15 NOVETATS INFANTILS PEL DIA DEL LLIBRE

El dia del Llibre és un dels meus dies més esperats de l’any, com a bona fan dels contes que sóc. És un dia especial on la cultura i, sobretot, la literatura tenen un paper protagonista i, això, m’encanta. Regalar llibres és regalar cultura. És regalar moments compartits. És regalar imaginació. És regalar experiències. En definitiva, és un GRAN REGAL!!

Malauradament, però, el Dia del Llibre és només un dia a l’any per molta gent. Per a mi, i espero que per molta més gent, és o pot ser cada dia. Tots els dies poden ser un gran dia, ple d’experiències, amb un bon àlbum il·lustrat. És per això que jo sempre defensaré el llibre com a gran recurs per a l’aprenentatge i com a tal hi dedicaré les entrades que facin falta. jeje

Ja fa uns dies que no faig més que veure llibres per tot arreu i m’agrada. És per això que volia fer un petit recull de novetats per als que encara dubteu quin conte regalar o comprar per aquest Sant Jordi.

Així doncs, per aquest 2017 us recomano aquestes 15 preciositats!!

 QUI QUÈ QUÈ d'Oliver Tallec

Qui què què, de Oliver Tallec, és un llibre-joc ideal per enganxar als més petits a qualsevol hora del dia.

De la col·lecció Els QuiQuè, l’editorial BiraBiro ens porta el tercer capítol. Més divertit, si és pot, que els anteriors.

Els coneixeu? Us asseguro que són una aposta segura i divertida que requereix de molta participació!!

PODRIES de Joana Raspall

Del magnífic poema “Podries” de la Joana Raspall sorgeix aquest gran llibre de l’editorial Tukatuka.

Aquest llibre de poesia infantil pretén acostar de manera divertida i amena aquest tipus de literatura als més petits de la casa. Alhora, també, provocarà en ells algunes reflexions que acompanyen aquest preciós poema de la Joana Raspall.

Podries està ple de respecte cap a les diferències i emoció. Ens fa veure que tots podríem ser altres persones, podríem haver nascut en altres països, podríem tenir cultures diferents i un llarg etcètera de podries. És per això que mai hem d’oblidar que el que ens separa de les altres persones és un simple “podries” i hem d’ajudar sempre que puguem a tot aquell que ho necessiti, com ara els refugiats que fugen d’una guerra que no han decidit i que PODRIEM ser nosaltres.

Aquest llibre no tardarà en estar a la meva biblioteca de “mestra”, us ho asseguro!

TU M'AGRADES de Noelia Terrer

Aquesta és la història de diferents parelles d’animals aparentment incompatibles però inseparables que, tot i ser ben diferents, s’agraden!

Aquest conte pretén trencar amb els estereotips d’aparença i demostrar que les diferències són  positives i molt compatibles.

Tu m’agrades demostrarà als més petits que l’amistat està per sobre de tot a través de les  curioses i divertides històries dels animals. Ah, i què me'n dieu de les il·lustracions? Penso que són genials!!

EL LLIBRE SECRET DE LES PRINCESES QUE TAMBÉ ES TIREN PETS de Ilan Brenman

Del meravellós Les princeses que també es tiren pets en surt la segona part on el protagonista n'és el llibre secret. Aquest llibre secret revela el nom d’aquelles princeses que es tiren pets i farà passar una bona estona als més menuts tot canviant algunes idees que tenim sobre les princeses.

En aquest cas la Laura es retroba després d’uns anys amb el llibre secret de les princeses. El seu pare li havia explicat l’existència d’aquest llibre quan era petita però ara el veurà per ella mateixa. Descobrirà els secrets més preuats de les princeses.

Com l’anterior, és un gran llibre contra els estereotips de gènere i ideal per trencar la visió de les princeses.

MOLT DE COMPTE AMB ELS POLLS de Giles Andreae

Molt de compte amb els polls de Giles Andreae tracta de manera divertida un tema molt habitual a totes les famílies amb fills, els POLLS.

Així doncs, en aquest conte acompanyarem a  en Roc i els seus polls durant el seu dia a dia. Podrem veure, amb un toc d’humor, com viuen els polls als nostres caps i lo bé que s’ho passen quan ens gratem.

Llegint aquest conte en família us fareu un tip de riure i és probable que us piqui el cap només obrir-lo!!

PETITA A LA JUNGLA de Marta Altés

Marta Altés ho ha tornat a fer! Aquest cop ens porta aquest conte ple de tendresa i superació en el qual ens demostra que ser el més petit no és sempre un inconvenient.

Petita a la jungla ens parla des de la mirada de l’animaló més petit de la jungla. Ens ensenya la grandesa del món i com aquesta encara és fa més gran quan més petit ets tu. Però això no ha de ser cap impediment per viure aventures, ja que quan més petit ets més grans poden ser les experiències. A més, ens fa veure que tenir por no serveix per res, només ens impedeix viure grans aventures. Si perdem la por és igual la magnitud del repte que de bens segur que ho aconseguirem!

És ideal per alimentar la curiositat dels nostres menuts i motivar-los a no tenir por de res, per gran que sigui. 

EL MUSEU D'EN TRONQUET de Åshild Kanstad Johnsen

En Tronquet és un nen molt curiós i es passa el dia recollint coses del bosc i guardant-les en capses a casa seva. Arriba un dia que ja no té espai on guardar les seves troballes. Aquell dia, amb l’ajuda de la seva sàvia àvia, decideix obrir un museu on exposar totes les coses que ha anat recollint del bosc. Vosaltres que faríeu? En Tronquet tenia clar que no els volia llençar!

Amb aquest conte descobrirem milers d’objectes que en Tronquet ha trobat al bosc i podrem aprendre molt vocabulari nou.

En definitiva, Åshild Kanstad Johnsen ens porta aquesta original història d’un museu de troballes.

ELS IMAGINARIS de A.F. Harrold

En Rudger és el millor amic de l’Amanda, però només ella hi pot jugar i només ella el pot veure. En Rudger és un amic imaginari. Un dia apareix un senyor que intentarà emportar-se a en Rudger. Es tracta d'un caçador d’amics imaginaris. L’única manera d’evitar que se l’emporti és que fugi sol. Però, sobreviurà sense que ningú l’imagini?

Aquest magnífic llibre tracta un tema delicat com n’és la identitat personal, l’amistat i la imaginació, molt lligats en alguns casos. Tracta amb normalitat i molta delicadesa el tema dels amics imaginaris i fa una metàfora amb els que no hi creuen i intenten evitar que es tinguin.

Sens dubte, un dels millor llibre d’aquest 2017!

Pot ser és un pel llarg per a infantil però és ideal per ser explicat.

LA MUNTANYA DE LLIBRES MÉS ALTA DEL MÓN de Rocio Bonilla

L’Enric era un nen que volia, amb totes les seves forces, volar. Ho va provar de moltes maneres però no ho aconseguia. Va crear ales de tot tipus però no ho va aconseguir. Va demanar volar com a regal de Reis però tampoc va funcionar. Veient les ganes que tenia l’Enric de volar, la seva mare li va explicar que hi havia més maneres de volar i li va regalar un conte. Va ser a partir d’aquell dia que l’Enric va aprendre a volar, a volar a través dels llibres! I des d’aleshores no ho ha deixat de fer mai.

És un gran conte per  fomentar la lectura i animar als més petits a volar amb els llibres per la seva imaginació.

AIXÒ NO ÉS LA SELVA de Susanna Isern

Aquesta és la divertida història de la Paula, una nena que aprèn a dir NO! a la Paula li sembla molt divertit negar-se a fer les coses i dir NO. És aleshores quan la casa de la Paula es transforma en una autèntica selva on els animals fan el que volen.

És un conte divertit amb unes il·lustracions genials, de la mà de Rocio Bonilla, que ens porta a aquell moment en que els infants descobreixen el NO! Ho fa amb molt d’humor i acaba demostrant que el descontrol no agrada a ningú, ni a la Paula.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI EXPLICADA PEL SENYOR DRAC! de Carles Sala i Vila

Aquesta és la curiosa i original història de Sant Jordi explicada pel senyor Drac. En aquest cas, el senyor Drac és vegetarià i no pas ferotge i carnívor. Com seria la llegenda aleshores? I si el cavaller no fos tant valent com aparenta? Amb aquest conte descobrirem un altre punt de vista d’aquesta coneguda història.

Aquest conte no és cap novetat però considero que segueix sent una bona opció per un Sant Jordi alternatiu. Com en tot, sempre és millor tenir més d’un punt de vista de les coses.

UN TIGRE AMB TUTÚ de Fabi Santiago

Aquesta és la història d’en Max, un tigre especial. En Max és un tigre amb un somni molt clar, ser ballarí. Però a l’escola de dansa no accepten tigres i ell sempre es queda mirant des de la finestra de la classe. Però no es rendirà mai i decideix començar a ballar pels carrers de Paris. La gent quan el veu fuig de por, mai ningú havia vist un tigre ballarí. Tothom l’evita menys una petita ballarina que l’acompanyarà en el seu somni i l’ajudarà a aconseguir ser ballarí.

Aquest àlbum em va enamorar només veure’l. Trencar amb els estereotips mola, i molt! Tothom pot aconseguir ser el que es proposi amb esforç i ignorant els que no hi creuen. Aquest tigre superarà totes les pedres que li van posant al seu camí per aconseguir un somni. Els objectius i somnis ens els proposem nosaltres, en cap cas la societat ens ha de dir el que podem o no fer.

I EN CASTELLÀ...

PAPÁ ESTÁ CONECTADO de Philippe Kemmeter

Si veieu un pingüí amb un portàtil no us espanteu, és el pare del nostre protagonista que està sempre ben connectat al món virtual.

Així doncs aquest conte no pot ser més actual i ens animarà a tots a reflexionar sobre quin paper han de tenir o volem que tinguin les tecnologies a les nostres vides. Amb humor ens demostrarà la quantitat de coses que ens estem perdent mentre mirem una pantalla.

M’encanta aquest conte ja que no només és ideal per a infants sinó que a molts pares i mares els aniria bé fer-li un cop d’ull.  

¿DÓNDE ESTÁ OSO? de Jonathan Bentley

Aquesta és la divertida història d’un nen que no troba per enlloc el seu estimat ós. I sembla mentida que no el trobi ja que sempre sembla molt evident on està. Aquest detall és el que dóna la gràcia a aquest àlbum il·lustrat i el que farà que tots els infants participin.

A més, tracta el tema de l’aferrament cap a un peluix/objecte que tots hem tingut en algun moment de la nostra infància.

Jonathan Bentley, junt amb l’editorial Patio, ens ofereixen aquesta divertida trama narrada des de la mirada innocent d’un infant. Molt recomanable per a primeres edats!!

HAY UN TIGRE EN EL JARDÍN de Lizzy Stewart

Tot i estar segura que al seu jardí no hi ha cap tigre la nostra protagonista investigarà i imaginarà. Tot comença quan la seva àvia li explica que al jardí de casa hi viu un tigre, però ella sap que els tigres viuen a la selva i no pot ser que estiguin al seu jardí.

Aquest preciós àlbum il·lustrat farà que veiem que no hi ha res més extens que la imaginació. Mai tallem les ales a la imaginació dels infants o acabaran sent adults sense creativitat ni iniciativa.















Amb aquest petit recull aprofito per desitjar-vos un gran SANT JORDI a tots, ja sigueu dracs, princeses o cavallers (o cap dels tres jeje)!! Regaleu molts llibres i molt d'amor (aquest és GRATIS, no escatimeu!!)


La versió descarregable clicant AQUÍ

Per últim, us vull proposar fer d'aquest petit recull personal un recull de tots/es fent-lo més gran i més ric. Escriviu als comentaris totes aquelles novetats (o no tant) que creieu que han de sortir a la llista de les bones opcions d'aquest 2017.

Gràcies, gràcies i gràcies als que em llegiu sempre que podeu, Mestralitza't és mig vostre!

SOBREPROTECCIÓ, CAL?

La SOBREPROTECCIÓ està a l'ordre del dia a moltes famílies i escoles.  Per aquesta raó ja fa uns mesos que us en vull parlar, concretament des d’aquest estiu.

Era un bon dissabte i mentre feia el cafè abans d’entrar a treballar vaig estar llegint la revista XL Semanal ja que és la que regalen amb el Menorca els caps de setmana. Sí, sóc d’aquelles persones que sol anar a fer un cafè i de mentre llegeix el diari, m’agrada estar una mica al dia. Aquell dia la portada de la revista ja em va cridar l’atenció més que altres dissabtes. Era aquesta que us adjunto a la dreta!

Què us sembla?

A mi em va encantar tant la imatge com el títol de l’article (i l’article sencer, és clar). Trobo que ambdues coses descriuen molt bé com viuen alguns infants avui en dia tot fent-ne una petita exageració. Us recomano llegir-lo!! (cliqueu a la imatge per fer-ho).

Cada dia es veuen més situacions de sobreprotecció de famílies cap als seus fills. Cada cop hi ha més generacions que creixen en una bombolla que algun dia explotarà! El que molts pares i mares no saben és que, allargant aquesta protecció excessiva, no estan fent cap favor als infants. Tot el contrari! Aquests nens/es s’estan perdent l’oportunitat de descobrir i, sobretot, d’equivocar-se.

Què es considera SOBREPROTECCIÓ?

Segons la Enciclopèdia catalana la Sobreprotecció és la protecció dels pares i mestres envers els seus fills i deixebles, respectivament, per sobre del normal. No confondre amb protegir, instint que tots tenim amb aquells que estimem.

Per què és dolent?

Caure, equivocar-se, fer-se mal, arriscar-se, tocar i enfadar-se, tots aquests verbs tenen una cosa en comú i és l’aprenentatge que els acompanyen. La sobreprotecció impedeix, doncs, que es donin totes aquestes oportunitats d’aprendre. Oportunitats les quals, en la majoria de casos, SÍ han tingut els pares/mares sobreprotectors en qüestió. A aquests mateixos pares/mares m’agradaria fer-los una pregunta: heu sobreviscut a una infància plena de riscos i perills? Doncs els vostres fills també ho faran!! Evitar que caiguin és impedir que aprenguin a AIXECAR-SE (tant amb el sentit literal com metafòric de la paraula).

Com molt bé diu la psicòloga noruega Ellen Sandseter “Los niños necesitan enfrentarse a peligros y superar sus miedos”. Ellen considera que tot infant TÉ DRET a córrer certs riscos. També explica que “Los parques infantiles son cada vez más seguros, pero también más aburridos. Y los niños tienen que divertirse cuando juegan. Ellos toman riesgos de una manera progresiva, a su ritmo. Muy pocos intentan subirse a lo más alto de una estructura la primera vez. Así que lo mejor es dejarles que vayan probando su habilidad y cogiendo confianza”.

No patiu, encara que no ho sembli, una mala caiguda no farà que l’infant agafi por al que estava fent però, en canvi, sí ho farà el no haver-ho fet mai.  

Quines conseqüències pot tenir la SOBREROTECCIÓ?

Moltes! A més de no deixar que es donin molts aprenentatges vinguts de l’experimentació i els perills, la sobreprotecció pot esdevenir molts altres “problemes” o conseqüències a llarg termini. A continuació us en faig una petita llista.

• Inseguretats. Molts infants sobreprotegits no s’han enfrontat en gaires ocasions a conflictes o problemes ni han hagut de prendre decisions importants el que provocarà moltes inseguretats el dia que ho hagin d’afrontar i no tinguin als pares/mares que els diguin com.

• Baixa autoestima i autoconcepte. Sovint la sobreprotecció pot esdevenir falta d’autoestima ja que entenen que se’ls soluciona tot perquè ells no són capaços de fer-ho per sí sols. És una visió que la sobreprotecció els fa tenir d’ells mateixos, com algú que no sap fer res.

• Falta d’esperit crític. La capacitat de qüestionar-se el que succeeix al seu voltant i reflexionar-hi no ve sola, sinó que ve acompanyada d’experiències i curiositat. Sobreprotegint als més petits els anul·lem aquesta curiositat amb la que neixen i, al no trobar-se amb conflictes que superar, evitem que l’esperit crític desperti i s’entreni.

• Dependència o falta d’autonomia. Com és evident uns pares sobreprotectors creen una dependència insana. Un dels objectius de l’educació és, i ha de ser, guiar als infants cap a l’autonomia i proporcionar-los les eines per a que acabin superant SOLS els conflictes que se’ls presenta.

Tipus de pares

La Sobreprotecció està tant a l’ordre del dia que s’han creat etiquetes per a cada tipus de pare/mare. Personalment no m’agraden les etiquetes però aquestes m’han semblat força descriptives i clarificadores del concepte de sobreprotecció.

Helicòpters. Sobrevolen las vides dels seus fills advertint-los de qualsevol perill, evitant que cometin errors i perjudicant així la seva capacitat per prendre decisions.

‘Bulldozers’. Aplanen de tal manera el camí dels seus fills que aquests no troben mai obstacles i els fan incapaços d’aconseguir una maduresa afectiva i intel·lectual.

Tigres. Són pares molt estrictes que tenen altes expectatives pels seus fills i acaben exercint un gran control psicològic sobre aquests.

Fars. S’interessen pel que fan els seus fills sense interferir en les seves decisions i deixant-los el dret d’equivocar-se. Els fan de guia, però no els marquen el camí.

Evidentment, aquesta classificació és la que expliquen a l’article en quan a la sobreprotecció. No és la veritat absoluta, cap classificació d’aquest tipus ho serà mai.

Tipus de nens

Com passa amb els tipus de pares/mares, també se n’ha fet una classificació dels tipus de fills.

Tasses de té.  Nens molt fràgils, la determinació dels quals es trenca molt fàcilment. Són possibles víctimes d’assetjament escolar.

Torrades. Estan tan carregats d’activitats i tenen una jornada tan estructurada que corren el risc de cremar-se.

Tortugues. Una closca que els protegeix dels perills i de les frustracions de la vida real. La seva capacitat per aguantar la frustració i l’avorriment és mínima.

Tirans. Són nens tan acostumats a créixer en una atmosfera de privilegis que es creuen amb dret a tot. Creuen que els seus pares i companys estan allà per servir-los i aquest pensament els converteix en acusadors potencials.

En aquesta classificació, des del meu punt de vista, hi falten aquells infants valents i curiosos amb famílies “fars”. Infants que han tingut el privilegi (sembla que avui en dia és un privilegi) de créixer amb llibertats i han aprés ells sols a solucionar la majoria de problemes.

Per últim, vull fer una PETICIÓ MUNDIAL i ho vull fer amb mirada i veu d’infant.

Estimats pares i mares del món,

Estic segura que vosaltres teniu traus que us fan ser més interessants i us permeten explicar-nos històries molt guais! Doncs ara ens toca a nosaltres “curtir-nos” d’experiències i històries per explicar i de les quals aprendre, i MOLT! Ens deixeu?

SI US PLAU...

deixeu-nos caure!

deixeu-nos arriscar!

deixeu-nos experimentar!

deixeu-nos pujar i baixar!

deixeu-nos anar molt ràpid!

deixeu-nos jugar amb foc!

deixeu-nos barallar i solucionar els conflictes!

deixeu-nos ser valents i enfrontar les nostres pors!

DEIXEU-NOS APRENDRE!!

Sé que ho feu perquè ens estimeu molt i no voleu que ens fem mal però esteu fent que augmentin les nostres pors i que no puguem construir la nostra vida. No hi ha res tant perillós com que no aprenguem ni experimentem. I no patiu, coneixem molt bé les nostres limitacions, som petits però no tontos.

Espero que ho entengueu,

Els vostres fills.

OBRIM MÉS PORTES I TANQUEM-NE MENYS.

PD: si us agrada el que llegiu i voleu estar al corrent de totes les meves publicacions no dubteu en SEGUIR-ME (botonet a la barra lateral de la dreta)!! 

FELIÇ SETMANA MESTRES!! SOM-HII!

EL DIA DE LA DONA: recursos per treballar el SEXISME a l'aula

El dia de internacional de la Dona està a un no res i no me’n podia estar de dedicar-li una ENTRADA!

El 8 de març és un dia important i reivindicatiu en el que hem de recordar totes aquelles dones que han canviat la història i pensar en totes aquelles coses que encara cal millorar, per no dir evolucionar. Sí, encara hi ha molt per fer! Encara avui en dia hi ha dones discriminades i maltractades per ments retrogrades (per no dir alguna cosa més forta). I, com ja he dit en molts casos a altres entrades, aquesta educació per la tolerància i el respecte ha de començar des ben petits. Per aquesta GRAN raó avui us porto alguns recursos per treballar el sexisme a l’aula d’infantil i trencar alguns estereotips en relació al sexe femení.

Al lio, doncs!!

Segurament conegueu algunes d’aquestes activitats i d’altres us sonaran. He fet un petit recull i algunes modificacions de les que considero més idònies per a treballar el sexisme a l’aula d’infantil. Com ja sabeu jo sempre les enfoco a infantil, per raons obvies, la qual cosa no vol dir que no es puguin dur a terme a primària. N’estic segura que fent un parell de canvis i adaptacions seran igual d’útils que pel parvulari.

  ELS OFICIS

Material: Imatges oficis, blu tack/celo, pissarra.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat pretén fer reflexionar als infants i trencar amb els estereotips creats en relació sexe-ofici. Els mitjans de comunicació, i la societat en general, han promogut una sèrie d’idees falses en relació a les habilitats de les dones per fer algunes feines etiquetades d’homes. Amb aquesta activitat pretenem trencar aquestes idees i fer prendre consciència als infants que el sexe de cadascú no ha de ser mai un impediment per a la realització de qualsevol activitat o feina. 

En primer lloc, crearem una taula a la pissarra amb la paraula NENS a una banda i NENES a l’altra. Seguidament repartirem una targeta amb elements d’un ofici a cada infant i una mica de celo/blu tack. Entre tots deduirem de quins oficis es tracta i un per un aniran sortint a col·locar-lo allà on creuen de la taula, és a dir, als nens o a les nenes (o al mig dels dos si algú vol). Depenent de l’edat podem demanar una petita explicació/justificació de la seva elecció.

A continuació, un cop tots els oficis estiguin classificats, podem fer una petita conversa de com han quedat repartits els oficis i què en pensen d’aquesta classificació. Plantejarem, també, preguntes com:

• “Aleshores creieu que una nena no pot ser futbolista? O bombera? I un home no sap netejar?”

Per últim, ensenyarem les imatges i, algun vídeo, de dones futbolistes, bomberes, policies i homes cuiners i de la neteja. Explicarem qui són i com en són d’importants alguns/es d’ells/es i tornarem a llençar les preguntes anteriors: “què en penseu ara, les nenes poden ser futbolistes professionals? ”. I els farem reflexionar sobre com situarien ara els oficis a la taula:

• “Després de veure aquestes imatges i conèixer algunes d’aquestes importants persones, creieu que canviaríeu alguna cosa de la taula del principi?”

Ha de sortir d’ells canviar la taula i pensar que tots dos sexes poden ser igual de vàlids fent cada ofici.

Per concloure amb l’activitat podem proposar fer un dibuix de com es veuen ells de grans i què els agradaria ser.

Pel que fa a les imatges he fet un petit recull evitant aquelles imatges sexistes. En podeu afegir i treure al gust.

  DONES QUE HAN CANVIAT EL MÓN.

Material: Imatges dones revolucionaries amb les fites aconseguides al darrera.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat consisteix en jugar a fer hipòtesis en relació a les imatges de les dones. Sense dir qui són i que van fer els preguntarem sobre el que pensen en veure la fotografia. Podem fer preguntes com:

• “Quina creieu que era la seva professió?” (n’hi ha que es veu però d’altres no)
• “Creieu que eren bones?”
• “Creieu que va fer alguna cosa important?” “Què creieu que va fer?”
• “Creieu que era important aquesta dona?”

Després de fer-ne algunes hipòtesis i especulacions girarem la imatge, en llegirem l’explicació i reflexionarem sobre el que havíem dit abans de saber qui era.

•  “Estàvem equivocats o anàvem bé?”
• “Ara penseu que van ser importants les coses que van fer?”
• “Ara podem fer aquestes coses per les que elles van haver de lluitar?” (podem concretar en algunes fotos, com en córrer una marató)

A mode de conclusió podem parlar sobre què significa fer hipòtesis basant-nos en una primera impressió o imatge, és a dir sobre els prejudicis. Podem pensar en quantes d’aquestes fotos hem encertat, qui eren i el que van fer. Per últim, un cop sabent el que han fet aquestes dones per canviar el món podem plantejar la següent pregunta:

• “com podríem canviar nosaltres el món?” o “Què podríem fer per canviar aquelles coses que no ens agraden com els prejudicis?”

He fet una petita tria de dones importants i que han canviat el món. Vosaltres podeu fer la vostra segons el que més us interessi treballar o considereu més importants. Algunes de les heroïnes de la meva llista són aquestes:

       

Variant:

Podem plantejar-lo com un petit projecte i anar descobrint una dona cada dia. O inclús que en busquin ells alguna.

  SALTAR A LA CORDA, UN JOC DE NENES?

Material: cordes de saltar i vídeos.

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat pretén trencar amb el fals mite del salt de corda com a joc de nenes. No hi ha cap joc/esport que només pugui fer un sexe.

Per començar podem fer una petita conversa per conèixer quina és la seva idea en relació al salt amb corda. Podem fer preguntes com:

• “Quins/es nens/es de la classe saben saltar a la corda?”
• “Us agrada aquest joc?” “Als que no heu dit que si, per què no us agrada?”
• “Per què creieu que la majoria que han dit que els agrada són nenes?”

Amb aquestes, i d’altres, preguntes intentarem que els mateixos infants etiquetin el joc com un joc de nenes. A partir d’aquí els ensenyarem el següent vídeo d’uns saltadors que fan meravelles amb les cordes.

Posteriorment també els podem ensenyar altres trucs de grups saltadors de corda. 

Tot seguit els preguntarem si encara pensen que és un joc de nenes i els proposarem fer una coreografia amb alguns d’aquests trucs com saltar amb dues cordes, saltar amb el cul, entrar i sortir, etc.

Per últim, també podem fer-ne un vídeo un cop estigui ben practicat penjar-lo a la web de l’escola amb la pertinent reflexió dels infants en relació al joc.

  FET I ESTEREOTIP

Aquesta és una dinàmica per dur a terme durant tot l’any. Es tracta d’introduir el concepte de FET com allò real i constatable i d’ESTEREOTIP com una afirmació falsa basada en una part de la població i generalitzada a tothom.

D’aquesta manera, cada vegada que sentim una afirmació basada en estereotip la parlarem a classe i entre tots decidirem si és un fet o un estereotip.

Per exemple una afirmació com “totes les nenes porten faldilla” seria un estereotip i el podríem comprovar a l’aula mirant si TOTES les nenes de la classe en porten.

Aquesta activitat permetrà als infants adonar-se que estem envoltats d’afirmacions falses i estereotipades.

  JOGUINES SEXISTES

Material: capses de joguines sexistes i capses de cartró llises.

Descripció de l’activitat:

La mestra portarà i presentarà als infants capses de joguines que consideri sexistes com per exemple la d’un vaixell pirata de Lego o la d’una cuineta. Amb elles llençarà preguntes com:

• “Què us semblen aquestes capses?”
• “Creieu que són reals les imatges que hi apareixen?”
• “Les nenes no juguen a Lego?” “Els nens no juguen amb la cuineta?”
• “Us agrada que us diguin a què podeu jugar i a què no?”
• “Què en penseu dels colors de les joguines?”

Després de parlar-ne i veure que no són adients aquestes capses i que són basades en estereotips els proposarem crear-ne unes de noves més ajustades a la realitat. Aquesta part poden triar els infants com dur-la a terme. Jo us proposo dues opcions:

1. Fer-se fotos jugant amb la joguina tots i enganxar-les a la capsa.
2. Redissenyar la capsa amb retalls de revistes i pintures.

Aquesta activitat ha de servir per despertar l’esperit crític dels infants envers la societat que ens envolta i fer-los veure que canviar és possible si no caiem també nosaltres en estereotips sexistes.

El conte no podia faltar en cap recull de recursos. Com ja sabeu en sóc una gran FAN i considero que poden ser una gran eina per a treballar qualsevol valor o temàtica.

A continuació us en faig un petit recull dels que jo faria servir per treballar el sexisme i trencar amb els rols arcaics de la dona.

  ROSA CARAMEL

Rosa caramel és un conte meravellós que em va ensenyar una molt amiga meva i mestra aquest passat nadal. Des d’aleshores n’estic ben enamorada.

  LES PRINCESES TAMBÉ ES TIREN PETS

Narra la història d’una elefanta, la Guillermina, que viu en un ramat on ella es sent diferent. A la seva família totes les elefantes són roses i no poden fer coses d’elefants mascles. La Guillermina no n'està gens d'acord amb aquestes normes i no pensa quedar-se de braços creuats. Ella lluitarà per fer veure a les demés elefantes que un canvi és possible i que la igualtat entre elefants i elefantes no és cap utopia.

Aquest conte trenca amb alguns estereotips associats a les nenes a través de la metàfora de les princeses i els pets.

Així doncs, "Les princeses també es tiren pets" narra la història de la Laura, una nena molt espavilada i amb certs dubtes. Un dia al tornar de l’escola li pregunta als seu pare si és cert el que li han dit, que les princeses es tiren pets. A partir d’aquesta inquietud el pare li ensenya el llibre dels secrets de les princeses amb el que desmuntarem algunes de les característiques associades a les princeses.  

És el llibre perfecte per veure que les princeses no són fines i bledes sinó que es tiren pets, com tothom.

  HI HA RES MÉS AVORRIT QUE ÉSSER UNA PRINCESA ROSA?

Aquest àlbum il·lustrat trenca amb la idea de les nenes/princeses roses. És a dir, defensa la idea que les nenes poden ser el que vulguin i no han de ser princeses roses només per ser del sexe femení.

Així doncs narra la història de la Carlota, una princesa rosa cansada de ser rosa i princesa i no poder fer el que realment vol. La Carlota no parava de preguntar-se perquè no hi havia princeses caçadores de dracs voladors. Ella era valenta i volia aventures. I així ho va fer...

És un llibre ideal per educar en la igualtat de gènere i reflexionar sobre els estereotips sexistes.

  ELS COLORS

El conte “Los colores” explica com és la personalitat de cada color i com aquesta es veu afectada pels estereotips i connotacions que se li atribueixen. El problema ve a l'hora de descriure el Blau i el Rosa, dos colors oprimits als que se’ls ha prohibit plorar i decidir, respectivament. Aquests colors no eren feliços. El blau no volia jugar a pilota ni el rosa a nines. Un dia van decidir escapar-se i intercanviar-se els jocs. Junts no tenien por a plorar ni a pensar i ser valents. Tot i allunyar-se de la resta, els incolors no els deixaven en pau i els seguien molestant.

Un dia, cansats de tot, van decidir escapar-se i barrejar-se per evitar que els trobessin formant així el color Lila. El Lila era un color lliure, que jugava a futbol i a nines, que plorava i era valent. En definitiva el Lila és el color dels valents que no s’amaguen i escullen ser lliures i orgullosos de les seves barreges.

És un bon conte per trencar amb les connotacions dels colors. Ni el rosa és de nenes ni el blau ha de ser de nens, cap color defineix una personalitat. Hem d’escollir com volem ser i no deixar que els altres triïn per nosaltres.

  EL PRÍNCEP VENTAFOCS

Aquest conte capgira la versió original de la Ventafocs i la transforma en home. No tots els prínceps són forts i van a cavall ni totes les princeses són presumides i porten vestit.

Així doncs, narra la història d’un príncep esquifit i pollós que tenia 3 germans grans i peluts que se’n reien d’ell. En Ventafocs desitjava ser com els seus germans. De tant que ho desitjava va fer aparèixer una fada a la qual li va demanar ser gran i pelut. I així ho va fer i el va transformar en un gran goril·la. Ell estava encantat. Es veia com els seus germans.

Quan van sonar les 12 l’encanteri va deixar de funcionar i va tornar a ser prim i escanyolit. Li feia tanta vergonya que va córrer cap a casa tot perdent els pantalons pel camí. Una noia els va trobar i ja sabeu com acaba oi? Doncs sí, els va provar a tot el poble per trobar l’heroi que l’havia salvat d'aquell gran i pelut goril·la.

Aquest conte és una manera divertida de trencar amb els clàssics estereotipats i capgirar els rols de gènere. En “El príncep Ventafocs” no és la noia que espera a casa a ser conquistada ni és la que neteja i fa les feines de casa.

  CORRE, MARIA, AFANYA'T

Aquesta és la trista història de la Maria, una senyora que només fa que netejar mentre el seu marit llegeix i fa el que més li agrada. La Maria ha de preparar la casa per l’arribada de l’hivern encarregant-se, injustament, de totes les feines ella sola.

Una història molt realista acompanyada d’un text i unes il·lustracions  molt idònies. És un conte interessant per treballar el repartiment injust de tasques a casa i per reflexionar sobre quin ha de ser el rol de la dona a la llar. 

Fins aquí el petit tast d’activitats i recursos per treballar el sexisme a infantil. L’educació en valors i en igualtat ha de començar des de petits, són els únics que poden canviar el seu futur. Nosaltres com a mestres hem de promoure un esperit crític que els permeti qüestionar-se tot allò que els envolta i canviar tot allò que no sigui just o respectuós.

El respecte i la tolerància són innats i és la societat que els va esborrant. Cap infant neix intolerant!

Us deixo amb un vídeo que mostra com reaccionen els infants quan els demanen que peguin a una nena. Maltractador se’n fa, no se’n neix.

I SÍ, les nenes poden tenir penis i els nens vulva! Ningú ens ha de dir com hem de ser, PROU!

Us deixo, com sempre, la versió en PDF.