LA QÜESTIONADA LLETRA LLIGADA

La lletra lligada ha estat qüestionada durant molts anys. L’últim any ha estat un debat a moltes escoles i per a molts mestres, la qual cosa ha esdevingut que sigui un tema d’actualitat. Arrel de la modificació de la llei educativa a Finlàndia l’any passat el debat es va tornar a activar a molts països del món. Si el país amb el sistema educatiu de més renom al món havia canviat la llei per posar la lletra lligada com a optativa i substituir-la per l’impremta i el teclat alguna cosa volia dir no?

Sé que és un debat amb molta, moltíssima, diversitat d’opinió i per això el vaig triar per al meu TFG (treball de fi de grau). Volia saber les opinions dels nens, les futures mestres i dels experts en educació, i llenguatge és clar. Així doncs, vaig enfocar aquest treball en conèixer els diferents punts de vista per així poder formar el meu de manera fonamentada.

Des de que vaig iniciar-me en aquest món del Mestralitza’t volia fer un post sobre aquest tema. Fins ara m’ha fet una mica de por i alhora mandra ja que hauré de resumir tot un treball de fi de grau en un post i que aquest sigui entenedor i amè. Sí, tot un repte, amb el que em costa a mi resumir!! SOS! Però ara ja hi sóc i no hi ha qui m’aturi. Crec que pot ser interessant i puc ajudar a altres mestres a formar la seva opinió.

Per començar us faig una llista de les meves fonts d’informació (si ho redacto passa el que passa i m’allargo una pàgina).

• Entrevistes a dues expertes en educació i llenguatge, Ana Teberosky (UB) i Margarida Falgàs (UdG).
• Enquestes a infants (de 3 a 11 anys) i futures mestres (companyes de 4t de carrera).
• Articles, notícies i reportatges en relació al tema.
• Llibres per contextualitzar el debat.

Contextualitzant una mica el tema, l’alfabetització ha estat des de sempre una de les prioritats de l’educació, i això no és cap misteri. Antigament s’entenia per persona alfabetitzada aquella capaç de llegir i escriure, és a dir, amb un domini del llenguatge escrit. Aquest concepte i el valor d’aquest han evolucionat molt al llarg dels últims anys. Avui en dia gairebé podem dir que no hi ha analfabetisme. Les exigències de la societat, actualment, obliguen a realitzar aquest aprenentatge. A més, avui en dia no n’hi ha prou en conèixer l’alfabet i ser capaç de desxifrar un text. Per poder considerar a una persona alfabetitzada calen uns coneixements del llenguatge escrit i oral que permetin la integració social i cultural, així com també donin possibilitats de projecció i d’aprenentatge (Bigas, 2000).

Si ens remuntem als orígens de l’escriptura ens adonarem de quin era, i ha de ser, l’objectiu principal d’aquesta. Així doncs l’escriptura esdevé de la necessitat dels nostres avantpassats de comunicar-se salvant distàncies i temps. Tenien la necessitat de deixar constància i conservar relats sagrats, entre d’altres. Per tant, l’objectiu primer de l’escriptura era, i és, la comunicació. Avui en dia sembla que hem oblidat aquest objectiu, o l’oblidem en molts casos.

Anem al lio!

La lletra lligada va arribar a les escoles de Catalunya i Espanya de la mà de la corrent pedagògica de Montessori. Des de fa dècades estem arrelats a la tradició Montessori, la qual defensava l’aprenentatge de la lletra lligada com a procés natural dels infants degut a la unió de les lletres que fa més fàcil veure on comença i acaba una paraula. A més, segons Montessori la lletra lligada també permetia desenvolupar la motricitat fina dels infants (des del meu punt de vista aquesta no pot ser una raó de pes perquè avui en dia hi ha milions d’activitats i jocs per al treball de la motricitat fina). Per tant, podem dir que la lletra lligada és una herència de la metodologia Montessori.

Els arguments a favor de la lletra lligada són:

• “La lletra lligada, a més del seu vessant estètic, té molts avantatges pedagògics: s’hi treballa la motricitat fina, la fixació de conceptes i la de lletres en el marc d’un espai” Departament d’Ensenyament.

• “El debate a favor de la letra scrip es una moda, sale cada x años. Aunque el uso de la mano este en desusos no por ello debemos dejar de enseñar la escritura manuscrita. La mano es la inteligencia humana, no va a desaparecer el uso de la mano” Ana Teberosky, catedràtica de la UB i autora d’infinitat de llibres de l’aprenentatge de la llengua.

• “La lletra lligada activa ambdós hemisferis del cervell. A més, aquest tipus de lletra exigeix menys desenvolupament de l’os de la mà carp del que exigiria la lletra d’impremta o mecanografia. És un os de desenvolupament lent al qual els traços de la lletra cursiva s’hi adapten i no li suposen sobreesforços.” Carla Hannaford, neurofisiologia.

• Per a Montserrat Garcia Pons, professora d’infantil i primària, els avantatges de la lletra lligada són molts; en primer lloc, es fa un sol traç, i sense aixecar el llapis del paper. A més, les lletres comencen al mateix lloc i segueixen la mateixa direcció cap a dalt i cap a la dreta, de manera que permeten a l’infant tenir un punt de referència clar per a totes les grafies. També facilita la visió de paraula com a unitat gramatical, ajuden als infants d’entre 5 i 6 anys a comprendre la norma arbitrària de l’espai entre paraules i, per últim, és més fàcil de llegir.

• “La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud.” (Acebes i Martínez, 1996)

Arguments a favor de l’ús de la lletra scrip:

• “No podem evitar l’ús de les tecnologies i el teclat, ja formen part de la vida dels infants. El que ha fet Finlàndia ha estat adaptar-se al present fent de la lletra lligada una optativa i prioritzant l’ús del teclat i l’scrip.” Margarida Falgàs, professora de la UdG del departament de didàctica de la llengua i de metodologia infantil i primària.

• “Si no forcem als infants a llegir per paraules i ho fem des de la globalitat i des de l’alfabetització ja aniran entrant totes les lletres. És com un nen que parla en castellà a casa i el català a l’escola ja fa les dues llengües. Per què amb la lletra ha de ser diferent?”  Margarida Falgàs.

• “Abans fer lletra lligada era sinònim de fer bona lletra. Amb 5 o 6 anys, si tu estàs concentrat en fer bona lletra no et pots concentrar en el que dius. Si és una persona que el que volia era explicar moltes no pot fer-ho amb aquella lletra tant ben feta. Jo seria partidària d’escriure cadascú a la seva manera i la bona lletra ja s’anirà trobant i perfilant.” Margarida Falgàs.

• “L’objectiu primer de l’escriptura era transmetre un missatge que pogués salvar distàncies i temps. Si no perdem de vista aquest objectiu, sigui quin sigui l’instrument per transmetre el missatge o les idees, el mitjà pel qual ho fem és secundari. No hi ha ni un nen avui en dia que no sàpiga que en el seu futur haurà de saber fer servir un ordinador i ser educat”. Nolasc Acarin, neuròleg.

•  “El tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya aquest codi escrit.” Montserrat Bertran Tenas, mestra i professora de la UDG.

• “La neurociència, en relació a la lectura, observa que als infants de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, ja que el seu aprenentatge en aquestes edats es fa per via visual, és a dir, la seva porta d’entrada és la vista. És per això que resulta fonamental que els infants mirin i llegeixin tot tipus de lletres en aquestes edats i no pas que focalitzin el seu aprenentatge a un sol tipus de lletra.” Montserrat Bertran Tenas.

• “La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits.” (Teberosky, 1991)

LES MEVES CONCLUSIONS

Us podreu imaginar que d’un treball com aquest se'n treuen moltes conclusions. A continuació us en presentaré les més importants per a mi sense voler ser la veritat absoluta en cap cas, per això he titulat l’apartat com “les MEVES conclusions”. Sóc conscient que sobre aquest tema hi haurà tantes opinions com mestres al món i aquesta és la meva.

En primer lloc, i com a conclusió principal del meu treball sobre la lectoescriptura i la lletra lligada, he pogut veure que el tipus de lletra no és rellevant si es duu a terme una bona metodologia. Així doncs, resulta fonamental donar valor al QUAN i COM es dóna aquest procés d’aprenentatge, més que no pas amb quina lletra es dóna. Pel que fa al QUAN, les presses mai són bones, així doncs, considero adient començar el procés cap al primer curs de la primària paulatinament respectant el ritme de cada infant. Pel contrari, suposarà una angoixa i un obstacle per aquells infants que encara no es trobin en el moment maduratiu i psicomotriu adient. El COM, a part d'amb respecte cap al ritme de cada infant, s’ha de treballar de manera significativa i sense perdre de vista  que el principal objectiu de la lectoescriptura és la comunicació. Per tant, hem de donar valor al contingut i la forma ja s’anirà perfilant. Avui en dia es tenen massa presses per a que els infants escriguin i llegeixin i semblen els dos únics objectius de l’escola i no es valora que ho facin amb significat i comprensió.

D’altra banda, he pogut comprovar que la lletra de pal és i ha de ser la lletra, pel que fa a l’escriptura, de l’etapa d’infantil i amb la que els infants tinguin el primer contacte. Resulta una lletra senzilla i sense moltes exigències motrius que ajuda a acostar-los a l’escriptura prematura i, per tant, a satisfer les necessitats expressives dels infants. Al tractar-se de traços rectes resulta assolible per als infants. És positiu que escriguin a infantil per tal d’organitzar els seus pensaments i crear-ne de nous. No cal que el que “escrigui” sigui entenedor per l’adult, mentre l’infant ho sàpiga interpretar. M’he adonat de la importància d’aquest fet i de que són els petits detalls com aquests els que diferencien a una mestra d’una BONA MESTRA.

Pel que fa a la lectura, cal introduir-los quan abans millor a través de la lectura de l’adult. En l’etapa d’infantil, i en les demés també, han de poder veure tots els tipus de lletres. És una etapa molt sensorial on la majoria d’informació ve donada pels sentits, principalment per la vista i el tacte. És per això que no hem d’acotar-los a un sol tipus de lletra. A més, la seva realitat en un futur passa per molts estils de lletra més enllà de la majúscula o la lligada. Aquesta última al sortir de l’escola no la veurà mai més, per això que es denomina escolar.

Un altre aspecte que vull comentar aquí, i del qual la Margarida Falgàs em va fer reflexionar, és el valor que se li dóna a l’etapa d’infantil. Tot i haver evolucionat molt en els darrers anys encara no se’ns valora com l'etapa important i imprescindible que som. Molta gent encara veu aquesta etapa com el lloc on es queden a jugar els fills mentre es va a treballar. O pel contrari, una etapa de la qual han de sortir preparats per la primària. Aquestes dues visions no poden ser més errònies. És per això que des de dins hem de donar valor a allò que fem i creure’ns el que som, una etapa de l’educació primordial per al desenvolupament de molts aspectes de l’infant. Hem d’esborrar aquesta idea que som l'etapa preparatòria per a entrar a 1r i que, per tant, hem de passar als infants sabent llegir i escriure. No és aquest l’objectiu principal d’aquesta etapa. Si que hi és l’objectiu de adquirir habilitats en el llenguatge però n’hi ha molts més. En aquest punt, considero que les primeres que hem de canviar i reivindicar el nostre valor som les mestres, tenint clar quin és el nostre paper en aquesta societat: preparar a l’infant pel futur o fomentar que es desenvolupi en tots els aspectes de la vida. En aquest sentit considero que falta molta conscienciació de les mestres i de les futures mestres, malauradament resulta més difícil la tasca de fomentar el desenvolupament que la de preparar als infants.

En relació també amb aquest últim punt, considero fonamental el fet de sentir-nos professionals i expertes. No som només amor i vocació. Tenim moltes més característiques i coneixements que ens fan ser professionals en l’etapa d’infantil i així ens hem de sentir. Si no ens valorem nosaltres mateixes ningú ho farà i mai deixarem de ser l’etapa de “pinta i colorea”.

En definitiva, no hem d’oblidar que som una etapa primordial, som unes professionals i que la lectoescriptura no és un objectiu principal a infantil. Hem de tenir present el valor que té, i ha de tenir, la lectura i escriptura com n’és la comunicació.

I VOSALTRES QUÈ EN PENSEU D'AQUEST DEBAT?

Fins aquí el post, que és prou... Només dir-vos que si algú/na necessita o vol més informació no dubteu en comentar-m'ho!!

"No existen más que dos reglas para escribir: tener algo que decir y decirlo" 

Oscar Wilde

PAULA!

A CÓRRER!! 10 JOCS QUE MAI FALLEN.

Molts sabreu que sóc graduada en educació infantil però encara no he tingut el plaer de ser MESTRA. La meva experiència dins l’aula es basa en els mesos de pràctiques (durant la carrera) i en el voluntariat que estic realitzant actualment a una escola pública. Així doncs, dins l’aula pròpiament dita tinc poca experiència. La cosa canvia si parlem d’experiència fora de les hores lectives. Fora de l’escola, a la pista d’atletisme, tinc més experiència, concretament 5 temporades/cursos. Com a la meva presentació bé explico, els meus petits grans atletes són els que més m’han ensenyat i els que m’han fet acabar de desitjar com desitjo ser mestra. AQUEST POST VA PER ELLS!!

Al post d’avui us desvetllo en primícia els 10 jocs que mai fallen (com a mínim a mi mai m’han fallat). Són jocs de moviment, de córrer, destinats a infants de 4 anys en amunt. Molts d’ells els he anat modificant i inventant versions al llarg dels anys de monitora i no tenen un nom concret (o jo no el sé).

Els jocs que us explicaré a continuació tenen algunes característiques en comú tot i ser ben diferents i són les següents:  

• Tots ells són de desplaçament, és a dir, de córrer.
•  Són no eliminatoris, no crec en els jocs en que els infants deixen de jugar en ser pillats.
•  Potencien la coordinació de moviments i la velocitat de reacció.
•  Desenvolupen diferents parts del cos així com la consciència d’aquestes.
•  Fomenten la socialització i els valors positius de l'esport com són el companyerisme, el respecte cap als altres participants i companys i, en alguns casos, el joc en equip.

Alguns dels jocs que us presento acaben amb un guanyador (en teoria). És un fet criticat en els jocs però tot depèn de com ho enfoques com educador/monitor i de la importància que rep el vencedor o vencedors. Jo personalment donava molt poca importància al guanyador i poc temps entre partida i partida o joc i joc. Si els infants coneixen el funcionament dels jocs i del grup de companys i es fa un bon treball de respecte no considero que hagi de ser un problema. No obstant, si algun dels jocs no funciona amb el grup o crea un excés de frustracions cal deixar-lo de fer. S’ho han de passar bé!

Dit això, mans a la obra, o millor dit MANS ALS JOCS!!! (una altra dita que m’invento)

 ARRENCA CUES

Material: 

Pitralls o mocadors, cons (per senyalitzar el terreny de joc, si s’escau.)

Funcionament:

Cada infant es col·loca un mocador en forma de cua excepte un o dos companys que començaran arrencant cues. La resta de companys hauran de fugir mentre portin la seva cua. En el moment en que algun company els prengui la cua passaran a formar part dels que arrenquen les cues. Senzill i exitós!!

Variants:

Una variant d’aquest joc pot ser el joc per parelles. Cada infant s’ajunta amb un altra company i decideixen qui comença pillant i qui fugint. En aquest cas només el nostre company ens perseguirà. Quan aconsegueixi arrancar la cua els papers s’intercanviaran contant fins a 3 un cop s’hagi posat la cua.

La segona variant  també per parelles però sense córrer. En aquest cas els dos companys tindran una cua posada i en forma de “duel” hauran d’aconseguir treure-li al company sense perdre la seva.  A aquesta variant s’hi pot jugar en peus o ajupits.

TERRA, MAR I CEL 

Material: 

Cons (per delimitar les zones, si s’escau)

Funcionament:

Aquest joc és força conegut però jo no segueixo massa l’original. N’he fet algunes versions, adaptant-me als gustos dels infants.  En primer lloc es pacten quines seran les 3 zones (terra, mar i cel). Per exemple, a la pista d’atletisme (com era el meu cas) el mar era el matalàs de l’alçada, la terra era la gespa i el cel era la gàbia de llançaments. A partir d’aquí és molt simple, si deia terra havien d’anar a la gespa, si deia mar al matalàs i si deia cel a la gàbia de llançaments. Al ser tant simple però tant votat entre els petits vaig pensar una versió més entretinguda.(veure variant)

Variant:

La meva variant que ha acabat sent la primera opció de joc consisteix en dir animals en comptes de terra, mar o cel. A partir de l’animal els infants han de desplaçar-se al medi on viuen. Alguns animals tenen més d’una opció.

         ELS PESCADORS

Material: 

Aquest joc no necessita material.

Funcionament:

Consisteix en, com el nom indica, pescar nens. Un grup de 3 o 4 infants farà de xarxa de pescar i es col·locaran en rotllana em peus amb els braços alçats per a que la resta (els peixos) passin per sota. Els infants que fan de “xarxa de pescar” hauran de pactar sense que els “peixos” els sentin un número (no molt gran). Quan estiguin llestos començaran a contar tots alhora mentre els peixos passaran per dins la rotllana/xarxa i quan arribin al número pactat baixaran els braços i els infants que es trobin a l’interior hauran estat pescats i passaran a ser pescadors (a la rotllana). Els pescadors tornaran a pensar un número nou i repetiran el procediment fins haver pescat tots els peixos.

EL JOC DEL COCODRIL

Material: 

Cordes i cons.

Funcionament:

Marcarem un “riu”/“llac” amb cordes on estarà el/s cocodrils. El joc consistirà en saltar el riu sense que el cocodril els pilli (com l’aranya però realitzant un salt). En el cas de ser pillats, ja que no m’agrada eliminar, l’infant enxampat passarà a ser el cocodril. Si es disposa de prou espai i cordes es poden anar acumulant els cocodrils alhora que s’amplia el riu.

Per aquest joc, i seguint la cançó de l’aranya peluda, ens vam inventar una cantarella: “cocodril, punxegut, ens deixes passar?” (Els meus petits atletes són la pera, ho sé).

CAP PILOTA AL MEU CAMP

Material: 

Un diari (premsa antiga) i una cinta adhesiva (per marcar la línia que dividirà el camp sempre que no en tinguem una de marcada ja al terra)

Funcionament:

Cada infant farà una bola amb una pagina del diari. Es faran dos equips amb el mateix nombre de nens (sempre que siguin parells i es pugui) i es situaran cadascun a un camps diferent dividits per la línia central. L’equip no podrà travessar mai aquella línia, només es podrà desplaçar pel seu terreny de joc. El joc consistirà en evitar tenir boles de paper al nostre terreny de joc, per tant hauran d’anar tirant cap al camp contrari totes les boles que puguin. Jo donava una petita consigna per fer que el joc em servis per practicar el llançament (una de les proves de l’atletisme) i els remarcava que calia tirar la bola per sobre del cap.

Passats uns minuts (tot depèn del grup i de com els arriba el joc) jo realitzava un compte enrere des de 10 per a fer augmentar el ritme. Sabien que quan deia 0 no podia volar cap bola (si era el cas, que moltes vegades passava, la tornava al seu origen). Arribats a aquest punt fèiem recompte de boles i tornàvem a començar de nou. És un joc ràpid i simple però dóna molt de sí i on s’hi treballa tot el cos, des de l’habilitat de la mà i el braç per llençar fins a les cames i el tronc al ajupir-nos a per la bola.

LA SERP QUE ES VOLIA MOSSEGAR LA CUA

Material: 

Un mocador o pitrall per fer de cua de la serp.

Funcionament:

Aquest joc no se com es diu realment i m’he inventat un nom per aquest post. Cadascú que li digui com vulgui.

Fem grups de 6 o 7 nens (depèn del grup) que s’hauran de col·locar un darrera l’altre agafats per la samarreta simulant una serp. L’últim de la fila es posarà un pitrall o mocador fent de cua i el primer li haurà d’intentar treure. Un cop aconsegueix prendre la cua de la serp se la posa i passa a ser l’últim i, per tant, la cua de la serp. És un joc que els encanta però ha d’estar una mica guiat per la monitora o mestra ja que cal fer pauses entre company i company i a vegades els costa fer-les sols. Un altra consell és que feu els grups tenint en compte la força i edat dels infants per tal que estigui compensat i evitem nens voladors. Un altra consell és jugar en un terreny de gespa evitant el ciment que sempre fa molt més mal caure-hi (aquest consell és, també, per la majoria dels jocs ja que evitarem ferides durant les trompades i a més no castigarem els músculs jugant en una superfície dura).

1,2,3 LA CORVA

Material: 

Per aquest joc no cal material.

Funcionament:

Per aquest joc els infants s’hauran de asseure en rotllana. Un cop asseguts la monitora o mestra els assignarà un numero de l’1 al 3 o 4 depenent del numero d’infants. Aquest joc també ha d’anar una mica guiat per l’adult però agrada molt. El joc consisteix en que quan la mestra diu un número els infants que el tenen han donar la volta sencera a la rotllana i fins a tornar al seu lloc el més ràpid possible. I així amb els diferents números. Quan ja portin uns minuts jugant es poden dir dos números alhora o inclús 3. Personalment acabava el joc dient tots els números per acabar-lo de manera animada i tots en moviment (donar la volta a una rotllana inexistent era una bogeria i els encantava).

Per cert! El nom d’aquest joc també me l’he inventat! Digueu-li com vulgueu.

ÓS MANDRÓS

Material: 

Cons per delimitar el terreny de joc si s’escau.

Funcionament:

Aquest joc es molt divertit i acumulatiu en forma de multiplicació, per si voleu treballar-hi les matemàtiques alhora. Comença un ÓS MANDRÓS dormint estirat boca-terrosa. La resta de companys van a despertar-lo tot cridant: “ós mandrós desperta! Un! Dos! I tres!”. En quan diuen el “tres” l’ós es pot aixecar a pillar i els companys poden començar a córrer. L’ós mandrós només podrà pillar un infant. Un cop el tingui els dos s’estiraran al terra i els companys tornaran a anar a despertar-los tot dient la cantarella anterior. Cada ós podrà pillar un company més que es transformarà en ós mandrós. Per tant cada vegada aniran el doble d’infants a dormir com ossos mandrosos.

Aquest joc és un èxit!!

VENT DEL SUD I VENT DEL NORD

Material: 

Pitralls de dos colors diferents i cons per senyalar el terreny de joc.

Funcionament:

En aquest joc, com el nom bé indica, hi apareixen dos vents: el vent del nord que és molt fred i el vent del sud que és càlid. Triem un o dos nens per cada vent que es diferenciaran de la resta amb pitralls (els del sud d’un color com el vermell i els del nord d’un altra com per exemple blau). Així doncs expliquem als infants que el vent del nord és molt fred i si ens toca ens congelarà i que el vent del sud és càlid i ens descongelarà. Per tant, els del vent del nord pillen/congelen i els el sud salven/descongelen. Podem anar ampliant els infants de cada vent o bé canviant-los cada 5 minuts per a que tots els infants puguin ser algun dels dos vents.

Si us hi adoneu estem treballant algun concepte científic en aquest joc. Depèn del grup podrem aprofundir més o menys en les explicacions.

QUE ES CANVIÏN DE CASA ELS QUE...

Material: 

Cercles.

Funcionament:

Distribuirem els cercles en forma de rotllana però separats a uns metres entre cadascú. Cada infant es posarà dins un cercle (casa) excepte un que començarà el joc. El que no te cercle (casa) es situarà al mig de la rotllana i dirà: “que es canviïn de casa els que....portin pantaló llarg” (per exemple). Així doncs els infants que portin els pantalons llargs hauran de canviar-se de casa/cercle i el del mig haurà de trobar un cercle buit. L’infant que s’hagi quedat sense cercle anirà al mig i tornarà a dir: “que es canviïn de casa els que....els agraden els macarrons”. I així successivament. També poden dir que es canviïn tots si veuen que algun infant no s’ha canviat cap vegada. L’única consigna que hi ha es que si es canvien, és a dir surten del cercle, no poden tornar enrere i quedar-se altra cop al seu.

Variant:

Una variant d’aquest joc per a treballar la velocitat de reacció és que sigui la mestra/monitora l’encarregada de donar la consigna de quan s’han de canviar. Per exemple: quan piqui de mans una vegada us heu de canviar tots de casa o quan la pilota que tiraré enlaire toqui el terra. Hi ha mil consignes possibles i totes elles faran potenciar la velocitat de reacció davant un estímul dels infants.

Una altra variant molt similar a l’anterior és fer servir com a consigna una paraula concreta, pactada abans, i explicar una història on en algun moment hi surti la paraula. Serà en aquell moment quan es podran canviar de lloc. També és pot fer amb noms propis dels infants. És important pactar abans amb els infants quina serà la paraula detonant.

I fins aquí, que hi ha tants jocs que si continués no acabaríem mai...jeje

Comentar que tots i cadascun d’aquests jocs es poden modificar, reinventar i complicar/facilitar tant com es vulgui i calgui amb una mica d’imaginació i ganes. Cada grup d’infants és diferent i no tot funcionarà igual amb tots els grups. Així que us animo a crear versions noves i si les voleu compartir en forma de comentari en aquest post seran mooolt benvingudes. M’encantaria poder aprendre noves versions!! I nous jocs és clar!!

Us deixo també la versió descarregable en PDF.

A JUGAR!! QUE MAI S’ÉS PROU GRAN PER PASSAR-S’HO BÉ JUGANT!

L’ESPORT DES DE PETITS

El moviment, per a mi, és fonamental a totes les edats però a infantil és primordial i se li ha de donar el temps i la importància que es mereix. Els infants, i totes les persones en general, aprenen per sensacions i experiències que, en molts casos, impliquen el moviment del cos. No us estic explicant res nou, ho sé. El moviment és, i ha de ser, un pilar de l’aprenentatge. 

Filòsofs famosos com Descartes o Kant defensaven la teoria dualista. Una teoria basada en la separació del cos (físic) i la ment (l’ànima) i en la creença d’aquests dos elements com a independents. Segons Descartes el cos era un mecanisme capaç de realitzar accions sobre sí mateix sense la intervenció de la ment i aquesta una substància pensant capaç de regular el cos, en algunes ocasions. Aquesta teoria li permetia pensar en una ànima independent i capaç de viure sense el cos i, per tant, creure en una immortalitat.  

Aquesta teoria dualista ens pot semblar molt llunyana a la nostra època però la tenim molt present al nostre sistema educatiu i a la nostra cultura. I sinó penseu: què és el primer que es treu als infants quan a l’escola “en suspenen alguna”? Doncs sí! En molts casos, el primer càstig és deixar de fer l’esport extraescolar que feien. O què pensem quan el nostre fill suspèn educació física? I si es tracta de les matemàtiques?? Us deixo reflexionar...

Una altra mostra d’aquest dualisme són les hores que es dediquen al desenvolupament del cos i com és realitza aquest, molt aïllat del treball de la ment. En molts casos es tracta d’una hora o hora i mitja a la setmana d'“educació física” i aquesta es basa en exercicis repetitius i aïllats de la ment. Em direu exagerada, sí sé que les coses estan canviant i ja no es fan tants exercicis mecànics a les hores d’aquesta matèria, i  només faltaria!!

No sóc jo la que dic i creu que el cos i la ment estan íntimament relacionats. Aquesta idea està recolzada per la filosofia holística i per moltes altres teories i experts. La Filosofia Holística entén al ésser humà com una unitat composta per cos, ment i ànima i en interacció amb el seu entorn ambiental i social. Segons els autors que defensen aquesta teoria si ometem qualsevol d’aquestes tres parts estarem incomplets. Per tant, cal trobar l’equilibri entre aquests.

Dit això, considero que el treball del cos a l’escola no hauria de ser mai aïllat ni de la ment ni de les altres matèries. Com tampoc ho haurien de ser les matemàtiques, per exemple. Quan més aïllem les matèries més poc funcionals es tornen i menys interès quotidià desperten.

No tinc remei, com sempre m’he ben enrotllat parlant del cos i la ment. Centrem-nos doncs!

Jo sóc totalment partidària de l’esport infantil i la iniciació quan abans millor. I molts pensareu: Si ha dit que no s’ha de treballar el cos per separat de la ment, què diu aquesta ara? I jo us responc: creieu que el treball de qualsevol esport està aïllat de la ment? Aleshores els jugadors de futbol no pensen? O els atletes corren i ja està? Meeeeec, error! En tot esport, i tots els que n’heu fet ho sabreu, es treballen habilitats mentals molt útils per a la vida quotidiana de tota persona i infinitat de valors socials.

QUÈ APRENEN FENT ESPORT?

Sé que aquesta és una pregunta molt oberta i molt extensa de contestar però prometo sintetitzar la resposta.  En primer lloc diferenciaré entre tres tipus d’aprenentatges que considero que es donen a qualsevol esport: habilitats mentals, habilitats motrius i valors.

Tot esport ajuda a desenvolupar habilitats mentals diverses. Algunes són més generals de tot esport i d’altres són especifiques d’alguns esports o tipus.  N’és un bon exemple la concepció de l’espai i el temps. La majoria d’esports impliquen un desplaçament i tot desplaçament facilita i potencia el treball d’aquesta habilitat. Així que podríem dir que tots, o la majoria, d’esports ajuden a desenvolupar la consciència de l’espai i la seva relació amb el temps. 

Una altra habilitat mental que es treballa en molts esports és la presa de decisions i velocitat de reacció. En molts casos els esports i els jocs impliquen pensar i prendre decisions ràpides i al moment. Aquesta és una habilitat que els resultarà molt positiva a la vida i els permetrà desenvolupar una velocitat de reacció a tots nivells, la qual requereix de memòria i atenció (dues habilitats mentals més).

Filant més prim considero que a través de l’esport també es poden treballar continguts de tota mena, des de matemàtiques fins a llengua. Mentre escric se m’acudeixen 3 o 4 jocs d’aquestes matèries. Per exemple un joc en que el resultat d’una suma sigui el detonant d’aquest. Per exemple, el mocador on en comptes de dir el nombre es digui una suma. O, per la llengua, dir el nombre de síl·labes o cops de veu dels noms que han d’anar a buscar el mocador. Es tracta de crear, inventar i, sobretot, fer pensar. Tot això es pot complicar i simplificar tant com sigui necessari i el grup ho requereixi.

En relació a les habilitats motrius, què us en puc dir que no sigui lògic? Tot esport potenciarà els moviments i la coordinació d’aquests. A més ajudarà a desenvolupar una consciència corporal positiva i l’equilibri. No cal que entri a concretar més habilitats dels diferents esports. Totes elles es trobarien dins d’aquesta coordinació de moviments.

Per últim, i no per això menys important, els valors que envolten l’esport, que no són pocs. Per resumir-ho d’alguna manera l’esport fomenta (o ha de fomentar) la socialització i valors positius com el companyerisme, el respecte cap als altres participants i companys, el treball en equip, la solidaritat, l’empatia, el compromís amb l’esport i el grup i l'autoestima.

COM?

JUGANT!! Aquesta pregunta és molt fàcil i m’encanta contestar-la. Considero que jugant es poden aprendre la majoria, per no dir totes, les habilitats requerides per a la realització de qualsevol esport. Quan parlo de joc parlo de tots aquells exercicis lúdics en els quals els infants estan treballant el cos alhora que la ment. És a dir, aquells que impliquen pensar a l’infant però sense adonar-se que ho està fent, perquè s’ho està passant bé. Hi ha jocs de tot, no ens els acabarem. A més, fent petites modificacions o canvis en podem estar creant un de nou per a treballar altres coses. Personalment, durant la meva etapa de monitora d’atletisme, he inventat i modificat molts jocs per a treballar coses diverses i per tal que s’ajustessin més al meu grup de petits atletes.

En definitiva, el JOC és la millor manera, sense cap mena de dubte, de fer esport i aprendre alhora.

QUINS ESPORTS SÓN ELS MÉS COMPLETS?

Per a les primeres edats recomano la natació i l’atletisme. Considero que són el que realitzen un treball més ampli de tot el cos i per la meva experiència al segon (atletisme) us puc assegurar que és molt complet i ampli i està envoltat de valors positius.

A simple vista pot semblar competitiu i poc social un esport on només guanya un però, encara que sembli mentida, sovint ho són molt més els esports col·lectius. A l’atletisme potenciem un sentiment d’equip i grup molt positiu. A més no se’ls exigeix ni demana guanyar sinó millorar amb ells mateixos, progressar. A més, és un esport amb molts esports més a dins. No és necessari que se’t donin bé totes les proves que en trobaràs una que t’enganxarà.

No obstant no seré jo la que us digui quin esport han de fer els nens. Han de ser ells els que trobin el seu. La família només ha de procurar que la seva elecció sigui algun esport (o club/entrenador) en el qual es treballi la ment i el cos i uns valors socials necessaris per fer d’aquest una activitat sana.

Volia acabar el meu post recordant un consell per a que realitzar esport no es converteixi en un martiri pels infants.

Espero que després de llegir aquest POST pogueu veure l'esport com un temps lliure invertit en el cos i la ment i no com una pèrdua de temps.




Ja sabeu qualsevol comentari, suggerència o opinió serà benvinguda!!



SOM-HI MESTRES!

PAULA

DE L'ESTAMPACIÓ A LA SERIGRAFIA

Fa dies que vull escriure aquest POST però entre una cosa i altre l’he anat posposant. Ara ja hi sóc així que mans a la feina. Avui us porto un tema conegut i, alhora, desconegut a les aules d’infantil, l’ESTAMPACIÓ. Sí, sí... “de desconegut no en té res”, pensareu moltes. Però jo penso que si, que com en moltes altres matèries o temes sempre hi ha coses que coneixem i d’altres que no (és lògic no?). Així doncs, en aquest post us ensenyaré algunes bones idees que he anat trobant per a treballar l’estampació i com iniciar als infants en el món de la SERIGRAFIA.

QUÈ ÉS ESTAMPAR??

Tots sabem que és estampar i en podríem treure fàcilment una definició, però per si les mosques (i perquè mai està de més saber-ne la definició “científica”) aquí us la deixo:

“Impressió de dibuixos o lletres sobre una tela o paper pressionant amb un motlle” Segons el Diccionari de Llengua Catalana VOX.

Ara ja estem preparats per continuar. L’estampació doncs és una activitat artística molt comú a les nostres aules. A mi, personalment, m’encanta per a treballar amb infants ja que ens ofereix moltes possibilitats, es pot estampar qualsevol objecte, i resulta fàcil la seva pràctica des de nadons, és a dir, no requereix d’una motricitat fina molt desenvolupada.

QUÈ PODEM ESTAMPAR?

Com he dit abans és pot estampar TOT. Aquesta és una de les raons per les que m’agrada tant aquesta tècnica per a infantil.

http://babytribu.com/

Per començar l’experimentació amb aquesta tècnica i crear les primeres sensacions què millor que estampar parts del nostre cos. Més vivencial i proper que el propi cos no hi ha res. Això sí, per a que realment sigui una experimentació significativa a de ser lliure, permetent a l’infant descobrir les possibilitats de l’element en qüestió, en aquest cas la mà/dit/peu.

https://bloglamariola.files.wordpress.com

http://www.funnymums.com/

Després del primer contacte amb la tècnica de l’estampació podem seguir treballant amb altres materials del dia a dia dels infants, per a que els sigui més significatiu. Alguns exemples que m’han agradat i són fàcils de trobar són els rotllos de paper de vàter, fulles, globus i verdures i fruites diverses ( i un llarg etcètera).

http://myclassroomtransformation.blogspot.ca/

       

meaningfulmama.com

sphotos-e.ak.fbcdn.net

http://www.culturadiy.com/

sassydealz.com

La patata i els taps de suro ens permeten crear els nostres propis tampons obrint-nos un ampli 

ventall de possibilitats creatives. Aquest material ens ajudarà a anar introduint-nos poc a poc en el món de la SERIGRAFIA i a entendre en que consisteix aquesta tècnica fent negatius propis. Aquesta activitat requereix d'una certa maduresa i no la realitzaria fins a mitjans del parvulari.

     

facilisimo.com

QUÈ ÉS LA SERIGRAFIA??

Ha arribat el moment de definir aquesta tècnica que, sovint, confonem amb l’estampació, la SERIGRAFIA.

“La serigrafia és una tècnica d’impressió utilitzada per reproduir imatges, dibuixos o textos sobre qualsevol material. Es realitza mitjançant estergit, a través d'un teixit porós, pel que un corró o rasqueta fa passar la tinta o pintura .”

Reconec que aquesta definició no és apta per a nens d’infantil però considero que hi ha maneres d’acostar-nos a aquesta tècnica evolucionant de l’estampació simple i reflexionant sobre els “negatius”. Al cap i a la fi la serigrafia és un tipus d'estampació és a dir, una tècnica més d'estampar.

COM TRABALLAR CAP A LA SERIGRAFIA??

Per començar aquest camí cap a la tècnica de la serigrafia podem començar per on havíem deixat l’estampació, amb les patates i els taps de suro. Amb aquestes activitats podem fer reflexionar als infants sobre el que retallen per a que surti la imatge que ells volen o sobre perquè succeeix amb els trossos de patata que tallen o que passaria si ho fessin al revés. 

Seguint en aquesta línia podem fer servir corrons de pastar. Amb aquests crearem un efecte similar al de les patates o els taps però menys personal ja que no tallen ells el dibuix.

blogmemom.com

                   

                          http://teaching2and3yearolds.com/

Un altra material que resulta interessant de treballar i fàcil d’aconseguir són les safates de poliestirè de la carn i menjar. Amb aquest nom potser no les reconeixeu però amb la imatge sabreu de que us parlo. Aquestes safates ens permet crear els nostres propis dibuixos a estampar. Només ens cal un llapis i una bona idea. Per a que s'adonin que el resultat estarà invertit al seu dibuix podem provocar situacions com escriure paraules. Amb el nom o alguna altra paraula veuran aquest fenomen i es preguntaran perquè passa. Hem de crear sempre situacions per a que siguin ells mateixos els que descobreixin i investiguin. 

janpetit.cat

manualidadesinfantiles.org

Ara si!! Toca fer serigrafia casolana. Podem començar per alguna cosa senzilla i fàcil amb la que veuran la idea principal d'aquesta tècnica. Només necessitem cartolines, tisores, esponges i pintura. Això tampoc serà fer serigrafia però els infants podran apreciar-hi la idea principal, només passa la pintura per on no hi ha cartolina. 

http://3.bp.blogspot.com/

La següent activitat implica una mica més de preparació i material però s'acosta molt més a la serigrafia pròpiament dita (casolana clar!). Així doncs, necessitarem unes mitges de color carn, cola blanca, un cercle de fer bordats, retolador, pintura i una tela o paper. I el procediment és el següent:

http://mycalicoskies.blogspot.co.nz/

http://mycalicoskies.blogspot.co.nz/

I si teniu la gran sort, com jo, de tenir un pare o algun conegut serigraf que us pot fer una demostració/taller els infants viuran de primera mà aquesta tècnica tant divertida i entendran el propi funcionament d’aquesta (per colors i capes). A més, acostarem als nostres alumnes a l'art i potenciarem la seva creativitat i imaginació.
Jo tinc aquesta sort i espero poder aprofitar-la en breus!!! 

http://www.apartedicions.com/

A la web d'APARTEDICIONS trobareu moltes obres més amb possibilitats d'altres projectes i, fora de l'escola, esperant a ser regalades o penjades en una paret jejeje


Us deixo aquí la versió en PDF descarregable.

Apa mestres!! a CREAR, ESTAMPAR i SERIGRAFIAR!!!!