La setmana passada vaig dedicar
una entrada als valors que acompanyen la paraula PAU. Vaig criticar molt que no
se’n fes un treball diari d’aquests valors a totes les escoles. Vaig recalcar
que l’absència de pau no estava només en les guerres, sinó també en la intolerància.
Algunes guerres tenen foc i d’altres insults. Algunes ens semblen llunyanes i
no ho són tant i d’altres les tenim als nassos i no les veiem.
Em dóna la sensació que no ens
adonem de la importància de l’escola en aquest camí cap a la famosa, i alhora absent,
PAU. La frase que millor descriu aquest poder de canvi, que té i ha
de tenir l’educació, és la que en el seu dia va dir el gran Nelson Mandela:
“l’educació és l’arma més poderosa amb la que canviar
el món”
Així és i així ho hem de
creure i lluitar.
Amb l’educació hem de fer de les
diferències riqueses; de la diversitat cultural oportunitats d’aprenentatge; i
dels infants persones crítiques i tolerants. Hem de fer que el color carn deixi
de ser un únic color i passi a ser-ne una gamma sencera.
Us preguntareu per què aquesta reflexió
altra vegada. El que avui us porto a alguns els semblarà llunyà o alguna cosa
que no depèn de nosaltres. Mentre ens preocupem per les fronteres de l’innombrable Trump (per no dir res més fort) sembla que no ens adonem que nosaltres també les
hem tancat. Sí, les hem tancat als nassos dels refugiats sirians que fugen d’una
guerra que ja fa 6 anys que mata a sang freda. Aquesta maleïda guerra ja s’ha
emportat la vida de 280.000 innocents, entre ells molts infants. Fugen per
refer la vida que un dia van tenir i es troben amb una Europa que els dóna l’esquena.
Els tatxen de terroristes pel simple fet de ser musulmans i després, aquests
mateixos països, són els primers en finançar amb armament als que sí que ho són de debò.
Al que anava, avui us vinc a
presentar un projecte preciós que han fet un grup de voluntaris i a
demostrar-vos que SÍ podem ajudar. És tracta d’una organització anomenada OpenCultural Center la qual duu a terme projectes culturals i educatius als
diferents camps de refugiats de Grècia. En concret parlaré de AMIC MEU!, un
llibre extret de les vivències dels infants refugiats els quals, a través del
dibuix i de petites explicacions, ens acosten al que han hagut de viure i veure
durant aquests últims 6 anys emboirats. SÍ, avui faré una mica de publicitat!! Sent
per una causa així val la pena!
Aquest llibre és el resultat de
mesos de treball desinteressat per part de molts (i alhora pocs) voluntaris amb
la intenció d’explicar com viuen, o més ben dit malviuen, aquesta maleïda
guerra. Marius Serra també ha volgut participar en aquesta acció i ho ha fet
fent el que millor sap fer, escrivint. Així doncs ell n’és l’autor del pròleg d’aquest
llibre solidari.
Com us he explicat més amunt,
aquest llibre està explicat i il·lustrat des de la mirada d’infants que es
troben en camps de refugiats els quals ens esgarrifaran amb les seves vivències
i encara més amb els seu dibuixos. Des del meu punt de vista són experiències
que cap infant del món hauria de viure i dibuixos que mai cap nen hauria de
dibuixar.
Com ja sabeu el dibuix infantil
és sincer i pot arribar a plasmar situacions que esgarrifen. El llibre AMIC
MEU! n’és el cas. Amb ell veurem que girar l’esquena a tants milers de persones
que fugen d’una guerra que no han decidit no és la solució. I pensar que no
podem fer res tampoc ho és. Per començar podem col·laborar comprant aquest
llibre que ens posarà, una mica, en la pell d’aquells que segueixen fugint de
la guerra per tornar a viure. El llibre el podreu comprar en diferents PUNTS DE VENTA per 10€ que aniran, en la seva totalitat, destinats a seguir amb aquest
projecte cultural i educatiu als diferents camps de refugiats.
La presentació d’aquest llibre
solidari de relats infantils serà el proper dimecres 15 de Febrer a les 19h Biblioteca
Poblenou – Manel Arranz de Barcelona. L’acte
el durà a terme l’escriptor Marius Serra i el professor i activista Arcadi
Oliveres. Així que ja ho sabeu, tots els que sigueu de Barcelona i rodalies
podeu passar-vos i sobretot podeu col·laborar.
Aquesta no és la única
organització que treballa en projectes solidaris amb els refugiats, Casa nostra és casa vostra n’és un altra exemple. També fan una gran feina als camps de
refugiats i fan accions per promoure el #volemacollir. El dia 18 de Febrer hi
ha organitzada una manifestació per fer saber a tothom el nostre desig d’acollir
i que s’obrin les fronteres. A la web de la organització (linkada a la primera línia
d’aquest paràgraf) trobareu més informació dels projectes que porten i d’altres
accions previstes.Ja per acabar, recalcar que el que ens fa més humans és la SOLIDARITAT. No podem seguir donant l’esquena i tancant les portes a persones innocents que volen viure, viure sense bombes i entre 4 parets. No tenim cap dret a tenir a les víctimes d’aquesta guerra entre reixes.
VOLEM ACOLLIR!!!!
