L’ESPORT DES DE PETITS

El moviment, per a mi, és fonamental a totes les edats però a infantil és primordial i se li ha de donar el temps i la importància que es mereix. Els infants, i totes les persones en general, aprenen per sensacions i experiències que, en molts casos, impliquen el moviment del cos. No us estic explicant res nou, ho sé. El moviment és, i ha de ser, un pilar de l’aprenentatge. 

Filòsofs famosos com Descartes o Kant defensaven la teoria dualista. Una teoria basada en la separació del cos (físic) i la ment (l’ànima) i en la creença d’aquests dos elements com a independents. Segons Descartes el cos era un mecanisme capaç de realitzar accions sobre sí mateix sense la intervenció de la ment i aquesta una substància pensant capaç de regular el cos, en algunes ocasions. Aquesta teoria li permetia pensar en una ànima independent i capaç de viure sense el cos i, per tant, creure en una immortalitat.  

Aquesta teoria dualista ens pot semblar molt llunyana a la nostra època però la tenim molt present al nostre sistema educatiu i a la nostra cultura. I sinó penseu: què és el primer que es treu als infants quan a l’escola “en suspenen alguna”? Doncs sí! En molts casos, el primer càstig és deixar de fer l’esport extraescolar que feien. O què pensem quan el nostre fill suspèn educació física? I si es tracta de les matemàtiques?? Us deixo reflexionar...

Una altra mostra d’aquest dualisme són les hores que es dediquen al desenvolupament del cos i com és realitza aquest, molt aïllat del treball de la ment. En molts casos es tracta d’una hora o hora i mitja a la setmana d'“educació física” i aquesta es basa en exercicis repetitius i aïllats de la ment. Em direu exagerada, sí sé que les coses estan canviant i ja no es fan tants exercicis mecànics a les hores d’aquesta matèria, i  només faltaria!!

No sóc jo la que dic i creu que el cos i la ment estan íntimament relacionats. Aquesta idea està recolzada per la filosofia holística i per moltes altres teories i experts. La Filosofia Holística entén al ésser humà com una unitat composta per cos, ment i ànima i en interacció amb el seu entorn ambiental i social. Segons els autors que defensen aquesta teoria si ometem qualsevol d’aquestes tres parts estarem incomplets. Per tant, cal trobar l’equilibri entre aquests.

Dit això, considero que el treball del cos a l’escola no hauria de ser mai aïllat ni de la ment ni de les altres matèries. Com tampoc ho haurien de ser les matemàtiques, per exemple. Quan més aïllem les matèries més poc funcionals es tornen i menys interès quotidià desperten.

No tinc remei, com sempre m’he ben enrotllat parlant del cos i la ment. Centrem-nos doncs!

Jo sóc totalment partidària de l’esport infantil i la iniciació quan abans millor. I molts pensareu: Si ha dit que no s’ha de treballar el cos per separat de la ment, què diu aquesta ara? I jo us responc: creieu que el treball de qualsevol esport està aïllat de la ment? Aleshores els jugadors de futbol no pensen? O els atletes corren i ja està? Meeeeec, error! En tot esport, i tots els que n’heu fet ho sabreu, es treballen habilitats mentals molt útils per a la vida quotidiana de tota persona i infinitat de valors socials.

QUÈ APRENEN FENT ESPORT?

Sé que aquesta és una pregunta molt oberta i molt extensa de contestar però prometo sintetitzar la resposta.  En primer lloc diferenciaré entre tres tipus d’aprenentatges que considero que es donen a qualsevol esport: habilitats mentals, habilitats motrius i valors.

Tot esport ajuda a desenvolupar habilitats mentals diverses. Algunes són més generals de tot esport i d’altres són especifiques d’alguns esports o tipus.  N’és un bon exemple la concepció de l’espai i el temps. La majoria d’esports impliquen un desplaçament i tot desplaçament facilita i potencia el treball d’aquesta habilitat. Així que podríem dir que tots, o la majoria, d’esports ajuden a desenvolupar la consciència de l’espai i la seva relació amb el temps. 

Una altra habilitat mental que es treballa en molts esports és la presa de decisions i velocitat de reacció. En molts casos els esports i els jocs impliquen pensar i prendre decisions ràpides i al moment. Aquesta és una habilitat que els resultarà molt positiva a la vida i els permetrà desenvolupar una velocitat de reacció a tots nivells, la qual requereix de memòria i atenció (dues habilitats mentals més).

Filant més prim considero que a través de l’esport també es poden treballar continguts de tota mena, des de matemàtiques fins a llengua. Mentre escric se m’acudeixen 3 o 4 jocs d’aquestes matèries. Per exemple un joc en que el resultat d’una suma sigui el detonant d’aquest. Per exemple, el mocador on en comptes de dir el nombre es digui una suma. O, per la llengua, dir el nombre de síl·labes o cops de veu dels noms que han d’anar a buscar el mocador. Es tracta de crear, inventar i, sobretot, fer pensar. Tot això es pot complicar i simplificar tant com sigui necessari i el grup ho requereixi.

En relació a les habilitats motrius, què us en puc dir que no sigui lògic? Tot esport potenciarà els moviments i la coordinació d’aquests. A més ajudarà a desenvolupar una consciència corporal positiva i l’equilibri. No cal que entri a concretar més habilitats dels diferents esports. Totes elles es trobarien dins d’aquesta coordinació de moviments.

Per últim, i no per això menys important, els valors que envolten l’esport, que no són pocs. Per resumir-ho d’alguna manera l’esport fomenta (o ha de fomentar) la socialització i valors positius com el companyerisme, el respecte cap als altres participants i companys, el treball en equip, la solidaritat, l’empatia, el compromís amb l’esport i el grup i l'autoestima.

COM?

JUGANT!! Aquesta pregunta és molt fàcil i m’encanta contestar-la. Considero que jugant es poden aprendre la majoria, per no dir totes, les habilitats requerides per a la realització de qualsevol esport. Quan parlo de joc parlo de tots aquells exercicis lúdics en els quals els infants estan treballant el cos alhora que la ment. És a dir, aquells que impliquen pensar a l’infant però sense adonar-se que ho està fent, perquè s’ho està passant bé. Hi ha jocs de tot, no ens els acabarem. A més, fent petites modificacions o canvis en podem estar creant un de nou per a treballar altres coses. Personalment, durant la meva etapa de monitora d’atletisme, he inventat i modificat molts jocs per a treballar coses diverses i per tal que s’ajustessin més al meu grup de petits atletes.

En definitiva, el JOC és la millor manera, sense cap mena de dubte, de fer esport i aprendre alhora.

QUINS ESPORTS SÓN ELS MÉS COMPLETS?

Per a les primeres edats recomano la natació i l’atletisme. Considero que són el que realitzen un treball més ampli de tot el cos i per la meva experiència al segon (atletisme) us puc assegurar que és molt complet i ampli i està envoltat de valors positius.

A simple vista pot semblar competitiu i poc social un esport on només guanya un però, encara que sembli mentida, sovint ho són molt més els esports col·lectius. A l’atletisme potenciem un sentiment d’equip i grup molt positiu. A més no se’ls exigeix ni demana guanyar sinó millorar amb ells mateixos, progressar. A més, és un esport amb molts esports més a dins. No és necessari que se’t donin bé totes les proves que en trobaràs una que t’enganxarà.

No obstant no seré jo la que us digui quin esport han de fer els nens. Han de ser ells els que trobin el seu. La família només ha de procurar que la seva elecció sigui algun esport (o club/entrenador) en el qual es treballi la ment i el cos i uns valors socials necessaris per fer d’aquest una activitat sana.

Volia acabar el meu post recordant un consell per a que realitzar esport no es converteixi en un martiri pels infants.

Espero que després de llegir aquest POST pogueu veure l'esport com un temps lliure invertit en el cos i la ment i no com una pèrdua de temps.




Ja sabeu qualsevol comentari, suggerència o opinió serà benvinguda!!



SOM-HI MESTRES!

PAULA