EL DIA DE LA DONA: recursos per treballar el SEXISME a l'aula

El dia de internacional de la Dona està a un no res i no me’n podia estar de dedicar-li una ENTRADA!

El 8 de març és un dia important i reivindicatiu en el que hem de recordar totes aquelles dones que han canviat la història i pensar en totes aquelles coses que encara cal millorar, per no dir evolucionar. Sí, encara hi ha molt per fer! Encara avui en dia hi ha dones discriminades i maltractades per ments retrogrades (per no dir alguna cosa més forta). I, com ja he dit en molts casos a altres entrades, aquesta educació per la tolerància i el respecte ha de començar des ben petits. Per aquesta GRAN raó avui us porto alguns recursos per treballar el sexisme a l’aula d’infantil i trencar alguns estereotips en relació al sexe femení.

Al lio, doncs!!

Segurament conegueu algunes d’aquestes activitats i d’altres us sonaran. He fet un petit recull i algunes modificacions de les que considero més idònies per a treballar el sexisme a l’aula d’infantil. Com ja sabeu jo sempre les enfoco a infantil, per raons obvies, la qual cosa no vol dir que no es puguin dur a terme a primària. N’estic segura que fent un parell de canvis i adaptacions seran igual d’útils que pel parvulari.

  ELS OFICIS

Material: Imatges oficis, blu tack/celo, pissarra.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat pretén fer reflexionar als infants i trencar amb els estereotips creats en relació sexe-ofici. Els mitjans de comunicació, i la societat en general, han promogut una sèrie d’idees falses en relació a les habilitats de les dones per fer algunes feines etiquetades d’homes. Amb aquesta activitat pretenem trencar aquestes idees i fer prendre consciència als infants que el sexe de cadascú no ha de ser mai un impediment per a la realització de qualsevol activitat o feina. 

En primer lloc, crearem una taula a la pissarra amb la paraula NENS a una banda i NENES a l’altra. Seguidament repartirem una targeta amb elements d’un ofici a cada infant i una mica de celo/blu tack. Entre tots deduirem de quins oficis es tracta i un per un aniran sortint a col·locar-lo allà on creuen de la taula, és a dir, als nens o a les nenes (o al mig dels dos si algú vol). Depenent de l’edat podem demanar una petita explicació/justificació de la seva elecció.

A continuació, un cop tots els oficis estiguin classificats, podem fer una petita conversa de com han quedat repartits els oficis i què en pensen d’aquesta classificació. Plantejarem, també, preguntes com:

• “Aleshores creieu que una nena no pot ser futbolista? O bombera? I un home no sap netejar?”

Per últim, ensenyarem les imatges i, algun vídeo, de dones futbolistes, bomberes, policies i homes cuiners i de la neteja. Explicarem qui són i com en són d’importants alguns/es d’ells/es i tornarem a llençar les preguntes anteriors: “què en penseu ara, les nenes poden ser futbolistes professionals? ”. I els farem reflexionar sobre com situarien ara els oficis a la taula:

• “Després de veure aquestes imatges i conèixer algunes d’aquestes importants persones, creieu que canviaríeu alguna cosa de la taula del principi?”

Ha de sortir d’ells canviar la taula i pensar que tots dos sexes poden ser igual de vàlids fent cada ofici.

Per concloure amb l’activitat podem proposar fer un dibuix de com es veuen ells de grans i què els agradaria ser.

Pel que fa a les imatges he fet un petit recull evitant aquelles imatges sexistes. En podeu afegir i treure al gust.

  DONES QUE HAN CANVIAT EL MÓN.

Material: Imatges dones revolucionaries amb les fites aconseguides al darrera.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat consisteix en jugar a fer hipòtesis en relació a les imatges de les dones. Sense dir qui són i que van fer els preguntarem sobre el que pensen en veure la fotografia. Podem fer preguntes com:

• “Quina creieu que era la seva professió?” (n’hi ha que es veu però d’altres no)
• “Creieu que eren bones?”
• “Creieu que va fer alguna cosa important?” “Què creieu que va fer?”
• “Creieu que era important aquesta dona?”

Després de fer-ne algunes hipòtesis i especulacions girarem la imatge, en llegirem l’explicació i reflexionarem sobre el que havíem dit abans de saber qui era.

•  “Estàvem equivocats o anàvem bé?”
• “Ara penseu que van ser importants les coses que van fer?”
• “Ara podem fer aquestes coses per les que elles van haver de lluitar?” (podem concretar en algunes fotos, com en córrer una marató)

A mode de conclusió podem parlar sobre què significa fer hipòtesis basant-nos en una primera impressió o imatge, és a dir sobre els prejudicis. Podem pensar en quantes d’aquestes fotos hem encertat, qui eren i el que van fer. Per últim, un cop sabent el que han fet aquestes dones per canviar el món podem plantejar la següent pregunta:

• “com podríem canviar nosaltres el món?” o “Què podríem fer per canviar aquelles coses que no ens agraden com els prejudicis?”

He fet una petita tria de dones importants i que han canviat el món. Vosaltres podeu fer la vostra segons el que més us interessi treballar o considereu més importants. Algunes de les heroïnes de la meva llista són aquestes:

       

Variant:

Podem plantejar-lo com un petit projecte i anar descobrint una dona cada dia. O inclús que en busquin ells alguna.

  SALTAR A LA CORDA, UN JOC DE NENES?

Material: cordes de saltar i vídeos.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat pretén trencar amb el fals mite del salt de corda com a joc de nenes. No hi ha cap joc/esport que només pugui fer un sexe.

Per començar podem fer una petita conversa per conèixer quina és la seva idea en relació al salt amb corda. Podem fer preguntes com:

• “Quins/es nens/es de la classe saben saltar a la corda?”
• “Us agrada aquest joc?” “Als que no heu dit que si, per què no us agrada?”
• “Per què creieu que la majoria que han dit que els agrada són nenes?”

Amb aquestes, i d’altres, preguntes intentarem que els mateixos infants etiquetin el joc com un joc de nenes. A partir d’aquí els ensenyarem el següent vídeo d’uns saltadors que fan meravelles amb les cordes.

Posteriorment també els podem ensenyar altres trucs de grups saltadors de corda. 

Tot seguit els preguntarem si encara pensen que és un joc de nenes i els proposarem fer una coreografia amb alguns d’aquests trucs com saltar amb dues cordes, saltar amb el cul, entrar i sortir, etc.

Per últim, també podem fer-ne un vídeo un cop estigui ben practicat penjar-lo a la web de l’escola amb la pertinent reflexió dels infants en relació al joc.

  FET I ESTEREOTIP

Aquesta és una dinàmica per dur a terme durant tot l’any. Es tracta d’introduir el concepte de FET com allò real i constatable i d’ESTEREOTIP com una afirmació falsa basada en una part de la població i generalitzada a tothom.

D’aquesta manera, cada vegada que sentim una afirmació basada en estereotip la parlarem a classe i entre tots decidirem si és un fet o un estereotip.

Per exemple una afirmació com “totes les nenes porten faldilla” seria un estereotip i el podríem comprovar a l’aula mirant si TOTES les nenes de la classe en porten.

Aquesta activitat permetrà als infants adonar-se que estem envoltats d’afirmacions falses i estereotipades.

  JOGUINES SEXISTES

Material: capses de joguines sexistes i capses de cartró llises.

Descripció de l’activitat:

La mestra portarà i presentarà als infants capses de joguines que consideri sexistes com per exemple la d’un vaixell pirata de Lego o la d’una cuineta. Amb elles llençarà preguntes com:

• “Què us semblen aquestes capses?”
• “Creieu que són reals les imatges que hi apareixen?”
• “Les nenes no juguen a Lego?” “Els nens no juguen amb la cuineta?”
• “Us agrada que us diguin a què podeu jugar i a què no?”
• “Què en penseu dels colors de les joguines?”

Després de parlar-ne i veure que no són adients aquestes capses i que són basades en estereotips els proposarem crear-ne unes de noves més ajustades a la realitat. Aquesta part poden triar els infants com dur-la a terme. Jo us proposo dues opcions:

1. Fer-se fotos jugant amb la joguina tots i enganxar-les a la capsa.
2. Redissenyar la capsa amb retalls de revistes i pintures.

Aquesta activitat ha de servir per despertar l’esperit crític dels infants envers la societat que ens envolta i fer-los veure que canviar és possible si no caiem també nosaltres en estereotips sexistes.

El conte no podia faltar en cap recull de recursos. Com ja sabeu en sóc una gran FAN i considero que poden ser una gran eina per a treballar qualsevol valor o temàtica.

A continuació us en faig un petit recull dels que jo faria servir per treballar el sexisme i trencar amb els rols arcaics de la dona.

  ROSA CARAMEL

Rosa caramel és un conte meravellós que em va ensenyar una molt amiga meva i mestra aquest passat nadal. Des d’aleshores n’estic ben enamorada.

  LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN PETS

Narra la història d’una elefanta, la Guillermina, que viu en un ramat on ella es sent diferent. A la seva família totes les elefantes són roses i no poden fer coses d’elefants mascles. La Guillermina no n'està gens d'acord amb aquestes normes i no pensa quedar-se de braços creuats. Ella lluitarà per fer veure a les demés elefantes que un canvi és possible i que la igualtat entre elefants i elefantes no és cap utopia.

Aquest conte trenca amb alguns estereotips associats a les nenes a través de la metàfora de les princeses i els pets.

Així doncs, "Les princeses també es tiren pets" narra la història de la Laura, una nena molt espavilada i amb certs dubtes. Un dia al tornar de l’escola li pregunta als seu pare si és cert el que li han dit, que les princeses es tiren pets. A partir d’aquesta inquietud el pare li ensenya el llibre dels secrets de les princeses amb el que desmuntarem algunes de les característiques associades a les princeses.  

És el llibre perfecte per veure que les princeses no són fines i bledes sinó que es tiren pets, com tothom.

  HI HA RES MÉS AVORRIT QUE ÉSSER UNA PRINCESA ROSA?

Aquest àlbum il·lustrat trenca amb la idea de les nenes/princeses roses. És a dir, defensa la idea que les nenes poden ser el que vulguin i no han de ser princeses roses només per ser del sexe femení.

Així doncs narra la història de la Carlota, una princesa rosa cansada de ser rosa i princesa i no poder fer el que realment vol. La Carlota no parava de preguntar-se perquè no hi havia princeses caçadores de dracs voladors. Ella era valenta i volia aventures. I així ho va fer...

És un llibre ideal per educar en la igualtat de gènere i reflexionar sobre els estereotips sexistes.

  ELS COLORS

El conte “Los colores” explica com és la personalitat de cada color i com aquesta es veu afectada pels estereotips i connotacions que se li atribueixen. El problema ve a l'hora de descriure el Blau i el Rosa, dos colors oprimits als que se’ls ha prohibit plorar i decidir, respectivament. Aquests colors no eren feliços. El blau no volia jugar a pilota ni el rosa a nines. Un dia van decidir escapar-se i intercanviar-se els jocs. Junts no tenien por a plorar ni a pensar i ser valents. Tot i allunyar-se de la resta, els incolors no els deixaven en pau i els seguien molestant.

Un dia, cansats de tot, van decidir escapar-se i barrejar-se per evitar que els trobessin formant així el color Lila. El Lila era un color lliure, que jugava a futbol i a nines, que plorava i era valent. En definitiva el Lila és el color dels valents que no s’amaguen i escullen ser lliures i orgullosos de les seves barreges.

És un bon conte per trencar amb les connotacions dels colors. Ni el rosa és de nenes ni el blau ha de ser de nens, cap color defineix una personalitat. Hem d’escollir com volem ser i no deixar que els altres triïn per nosaltres.

  EL PRÍNCEP VENTAFOCS

Aquest conte capgira la versió original de la Ventafocs i la transforma en home. No tots els prínceps són forts i van a cavall ni totes les princeses són presumides i porten vestit.

Així doncs, narra la història d’un príncep esquifit i pollós que tenia 3 germans grans i peluts que se’n reien d’ell. En Ventafocs desitjava ser com els seus germans. De tant que ho desitjava va fer aparèixer una fada a la qual li va demanar ser gran i pelut. I així ho va fer i el va transformar en un gran goril·la. Ell estava encantat. Es veia com els seus germans.

Quan van sonar les 12 l’encanteri va deixar de funcionar i va tornar a ser prim i escanyolit. Li feia tanta vergonya que va córrer cap a casa tot perdent els pantalons pel camí. Una noia els va trobar i ja sabeu com acaba oi? Doncs sí, els va provar a tot el poble per trobar l’heroi que l’havia salvat d'aquell gran i pelut goril·la.

Aquest conte és una manera divertida de trencar amb els clàssics estereotipats i capgirar els rols de gènere. En “El príncep Ventafocs” no és la noia que espera a casa a ser conquistada ni és la que neteja i fa les feines de casa.

  CORRE, MARIA, AFANYA'T

Aquesta és la trista història de la Maria, una senyora que només fa que netejar mentre el seu marit llegeix i fa el que més li agrada. La Maria ha de preparar la casa per l’arribada de l’hivern encarregant-se, injustament, de totes les feines ella sola.

Una història molt realista acompanyada d’un text i unes il·lustracions  molt idònies. És un conte interessant per treballar el repartiment injust de tasques a casa i per reflexionar sobre quin ha de ser el rol de la dona a la llar. 

Fins aquí el petit tast d’activitats i recursos per treballar el sexisme a infantil. L’educació en valors i en igualtat ha de començar des de petits, són els únics que poden canviar el seu futur. Nosaltres com a mestres hem de promoure un esperit crític que els permeti qüestionar-se tot allò que els envolta i canviar tot allò que no sigui just o respectuós.

El respecte i la tolerància són innats i és la societat que els va esborrant. Cap infant neix intolerant!

Us deixo amb un vídeo que mostra com reaccionen els infants quan els demanen que peguin a una nena. Maltractador se’n fa, no se’n neix.

I SÍ, les nenes poden tenir penis i els nens vulva! Ningú ens ha de dir com hem de ser, PROU!

Us deixo, com sempre, la versió en PDF.