MÉS PACIÈNCIA I MENYS TECNOLOGIA.

HE TORNAT! Mare meva, miro la data de la última publicació i m’esgarrifo de pensar com he abandonat aquest blog durant tants mesos. En la meva defensa he de dir que tot té la seva explicació: He estat treballant de temporada a MENORCA i quan tenia una estona per a mi preferia una mica de platja i amics. M’enteneu oi?? Us he de confessar, però, que vaig escriure algunes cosetes durant l’estiu però res prou ben fet com per publicar-ho.

L’entrada que us porto avui és una de les reflexions que m’han ballat pel cap aquest estiu. El títol us pot donar una idea del què us vull parlar avui.

Com tots ja sabem estem a l’era de les tecnologies on tots els infants creixen sabent manipular tot tipus d’aparells i tabletes sense necessitat que ningú els ensenyi. Aquest nens són els anomenats natius digitals.

Malauradament cada dia és més comú veure infants enganxats a pantalles a totes hores i, el que és pitjor, és comú veure'ls dinar mentre miren al mòbil/tauleta del pare/mare els dibuixos animats. I no, no dino a casa de les famílies del meu voltant, no em cal. Aquestes situacions les veig sense necessitat d'entrar a cap casa. Les veig als restaurants, als bars, a les cafeteries, etc. És al·lucinant com hem fet d'un moment de conversa i trobada familiar una estona més per mirar pantalles. "Així podem dinar tranquils!" o "és que sinó no vol menjar" o "és que així no molesta". Totes aquestes frases són una manera d'excusar-se i evitar perdre temps en ensenyar hàbits de convivència. No dic que sigui fàcil, ni molt menys. La tasca de pare/mare no és fàcil ni ve amb manual d'instruccions i a moltes famílies els pot semblar que les pantalles els faciliten molts moments però realment els treu una oportunitat de conviure en família i aprendre.

Moltes mares i pares estareu pensant: “i aquesta qui es pensa que és per dir-me el que he de fer si ni tan sols és mare? Ja m’ho dirà quan tingui fills...”  És cert, no sóc mare ni pretenc dir-vos com fer de pares. Simplement deixo anar una reflexió i em pregunto: fins on arribarem amb les noves tecnologies? Són un comodí per distreure en qualsevol situació?

Com a educadora us diria que és fonamental que l’infant prengui consciència de la importància d’una alimentació saludable, gaudeixi d’alimentar-se i no es perdi un gran moment familiar i social com pot ser qualsevol àpat. No hem de permetre que les tecnologies ens prenguin, també, aquest moment en societat i font de molts aprenentatges.

A continuació us vull comentar algunes alternatives a les pantalles que se m’han acudit. N’estic segura que n’hi ha 1000 més i vosaltres en sabreu de millors (l’experiència és un grau). Aquí us les deixo!!

Alternatives a les pantalles durant els àpats:

• Fer partícip a l’infant de l’elaboració del menjar. L’infant es sentirà part d’aquell aliment elaborat així com també aprendrà rutines de la cuina, mesures i la seqüència d’accions necessàries per realitzar tota recepta. Com és evident, i amb les vides ocupades que portem, això no ho podem fer cada dia però segur que un parell de dies per setmana (mínim) poden ajudar.
• Fer-lo responsable d’algunes tasques de casa com el parar i recollir la taula o fer la llista de la compra. Aquestes petites tasques quotidianes són grans oportunitats per afavorir l’autonomia i l’autoconfiança de l’infant.
• Dinar/sopar tots junts (o els màxims possibles). Si volem que l’infant entengui la importància de l’alimentació saludable hem de donar-li el valor que és mereix participant-hi en família. Els pares sempre són el primer referent de tot infant i menjar sol és molt avorrit.

Per als més petits:

• Oferir-li també una cullera per a ell. Tot i que encara no sàpiga menjar sol podem donar-li l'oportunitat que experimenti mentre l’adult li dona cullerades de puré o del que sigui. Estarà la mar d’entretingut alhora que experimentarà agafant les habilitats motrius necessàries per a l’ús de la cullera.
• Menjar amb les mans sempre que sigui menjar sòlid com fruita o carn. Gaudirà més del menjar alhora que desenvoluparà habilitats de la motricitat fina com la pinça.

Per als dinars/sopars fora de casa (restaurants):

• Procurar buscar restaurants amb zones verdes o parcs sense cotxes. Aquesta és una solució pràctica però gens factible a depèn quins municipis. Poder dinar a una terrassa amb un parc al costat, avui en dia, és més aviat un privilegi, però pels privilegiats pot ser una bona solució.
• Portar colors per pintar o alguna joguina per a després de dinar. Per aquells que no tenen la sort de viure allunyats dels cotxes portar els estris per pintar o algun joc pot ajudar a allargar l’estona de sobretaula amb els amics/família.

I sobretot paciència, ja que ningú no neix sabent-ho tot ni les tauletes no ensenyen d’hàbits i convivència.

PD: vull remarcar que no estic, ni de bon tros, en contra de les tecnologies. Sent mestra seria posar-me pedres al meu terrat si no volgués fer ús d’aquestes. Però sí considero que hi ha temps per a tot i tot té, i ha de tenir, el seu moment.

PD2: alguns adults sopant amb amics o parella també fan vergonya aliena quan sembla que en comptes de parlar-se amb la boca ho facin només amb els dits polzes. Sí, sí, parlo d’aquells grups que queden per parlar amb altres persones no presents en comptes de xerrar entre ells. Així és com hem d’evitar acabar!!!

Una mica d'humor per acabar....

Fins aviaaat!!! (ho prometo)