa en relació a aquest final d’activitat.

LA TERANYINA DE LA GUERRA I LA PAU

Aquesta activitat és una adaptació de la Teranyina de les coses maques del Calendari d’advent.

En aquest cas consistirà en formar una teranyina tot dient una paraula lletxa i que ens faci pensar en guerra cadascú. A mi em venen al cap paraules com: burla, insults, bombes, tristesa, armes, lluita, etc. Per desfer aquesta teranyina de guerra calen paraules de Pau. Per tant per anar desfent-la caldran paraules que portin a la pau com somriures, amor, amistat, respecte, igualtat, flors, abraçades, etc. Totes aquelles paraules que els transmetin pau als infants seran vàlides i aconseguiran desfer la teranyina de la guerra.

UNIM LES MANS PER LA PAU


Aquesta activitat pot ser a mode de conclusió i requereix d’un treball previ. Consistiria en dibuixar/repassar el contorn de les nostres mans en una cartolina del color que es vulgui i retallar-la. Un cop tenim cadascú la seva mà consistiria en escriure una paraula per la pau al palmell d’aquesta. Per exemple jo escriuria “somriures” o “respecte”. Cada infant pot escriure la paraula que per a ell signifiqui la pau.
Un cop tenim totes les mans per la pau només cal unir-les. Ho podem fer en un mural o en una paret amb blu-tack. Es tracta que cada infant col·loqui la seva mà al costat i tocant a les dels companys i així anar formant un cercle de mans unides. Cada paraula per la pau per separat no té el mateix significat que al costat de la resta de paraules dels companys. Només unides tenen un gran significat. Unides conformen la PAU!

Com veieu requereix un treball previ o una bona conversa prèvia per arribar a totes aquelles paraules que ens porten a la pau.

La foto no s’ajusta a l’activitat però la idea és que quedi una cosa així però amb paraules a les mans.





I ja només em queda preguntar-vos COM TREBALLEU VOSALTRES AQUESTS VALORS PER LA PAU?? 


Espero els vostres COMENTARIS!!!





Us deixo també la versió en PDF!








ENDERROCAR I DESTRUIR ÉS MOLT FÀCIL . 
ELS VERITABLES HEROIS SÓN AQUELLS QUE COSTRUEXEN”

NELSON MANDELA