EVERYBODY IS A GENIUS!

Avui us vull parlar d’un vídeo que fa dies balla per les xarxes anomenat "Juzgando la educación tradicional". Segur que ja l’haureu vist i compartit. Jo me l’he mirat més de 10 vegades i cadascuna d’elles em deixa amb la pell de gallina. Cada vegada que veig finalitzar aquest vídeo em venen ganes d’aixecar-me de la cadira i aplaudir-lo. Evidentment no ho faig perquè seria ridícul veure a una noia aplaudint a un Ipad o a un mòbil...però per falta de ganes no és.

Aquest vídeo són tan sols 5 minuts, però QUINS 5 MINUTS!!! Fa reflexionar des del primer segon i motiva a seguir amb la nostra tasca per un futur millor i, sobretot, DIFERENT.

Pels que no l’heu vist aquí us el poso! I pels que ja l’heu vist gaudiu-lo de nou que val la pena.

Com us heu quedat? No us venen ganes de canviar el món o, si més no, l’educació?

Personalment em venen al cap una sèrie de reflexions i preguntes...

“Todos somos genios. Pero si juzgas a un pez por su habilidad en trepar un árbol pasará el resto de su vida creyendo que es un inútil” A. EINSTEIN

Quants anys fa que va dir aquesta frase Albert Einstein sobre l’avaluació? L’any exacte sembla que no el sap ningú i fins i tot es qüestiona que fos A. Einstein el primer en fer-ne ressò. Sembla que va ser al voltant del 1898, com a tard. Tant és 20 anys avall com 20 anys amunt, estem parlant de fa més de 100 anys. Quina vergonya! Com és que si fa 100 anys que se sap que no es pot avaluar a tothom igual ho seguim fent? Per què els mestres segueixen sent els protagonistes de moltes aules quan en realitat ho han de ser els alumnes?

Pot ser aquest sistema funcionava el segle passat però creieu que s’adapta a les necessitats de la nostra societat actual? Des del meu punt de vista, mentre segueixi existint el fracàs escolar el sistema educatiu estarà obsolet.

Sí, molts direu: “sí que ha canviat”, “no és el mateix” i més faltaria. Però creieu que ha canviat prou?

Penseu en qui elabora les lleis educatives...POLÍTICS que no han trepitjat una escola des que en van sortir ells graduats. No creieu que haurien de ser mestres els que creessin les lleis educatives? Podríem començar per canviar això! Un polític mai vetllarà pels interessos dels infants sinó pels interessos econòmics que s’hi amaguen darrera. Al cap i a la fi tots són empresaris en el seu temps lliure, ho porten a la sang.

Per no parlar del valor que se’ns dóna als mestres. Com la professió que vetlla pel bé més important d’una societat pot estar tant tristament pagada? No tenim horaris, quan sortim de l’aula continuem a casa i els problemes sempre ens ronden pel cap. Sí, tenim dos mesos de vacances i la majoria de mestres n’acaben fent mig, per amor a la nostra professió. Si se’ns infravalora des de les institucions més potents quina imatge en tindran a les famílies?

Per què ens segueixen obligant a posar notes numèriques valorant una sèrie de competències i capacitats allunyades de la vida real i les quals estan molt lluny d’arribar a totes les intel·ligències existents? Fem sentir com a inútils a possibles cracks de la pintura, la música o la dansa simplement perquè no parlen la “llengua” que nosaltres volem que parlin.

I de la formació del professorat millor ni en parlem. La gent que em coneix ja sap quina és la meva opinió al respecte de la qualitat universitària d’avui en dia. Poc nivell i poca exigència el que es trasllada a que se’ns anomeni com PINTA Y COLOREA. Personalment, considero que s’ha de millorar molt la formació del professorat començant per les avaluacions d’aquesta, ja que sovint sembla que només val memoritzar. Si ens premien la memorització i no la reflexió com ensenyarem als nostres alumnes a tenir esperit crític i no memoritzar? La formació dels professors s’hauria de basar en fomentar la reflexió i promoure que ens qüestionem les coses que és com realment s’aprèn i com, en un futur, farem aprendre. No creieu que la formació d’aquelles persones que acompanyaran al futur de la nostra societat durant les seves primeres passes ha de ser la MILLOR?

En definitiva, podria afegir moltes més reflexions i crítiques però el vídeo parla per si sol i ja us he escrit un bon rotllo dels meus. jeje

Per últim, remarcar que no sóc més que una simple mestra d’educació infantil sense gaire experiència però amb esperit crític. Així doncs, simplement us deixo les meves reflexions per a que vosaltres reflexioneu també.

Si us plau, no permetem que cap infant més es senti INÚTIL! Tots som genis en alguna cosa i només cal que els ajudem a trobar quina! Aquesta ha de ser la nostra tasca com a docents!