Feia
mesos que no em passava per aquí. Els meus estius són densos de feina mentre no
pugui ser mestra a la pràctica. Però després del que hem viscut no em podia
quedar callada.
No vaig escriure res diumenge, estava massa nerviosa i
trista i els dits m’haguessin jugat una mala passada. Ahir encara estava atordida
i intentava assimilar tot el viscut. Avui dimarts 3 d’octubre el nostre país es
mobilitza i surt al carrer per ensenyar al món que ens han arrancat els nostres
drets, han pegat la nostra gent quan aquesta només volia votar, han fet que els
nostres infants es preguntin perquè és dolent votar, han fet que vulguem marxar
encara amb més pressa.
Són
dies tristos però encoratjadors. Hem sortit malferits però hem guanyat, hem
votat!!
Avui
voldran fer-nos crispar i provocar violència però no som com ells. Nosaltres
sabem el que volem i ho defensarem pacíficament. No els donarem el gust de
caure en les seves provocacions i donar-los imatges de les que volen veure i
difondre. Davant d’això cantarem, cridarem, somriurem, ballarem i omplirem els
carrers del que més mal els fa, PAU! La violència
ja sabem de quin bàndol està.
I
a l’escola parlem-ne, que els infants s’expressin i expliquin el que van viure
i el que senten. Llegim noticies de diferents mitjans, tant locals com
internacionals. Tot el que ha passat ha de servir-nos d’oportunitat per aprendre
i despertar l’esperit crític dels nostres alumnes, perquè és això el que
diferència l’adoctrinament de l’EDUCACIÓ.
I
sí, la imatge podria ser de l’1 d’octubre del 2017 però és de l’1 de febrer de
1976. Més de 40 anys però no masses diferències. (fotografia de Manel Armengol
durant la manifestació “llibertat, amnistia i estatut d’Autonomia”)
I no oblideu mai que...ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada