COM TRIAR EL MILLOR REGAL PELS REIS DE LA CASA SENSE DEIXAR D'EDUCAR.

El nadal és una època de l’any màgica per a tot infant. Són unes festes plenes d’il·lusions i desitjos. Una època que quan som petits ens fa somiar i imaginar.

Quan arriben aquestes dates i s’encenen els llums dels carrers ens omplen d’anuncis de colònies i joguines que fan venir algunes reflexions al cap. Una d’elles està relacionada amb quin tipus de regals hem de fer als nostres menuts de la família. Fa anys que em pregunto si fent tants regals als infants per a reis (no entraré en la resta de l’any) els estem ajudant o atabalant. Sembla que la quantitat guanya a la qualitat a moltes cases, i quan parlo de qualitat no vull dir més car ja que sovint fins i tot és al contrari. Vivim en una societat on el consumisme està a l’ordre del dia i durant el nadal tot es magnifica encara més. Estem influenciats pels mitjans de comunicació que ens inciten a comprar i comprar durant les festes de nadal, una tradició on els REGALS són els principals protagonistes.

Així doncs, aquest post va dedicat a ajudar a les famílies en l’elecció d’un bon regal oferint-los una sèrie de consells i criteris a seguir en aquesta tria.

CONSELLS PER TRIAR UN BON REGAL DE NADAL.

Tant si cagues el Tió  com esperes als Reis Mags d’Orient aquests consells t’ajudaran a escollir un bon regal per als menuts de la casa.

Oferiu-los catàlegs de les botigues que considereu més interessants. Avui en dia els infants reben molta influencia dels mitjans i els catàlegs que més miren i tenen al seu abast són els de les grans empreses de joguines què no pensen en massa més que vendre més que ningú. Per tant, crec que resulta positiu oferir-los, també, catàlegs com el d’Abacus, Imaginarium, JugarXJugar, Eurekakids, etc.

Feu la carta del Reis o el Tió en família i feu-ne també una els pares, és un bon moment per fer preguntes i conèixer el per què de cada joguina que escull. A més, si us veu fer la vostra carta la il·lusió es mantindrà i sereu el seu exemple a seguir.

No caure en Estereotips. No hi ha joguines de nens i joguines de nenes, són totes JOGUINES i prou. Hem de tenir clar que les classificacions de jocs no es basen mai, o no haurien, en el gènere. Si des de ben petits els eduquem sense estereotips estarem fomentant valors molt importants per a la vida com la tolerància, el respecte i l’empatia.

Hem de pensar en els interessos i gustos dels infants. No oblidem que el regal és per a ells i ha d’estar pensat per a que sigui del seu gust. Això no treu que pugui ser educatiu o que hagi de ser el que surt per la TV. Hi ha milers de jocs i joguines més enllà dels que ensenyen els mitjans i de ben segur que algun s’adapta als interessos de l’infant en qüestió.

Reflexionar sobre les possibilitats de la joguina. Abans de comprar-la ens hem de fer preguntes com: Què aprendrà amb aquest joc/joguina? Què pot fer amb ella? Quantes coses pot fer amb aquesta joguina?

Comprovar que s’adequa a l’edat de l’infant. És un aspecte imprescindible per a fer un bon regal.

No ens hem de deixar influenciar pels anuncis i mitjans de comunicació. Com esmento en molts altres punts d’aquest post, els mitjans ens ensenyen el que els interessa i, en aquest cas, els regals més comercials que aconsegueixin que tots els infants els demanin a les seves cartes als Reis. En pocs casos anuncien els més educatius i interessants.

Buscar regals que impliquin tant el joc en solitari com el joc en grup o família. Els infants han de saber jugar tant en grup com sols. No tots els infants tenen germans i no sempre les famílies poden estar jugant amb ells. Hi ha jocs i joguines que permeten jugar en solitari i alhora en grup.

Proposeu als infants renunciar a un dels regals de la llista per ajudar a que tots els altres nens també en puguin tenir. Aprendre a renunciar a alguna cosa que no necessites per solidaritat també és educar en valors. De més gran podem, inclús, proposar-los portar els regals d'altres anys que gairebé no ha fet servir i estan en bon estat a alguna ONG. 

No oblideu el CARBÓ, els nens són nens i no Sants. Amb el Carbó i una carta dels Reis podem aconseguir miracles!! Per a ells el Reis són les Majestats i ens poden ajudar a millorar allò que encara els costa, en quan a hàbits, i els seus mals comportaments.


No marxeu molt lluny que el següent post està a punt de sortir del forn i té molta relació amb els regals!!!!


Fins aviat!!



P.

DECÀLEG D'UNA BONA MESTRA

Una mestra és, des del meu punt de vista, un TOT TERRENY i, per tant, ha de tenir moltes qualitats. Ser mestra implica moltes més funcions que no només la d’ensenyar com tothom es pensa. En aquest post anomenaré les 10 qualitats que, per a mi, ha de tenir una BONA MESTRA.  De ben segur que me’n deixo moltes però he intentat fer una llista de les 10 que considero imprescindibles.

Il·lustració: Joan Turú

Així doncs, una MESTRA HA DE SER O TENIR:

UNA PACIÈNCIA INESGOTABLE. Així és, una mestra ha de ser PACIENT i molt. Sinó és així amb un dia a l’aula en tindrà ben prou. Considero que la paciència va de la mà de la vocació. Sense vocació la paciència s’acaba ràpid, però si fem el que ens agrada i estimem podem tenir una paciència infinita.

SABER SER ALUMNE EN ALGUNS CASOS. Una bona mestra ha d’estar sempre oberta a aprendre dels seus alumnes i d’altres companys. La societat avança i la formació constant ha d’estar present a l’agenda de tota mestra, i no em refereixo només a la reglada.

CAPAÇ D’ENTENDRE TOTES LES SITUACIONS QUE ES PRESENTEN A UNA AULA. L’empatia és un tret fonamental d’una bona mestra. Hem de saber posar-nos en la pell de totes les situacions personals de la gran diversitat de l’aula. Hem de pensar que la majoria de famílies ho fan el millor que saben i evitar els judicis de valor, no som ni policies ni jutges som MESTRES.

ALEGRE FINS I TOT EN ELS MALS DIES. Tothom té dret a tenir una mal dia, però a una mestra, gairebé, no se li notarà. Una bona mestra té la capacitat de canviar la mentalitat en entrar a l’aula i fer aparèixer el seu millor somriure cada dia. És important tenir un somriure per a cada infant, ells són els protagonistes.

AMOR PER REPARTIR A TOTS ELS INFANTS. En les edats en que ens movem l’afecte hi juga un paper molt important. És per això que s’establiran molts vincles afectius entre l’adult i els infants els quals els faran sentir segurs i còmodes dins l’aula.

UN SISTEMA IMMUNOLÒGIC A PROVA DE QUALSEVOL VIRUS. Molts dies, setmanes i mesos ens trobarem exposades a virus i malalties de diferent caire, sobretot a les estacions de més

fred de l’any. I no, no som metges de capçalera. Així doncs el nostre sistema immunològic ha d’estar preparat per suportar-ho tot, des de mocs verds i densos fins a caques grogues i toves. Sí, així és la nostra feina.

ULLS PER TOT EL COS I UNES ORELLES D’ELEFANT. L’observació en la tasca de docent és primordial i imprescindible. Ens serveix per veure i conèixer com i en quin moment es troba cada infant i quines necessitats i interessos té. Per tant, des del meu punt de vista, una bona mestra ha de ser una bona observadora i intentar captar tots els moments d’una aula.

MILIONS D’IDEES I PROJECTES PER A FER. La creativitat no pot faltar dins una aula d’infantil. Una bona mestra l’ha de fomentar entre els seus alumnes i tenir-la per inventar i crear nous projectes plens de nous aprenentatges.

COMPROMESA AMB EL MÓN. El món esta per canviar-lo i nosaltres som les principals encarregades. Hem de fomentar el respecte pel que ens envolta, la solidaritat i l’esperit crític en els nostres alumnes. Amb aquests valors entendran el món del seu voltant i tindran les eines necessàries per canviar allò que no funciona. Hem de ser crítiques per a ajudar a que els nostres alumnes ho siguin i creïn una opinió personal i busquin les explicacions d’allò que succeeix al seu voltant.

ESTIMAR L’EDUCACIÓ. Hem d’estimar allò que fem i creure-hi plenament. Hem de creure en tots els nostres alumnes ja que tots són únics i especials. És l’única manera de transmetre als infants que allò que fan és important al món i que l’educació és un regal i un dret. Hem d’estimar i mimar l’educació perquè, avui en dia, ningú ho farà per nosaltres.

Fins aquí el meu DECÀLEG D'UNA BONA MESTRA! 

Fins aviat MESTRES!

QUÈ PODEM APRENDRE DEL PAÍS ON LA PARAULA EDUCACIÓ S’ESCRIU AMB MAJÚSCULES?

Aquest post, com podeu deduir pel títol, anirà dedicat al sistema educatiu Finlandès. Fa alguns anys vaig llegir un llibre anomenat “Gracias, Finlandia” el qual em va ajudar a entendre el perquè dels seus nivells en educació i el perquè dels nostres. L’autor d’aquest llibre és Xavier Melgarejo, nascut a Barcelona i llicenciat en Psicologia a la UAB. Al 2005 va obtenir el seu doctorat en pedagogia amb una tesi sobre la formació del professorat de primària i secundària al sistema educatiu Finlandès, del qual n’és el principal expert del país. Forma part de Consell Escolar de Catalunya i és conseller de l’Institut Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya així com també de l’Institut Iberoamericà de Finlàndia.

ESTRUCTURA DEL LLIBRE

Dit això, us esmentaré com esta organitzat “Gracias, Finlandia” i de que tracten aquestes parts.  Xavier Malgarejo comença el seu llibre dedicant un capítol sencer, el capítol 1, a definir i explicar en que consisteix un sistema educatiu i quines són les parts o, com ell diu, engranatges que el formen. És molt interessant llegir la seva explicació i els símils que utilitza per acostar-nos a una explicació teòrica i densa de manera còmode i entenedora.

Al capítol 2 Xavier retrocedeix en el temps per explicar-nos els orígens d’aquest sistema educatiu i la història del país en qüestió. Comenta com Finlàndia ha anat escalant posicions i quines han estat les raons històriques i els desencadenants d’aquest èxit educatiu, és a dir, ens resumeix el context històric i social.

D’altra banda, el tercer capítol el centra en les proves internacionals i als nivells d’excel·lència del sistema educatiu en qüestió. És a dir, fa un recull de dades i percentatges que demostren l’èxit d’aquest sistema i les compara amb les mitjanes de la UE i amb dades del sistema espanyol (comparacions en les quals sortim força mal parats, com és evident).

Pel que fa al quart capítol, Melgarejo el dedica a descriure i analitzar aquest sistema educatiu de tant èxit i el defineix com un engranatge perfecte. En aquesta part del llibre trobarem algunes explicacions de perquè el sistema educatiu finlandès forma un sistema perfecte.

Seguidament, al capítol 5, fa un recull dels trets diferencials del sistema finlandès. Explica quines són aquelles característiques que el fan ser especial i únic en educació per sobre d’altres sistemes educatius d’èxit d’Europa.

  

El sisè, i penúltim, capítol descriu 6 escenaris de futur dels sistemes educatius integrats en la OCDE. Aquests, creats als 2001 i segons aquesta organització, es basarien en un futur els sistemes educatius que la formen.

Per últim, el capítol 7 fa una crítica al sistema educatiu espanyol i explica la història i el context del seu fracàs. Resulta un capítol interessant i per a reflexionar sobre el que tenim a casa.

TRETS DIFERENCIALS PER ENTENDRE PERQUÈ FINLÀNDIA TÉ EL MILLOR SISTEMA EDUCATIU

Amb aquesta lectura em vaig adonar que els èxits de Finlàndia, pel que a educació es refereix, no venen donats només per un bon sistema educatiu sinó per la cultura de la societat. Aquest punt, des del meu punt de vista, seria el més difícil, per no dir impossible, de copiar. Esta clar que no podem pretendre copiar-ho tot, som dos països diferents, i molt, i la solució als nostres problemes no passa per intentar ser igual en tot a Finlàndia però sí per prendre nota del funcionament d’aquesta institució pública i aprendre’n. És per aquesta raó que en aquesta entrada em centraré en les diferències més significatives que he pogut trobar en aquest llibre entre aquests dos països i aquests dos sistemes educatius.

1. El sistema educatiu Finlandès va ser creat durant la dècada dels 70 i perdura fins a l’actualitat. Aquest s’ha anat modificant i millorant amb els anys però mai ha estat reformat per complert. En canvi, l’espanyol es canvia i modifica cada canvi de govern, és una arma política. Un altre tret diferencial és que el nostre sistema està dissenyat i modificat per polítics quan a Finlàndia és una comissió d’experts en educació la que s’encarrega de les millores d’aquest.

2. La professió de docent és la més valorada i de més prestigi. Són els encarregats de formar el que serà el futur de la societat. A Finlàndia només els millors arriben a ser mestres i aquests són els més valorats de la societat, ja que s’encarreguen del seu bé més valuós. Aquests mestres han hagut de passar un seguit de proves i entrevistes molt exigents. Com bé diu en Xavier: 

3. L’educació és considerada com un servei. Tots els centres són públics i tots disposen de les mateixes prestacions i inversions. Es vetlla per una TOTAL igualtat d’oportunitats, l’anomenada equitat social. Han fet de l’educació la seva arma secreta a per a la cohesió social.

4. Els nens finlandesos entren a l’escola als 7 anys i als 9 ja són els millors del món en comprensió lectora. En canvi, al nostre país on estem obsessionats en que parvulari aprenguin a llegir i escriure i es preparin als infants per la primària estem a anys llum dels seus resultat. No entraré a parlar sobre la lectoescriptura en aquest post, és un altre debat i ja n’hi dedicaré un més endavant.

5. Fomenten, com a objectiu principal, el domini de les seves dues llengües nacionals: el finès i el suec. No caldria que comentés el que fan al nostre país per afavorir les llengües però ho faré. Resumint n’afavoreixen una (el castellà), fan veure que en fomenten una altre (l’Anglès) i en castiguen una tercera (el català). Podent parlar tres llengües sempre és millor parlar-ne una, per estar al nivell del nostre president (perdoneu-me si m’he posat molt crítica).

6. La televisió només ofereix V.O amb subtítols en Finlandès. Amb aquesta mesura aconsegueixen una millora de la capacitat i rapidesa lectora i alhora aprenen idiomes.

7. Tenen una política de no repetir curs, recolzada per una eficient política d’igualtat d’oportunitats i d’atenció a la diversitat. Tenint en compte que Finlàndia té unes taxes de fracàs escolar quasi inexistents, al voltant d’un 1%, podem afirmar que el fet de repetir curs no ajuda a l’alumne a millorar el seu nivell de competència i, a més, retarda la seva progressió.

8. Finlàndia es troba immersa en el que anomenen societat del coneixement. La seva població està compromesa no només amb l’educació reglada sinó també amb la formació continuada dels adults. Un 56,8% dels adults estan en formació permanent. A més, la xifra d’abandonament dels estudis un cop finalitzats els obligatoris (ESO) de joves d’edats compreses entre 18-24 anys es d’un 31,2 % a Espanya i d’un 9,9% a Finlàndia (segons les dades de la OCDE de 2004). Xifra que denota que alguna cosa no s’està fent bé.

9. La política de l’estat del benestar de Finlàndia vetlla per una compatibilitat entre la vida laboral i familiar de totes les famílies. Així doncs, permet tant al pare com a la mare tenir la mateixa baixa de maternitat/paternitat i, per tant, les mateixes condicions de reincorporar-se al món laboral. A més, al no incorporar-se a l’escola fins als 6 anys les famílies poden escollir portar als infants a escoles bressol, contractar una cuidadora o ser ells mateixos els que s’encarreguen d’aquesta etapa. Totes aquestes opcions són subvencionades per l’estat i, per tant, totes les famílies poden escollir sense impediments econòmics.

10. Al voltant del 80% de Finlandesos utilitza regularment els serveis de biblioteques. Això, com resulta evident, reflexa alts nivells de cultura lectora i un respecte cap a aquesta. Aquesta cultura és un dels orígens d’aquest estat de benestar i és la culpable que aquest sistema educatiu funcioni amb excel·lència. Com he dit alguns paràgrafs més amunt, no es tracta només d’un bon sistema educatiu, sinó de tota una cultura i un estat de benestar real.

Biblioteca pública Finlandesa

11. La ràtio a Finlàndia és de 17 alumnes per professor enfront els ara 27, si no m’equivoco, d’Espanya. Això permet una atenció més personalitzada per part del mestre i una major accessibilitat per part dels alumnes.

12. Tot el material escolar resulta gratuït per a les famílies. Des de llibres de text a fulls, llapis i llibretes. A més, tots els infants tenen dret a un àpat gratuït a l’escola al dia.

13. El currículum esdevé una eina o guia per als docents però mai una obligació. A diferencia de Finlàndia, a Espanya és més aviat una obsessió i complir-lo al peu de la lletra és un requisit indispensable per a la tasca de docent.

14. La formació del professorat esta organitzada i perfeccionada de manera que selecciona els millors de cada promoció i només aquests poden arribar a ser mestres. Podria escriure sobre aquesta formació unes quantes pàgines més però prefereixo guardar-me el tema per un pròxim post, ja que resulta molt interessant i amb molt a ensenyar al sistema de formació espanyol.

A mode de conclusió, considero que els infants han de ser la nostra major inversió, són el futur del país i els mestres han de ser valorats com el que són, els encarregats de guiar aquest futur. Amb això vull remarcar que cal invertir en educació ja que mai seran diners perduts, són una inversió a llarga durada. Xavier fa un símil al seu llibre que defineix molt bé el que és aquesta inversió.

“Nuestros hijos e hijas són nuestro bien más preciado,el tesoro nacional. Ellos y ellas son nuestros “bonos del Tesoro” a veinte años. Quisiera transmitirles la importància de invertir en esos bonos del Tesoro nacional”

Responent a la pregunta amb la que em començat aquest post, considero que podem aprendre moltes coses d'aquest sistema educatiu d'èxit mundial i adaptar-les a la nostra cultura i al nostre S.E. Des de la meva humil opinió crec que no serviria de res copiar "tal qual" el seu sistema educatiu, ja que, com ja he dit en alguna ocasió anteriorment, no es tracta només d'un bon sistema sinó de tota una cultura d'un país que l'acompanya, formada amb anys d'història i d'un estat del benestar on es vetlla en tot moment per la igualtat d'oportunitats real.  

Espero amb aquest post haver-vos fet entrar el cuquet per aquest llibre i que no dubteu en llegir-lo.

PD: Com ja anireu veient sóc una persona molt crítica i m'agrada reflexionar sobre aquests temes d’actualitat i d’educació. És per això que amb aquesta entrada vull fer-vos reflexionar a tots/es i ajudar a crear-vos una opinió pròpia sobre el tema. Afegir que intento ser el més objectiva possible escrivint però que sovint el meu entusiasme o desacord amb el tema m’impedeixen ser o semblar del tot imparcial.

FINS AVIAT!

PROPOSTES DE TARDOR!!

Ja ha passat la castanyada i, per tant, ens trobem a la penúltima estació de l’any, la TARDOR. Una estació amb uns trets d’identitat que donen moltes possibilitats educatives. Així doncs, dedicaré aquest post a ensenyar-vos algunes propostes manuals que he trobat i m’han agradat.

Les propostes i activitats que comparteixo amb vosaltres en aquesta entrada tenen característiques en comú. En la majoria de casos les consignes o acotacions de les activitats són poques i, per tant, fomenten la creativitat i imaginació dels infants. A més, moltes d’elles ajuden en la descoberta de l’entorn de l’estació de la tardor i destaquen les seves característiques i trets d’identitat.

D’altra banda, depenent de la metodologia que segueixi l’escola o bé la mestra, aquestes activitats es poden complementar entre elles i inclús formar un projecte. No cal dir que totes les activitats poden ser introduïdes i continuades per altres activitats com converses que fomentin l’expressió oral dels pensaments i  la descripció de les pròpies creacions. Des del meu punt de vista, permetre l’expressió personal i l’explicació de les creacions és una part fonamental de l’educació i, per tant, és la metodologia més significativa i funcional que considero que és pot dur a terme a una aula d’infantil. 

Un tret molt característic d’aquesta estació de l’any i que ens ofereix multitud de possibilitat de treball a l’aula són les FULLES. La tardor és l’època de l’any  on els arbres de fulla caduca deixen caure les seves fulles quedant-se, en molts casos, pelats. Aquest fet ens deixa una imatge inspiradora i característica de la tardor, el terra ple de fulles de diferents tons marrons i vermells. Així doncs, trobem varietat de fulles a l’abast de tots els infants i escoles amb les quals es poden realitzar infinitat d’activitats. A continuació us ensenyo algunes que m’han semblat originals i interessant per a treballar a l’aula.

1. Què ens inspira la tardor?

Aquesta és una activitats que, des del meu punt de vista, es pot realitzar a qualsevol curs del segon cicle d’infantil. És una activitat molt lliure i que fomenta la creativitat dels infants. Consisteix en que els infants representin en un mural, full o cartolina el que els transmet la tardor tot disposant de diversos materials i colors descriptius de la tardor que poden haver aconseguit ells mateixos al pati o al carrer com fulles, pinyes, castanyes, peles de mandarina, etc. Ho deixo a la vostra imaginació, mestres! 

FONT: eldeducacioinfantil.blogspot.com.es

2. La simetria de les fulles.

Amb aquesta activitat es pot treballar un concepte matemàtic com és la SIMETRIA. D’aquesta manera farem un treball transversal de la tardor fent-lo partícip a totes les matèries, no només a la de descoberta de l’entorn. Recomanaria aquesta activitat a partir de P4, ja que el que volem és que siguin capaços de reflexionar sobre aquest concepte matemàtic i arribar a veure’l representat en una fulla. A partir de la conversa fomentarem que els infants se n’adonin d’aquesta característica de les fulles i, depenent del grup i l’edat, vegin que aquesta simetria només és vertical.

Un cop vista aquesta característica matemàtica de les fulles podem proposar retallar les fulles per la meitat i dibuixar la meitat que falti de manera que completin aquesta simetria comentada anteriorment. 

FONT: educacioilestic.cat

3. Les fulles cobren vida.

Aquesta proposta te infinitat de possibilitats i modalitats com podeu observar a les fotografies que us adjunto a continuació. Com podeu veure aquesta proposta també és de caire obert i molt lliure el qual fomenta la imaginació, un aspecte fonamental en aquestes edats.

Explicat en general, aquesta activitat consisteix en realitzar una creació a partir d’una fulla imaginant-nos aquesta com una part del cos d’algun animal o persona o bé com una part d’algun objecte.

Aquesta idea em va agradar molt i considero que ofereix moltes possibilitats així com també permet als infants que imaginin i posteriorment expressin, tant artísticament com oralment en una conversa.

FONT: lejournaldechrys.blogspot.fr

FONT: decopeques.com

FONT: pin.ratelen.nl

learningspain.blogspot.com.es

4. Textures i contorns de les fulles.

Aquestes propostes treballen les siluetes i textures que poden tenir les fulles. No són tan originals com les que hem vist just abans però acompanyades d’una bona conversa o d’altres activitats crec que poden ser molt significatives. Aquesta proposta es pot adaptar a totes les edats d’infantil. 

FONT: plastiquem.blogspot.com

FONT: janpetit.cat

5. Decorem fulles

Aquesta proposta també em va semblar interessant i oberta, de manera que ens ofereix molta llibertat i fomenta la creativitat dels infants, si està ben presentada a l’aula. A la imatge podem veure com decoren les fulles amb retoladors permanents però també podria fer-se amb qualsevol altre pintura o inclús decorar-les enganxant-hi papers o retalls. Si oferim a l’infant un ampli ventall de material i li donem les consignes mínimes com serien decorar la full podrem obtenir resultats molt creatius, originals i expressius. 

FONT: janpetit.cat

Una altra idea que em va semblar divertida i amb possibilitats de reflexió, conversa i treball posterior és la que us ensenyo a continuació i que he titulat com: Jo tinc un arbre.

L’activitat consisteix en crear el nostre paisatge de tardor fent un arbre a partir del propi braç i dibuixar-nos a la base d’aquest. L’arbre en forma de braç el personalitzaran segons la seva perspectiva que tinguin dels arbres de la tardor amb paper de seda o Pinotxo. Aquesta activitat es pot fer a qualsevol curs de parvulari inclús adaptar-la per a les primeres edats de l’etapa d’infantil. Aquesta però, i com és evident, te diferents sortides i aplicacions segons l’edat en que es treballa.

Aquesta proposta contextualitzada amb la tardor, els arbres i les fulles ens pot servir, com ja he dit, per treballar diversos conceptes i per a diferents edats. En primer lloc, i per als últims cursos d’infantil es poden treballar les proporcions ja que en aquesta activitat cal dibuixar-se en proporció al seu propi arbre, en aquest cas la forma del seu braç. A partir d’aquesta idea de proporció i mesura podem parlar i fins i tot fer l’experiment amb un arbre del pati. Cal que els infants se n’adonin d’aquesta diferència entre l’alçada d’un arbre i la seva i siguin capaços de traspassar-la a les dimensions del seu arbre en miniatura. Un cop finalitzat el projecte també es pot realitzar una conversa reflexiva veient els resultats i comparant amb les alçades dels infants de la classe. Per tant, aquesta activitat pot portar a altres experiments i activitats en relació al concepte de mesura.

D’altra banda, i per a cursos inferiors, ens pot servir per fomentar la consciència corporal dels més petits centrant-nos en el dibuix del propi cos i deixant de banda les proporcions, en aquest cas menys rellevants. Per tant, en aquest cas, donarem molta importància a les parts del cos del dibuix i a la seva consciencia d’aquestes, com es veuen, com són, com s’han dibuixat. Amb l’ajuda de miralls podem potenciar aquesta concepció i coneixement de les parts del seu cos. 

FONT: siquieres-angeles.blogspot.com

Per últim, i com no podien faltar en aquest recull de propostes de la tardor trobem les Castanyeres. Aquesta activitat estaria ambientada, com no, en la tradicional Castanyada. De totes les propostes d’aquesta tradició que he trobat m’ha semblat la més original i creativa. Tots tenim una imatge creada de la famosa Castanyera que ven castanyes a la plaça de la ciutat. Però de ben segur que els infants en tenen una pròpia i se la poden imaginar a la seva manera. Perquè, com ja sabem, la imaginació dels infants és infinita si permetem que la desenvolupin.

En aquesta darrera proposta oferirem teles als infants així com colors i altres materials que puguin necessitar els farem imaginar-se com seria la castanyera que més els agradaria i com aniria vestida. Aquesta pot ser una activitat molt útil per treballar des del clima de l’estació (la roba que portaria la castanyera) fins a les parts del cos i la consciència corporal.

FONT: plastiquem.blogspot.com

Aquestes són les meves propostes de la tardor. De ben segur que hi ha milers de possibilitats més. Comenteu i opineu, les vostres opinions seran benvingudes!!!

FINS AVIAT MESTRES!!!

JA SÓC MESTRA, I ARA QUÈ????

Aquesta és la pregunta que més vegades m'he fet des que he acabat el Grau. D’acord, ara ja sóc mestra I ARA QUÈ!!?? I com jo moltes companyes es fan la mateixa pregunta. Ens trobem a les portes d’un futur incert i d’una entrada al món laboral molt complexa.

Així doncs aquest post va dirigit a totes aquelles recents graduades que s’han pogut trobar amb aquesta inquietant pregunta com m’ha passat a mi. Explicaré la meva experiència personal davant el pànic de la indecisió i exposaré les opcions (poques) que se’ns presenten.

El dia de l’entrega i presentació del meu Treball de Fi de Grau en un primer moment em vaig sentir alleujada i feliç però aquella sensació va tardar poc en canviar per una de més indescriptible. Em vaig sentir perduda. Vaig pensar: “genial, I ara què??” Però de seguida em vaig autorespondre: “ara VACANCES, PAULA!” Però tot i estar de vacances (treballant) aquella pregunta no deixava de rondar-me com una mosca collonera (perdoneu per l’expressió). El tema m’inquietava així que vaig decidir fer un SUPER currículum (del qual en parlaré més extensament en un nou post), el qual em va portar de cap durant dues setmanes. Havia de ser original, complert i vistós, que no passes desapercebut i donés ganes de saber més de mi. Avui en dia hi ha molts currículums circulant i molts ni tan sols s’arriben a llegir. Fer-lo em va donar un punt de tranquil·litat de pensar que ja estava fent passes pel meu futur incert.

S’acostava el setembre i el meu gran dubte es feia cada dia més present i més pesat. Realment em creava una angoixa important. Vaig enviar el currículum a tot arreu: escoles privades, AMPAS, empreses de menjador i vaig penjar cartells per fer cangurs i repassos. Què podia fer més? La resposta és fàcil però difícil de dur a terme: ESPERAR. Aquesta opció no m’agradava ni m’agrada. És per això que vaig decidir fer una llista de les possibilitats que tenim els/les recents graduats/des en Educació Infantil.

    1. Inscriure’t a la Borsa de Personal Docent de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta opció és la que tothom aconsella ja que et permet estar en possibles substitucions a centres de caire públic. La majoria de gent quan els expliques que t’acabes de graduar en Ed. I et diu: “ja t’has inscrit a les llistes??”. Segur que us resulta familiar aquesta pregunta, oi?

Doncs bé, les famoses llistes estan TANCADES des del gener i no hi ha data d’obertura segons la conselleria d’educació. Davant la meva pregunta sobre quan les obririen, fet el mes passat personalment, em van respondre que això ni se sabia ni s’anunciava amb antelació. En definitiva, s’ha d’anar entrant regularment a la pàgina web d’ensenyament per mirar si s’obren. Us deixo l’enllaç on, segons el que sé, sortiran les llistes i des d’on ens podrem inscriure. 

ATENCIÓ MESTRES!!: recordeu que un dels requisits per poder-vos inscriure en el moment en que s’obrin les llistes és tenir el certificat que acrediti el CATALÀ C. Aquest us el donaran a qualsevol institut però millor si aneu allà on vau cursar la ESO. No és instantani, és a dir tarden una o dues setmanes així que feu-lo quan abans millor i així ja el tindreu.

Els altres requisits els trobareu a l’enllaç que us he deixat uns paràgrafs més amunt. 

   2. Inscriure’t a la Borsa de Personal Docent de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta és la borsa de docents de les escoles de titularitat municipal. Aquestes són només 13 escoles de Barcelona. Aquesta borsa és va obrir el més passat amb convocatòries per a personal de Secundaria i d’ensenyaments d’FP i de moment no hi ha previsió d’obertura per a mestres d’infantil. Us deixo també l’enllaç. En aquest cas la pàgina web de l’ajuntament marca algunes dates de properes obertures de diferents borses. Des de la meva opinió està millor organitzada i es pot veure més clarament les previsions i dates de diferents borses docents. A més a la mateixa pàgina de l’ajuntament es pot veure també la previsió d’obertures, passades i futures, de les borses de la generalitat. Per això us recomano que ho mireu TOT des d’aquesta web que us serà més fàcil i més còmode.

Els requisits són els mateixos que en el cas de la generalitat així que demaneu el certificat del CATALA C.

   3. Presentar-se a les OPOSICIONS.

Algunes fonts diuen que al 2016 es convocaran OPOSICIONS. El que encara és un misteri són el nombre de places i les especialitats que s’opositen. Sobre aquest tema en parlen a molts diaris, molts fòrums i moltes pàgines web, tots fan les seves travesses però encara no és sap res cert.

Per a mantenir-vos al dia de les novetats referents a les opos podeu consultar les webs sindicals d’educació com USTEC.STES o CCOOEducació,  la pàgina web d’ensenyament de la Generalitat i pàgines de facebook com Mestresd’Educació Infantil.

Respecte aquesta opció considero que val la pena presentar-se si es té intencions d’arribar a formar part dels ensenyaments públics. Us ho argumento. Crec que si tens temps per preparar-t’ho i ganes presentar-se en aquestes següents és una bona opció. No hi perds res i tens l’oportunitat de veure en primera persona com funciona i les part que componen l’examen. A més, mai se sap si aquell dia la sort estarà de la teva banda, sempre i quan hagis estudiat eh!! No em mal interpreteu, s’ha d’estudiar!!

Una altra raó per la qual crec que és una bona opció provar és perquè ja feia des de 2010, si no m’equivoco, que no se’n convocaven i no se sap quan se’n tornaran a fer. A més, les que fa poc que hem acabat, tenim molts dels continguts del temari força recents la qual cosa juga al nostre favor.

   4. Entregar currículums a centres privats i concertats i provar sort.

Mai se sap si pots tenir sort i entrar a treballar a un centre concertat o privat. El que està clar és que sense provar-ho segur que no passarà. En la situació en que ens trobem s’ha de provar tot. En aquests casos, no ens enganyarem, sempre està bé tenir algun contacte en alguna escola.

Així doncs, a fer-vos totes un currículum ben COMPLERT, ORIGINAL i VISTÓS que no passi desapercebut i faci lluir els vostres punts forts.

   5. Realitzar un Voluntariat a una escola.

El Voluntariat també pot ser una bona opció per aconseguir experiència acreditada que, tot i no ser remunerada, dona punts a totes les borses docents. I pensareu: “treballar sense cobrar?? Ni parlar-ne”  però si ho penseu bé i disposeu de temps per invertir no és pas una mala idea i per alguna cosa s’ha de començar. A més, un voluntariat no t’impedeix seguir buscant feina ni et lliga de per vida.

Jo mateixa n’estic fent un de 3 matins a la setmana i estic molt contenta, aprenc, estic en contacte amb infants, ajudo a una escola pública (que totes estan necessitades de recursos humans) i sumo hores d’experiència al meu currículum.

Així que us animo a fer un VOLUNTARIAT si no sabeu que fer i teniu temps per invertir.

   6. Continuar amb la teva formació com a docent.

Avui en dia moltes persones quan acaben la carrera el primer que es plantegen és seguir estudiant i/o especialitzar-se. Aquesta és, també, una bona opció però no és gratuïta. Aquesta opció he cregut convenient dividir-la en dues sub-opcions:
                a.       Cursos online/ presencials.

Els cursos són una bona opció per a seguir formant-nos. Són assequibles i n’hi ha de diverses durades. A més, molts tenen l'opció de fer-se online la qual cosa els fa totalment compatibles amb alguna feina o, inclús, amb altres cursos.

VIGILEU!! Comproveu que els cursos que feu estiguin reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a formació permanent del professorat. Us recomano aquesta web de cursos online, són molt variats i estan reconeguts per la Generalitat.
b.      Màsters/postgraus

Aquesta és l’opció més coneguda i, també, la més cara. Aquestes opcions, en la majoria de casos, impliquen una inversió considerable i no tots la mereixen. D’aquesta opció no puc afegir gaire cosa més ja que no n’he fet cap ni conec a ningú que l’hagi fet com per opinar al respecte.

   7. Treballar de caixera en un supermercat (que em disculpin les caixeres)

Malauradament, avui en dia, és l’opció a la que més graduats han de recórrer. No vull ofendre a cap dependenta, jo mateixa ho sóc durant la temporada d’estiu. Es podria dir que els joves d’avui en dia som la generació més qualificada i sovint hem d’acabar fent feines que no requereixen d’aquesta qualificació, treballant a botigues, supermercats, cafeteries, bars, etc.    

Fins aquí les opcions i fins aquí el meu post. Espero que sigui del vostre interès i fins la propera.

PAULA

EM PRESENTO...

El meu nom és Paula i, sí, sóc la nena del barret de la foto.

Sóc una recent graduada en Educació Infantil i, per tant, una mestra.  De petita vaig voler ser-ho tot, perruquera, veterinària, botiguera, i un llarg etcètera. En aquestes llistes d’oficis infinites sempre hi era la idea de ser mestra, i no mestra de grans sinó dels més petits de l’escola. A mesura que m’anava fent gran la llista s’anava fent cada vegada més curta i l’opció de mestra començava a agafar més consistència i es quedava sola davant els altres contrincants.

Pot sonar molt tòpic i típic però sóc MESTRA PER VOCACIÓ. Sí, així és i així m’hi considero. Em captiva la idea d’ajudar als més petits de la societat a formar els primers pisos del seu gratacels particular. Ells són el futur de la societat, ells són el nostre futur. Tots depenem d’una bona educació dels més petits i el dia que això ho entengui un polític em podré creure que serveixen per alguna cosa. I millor deixo de parlar de política que això és un blog de mestres i si començo no paro. Ja més endavant faré algun post en relació al sistema educatiu.

Per on anàvem? AH! Si! Per la VOCACIÓ! Des que vaig decidir que el meu futur estava dins d’una aula d’infantil he intentat estar en contacte amb infants. Durant els estudis obligatoris (ESO) i Batxillerat vaig començar amb classes de reforç a nens i nenes de Primària. Als inicis del Batxillerat va començar una de les experiències de les que més he aprés i la que m’ha motivat durant tota la carrera: ENTRENAR ALS MEUS PETITS GRANS ATLETES. Ells són els que realment m’han donat el títol de mestra i aquest any em falten més que mai.

Ja per acabar dir que no sóc la més intel·ligent ni tinc la raó absoluta de res, simplement intentaré fer-vos arribar les meves opinions, idees que em semblin interessants i reflexions d’actualitat que consideri que poden ser de l’interès d’una mestra, del vostre interès. Per suposat dir-vos que estic oberta a qualsevol idea o critica sempre que aquesta sigui constructiva. Així doncs, us animo a participar i a fer d’aquest blog una eina educativa útil per a mestres i famílies.   

                         

Així doncs, inauguro el MestraLITZA’T, un Blog ple d’amor, somriures i, sobretot, educació. 

                          “Tot està per fer i tot és possible”                                                                        Miquel Martí i Pol