CALENDARI D'ADVENT: PROPOSTA PER A LA COHESIÓ DE GRUP

S’acosta el nadal i amb ell infinites tradicions amb moltes possibilitats a l’aula. Avui us porto un CALENDARI D’ADVENT DE COHESIÓ per al parvulari. Es tracta, com ja sabreu, d’una tradició molt antiga que servia per contar els dies que faltaven pel dia de Nadal. Avui en dia, però, les nostres aules són molt diverses i tenim varietat de cultures i religions i ho enfocarem laicament com els dies que falten pel Tió, les Vacances o el que més s’adapti a les necessitats de l’aula.

Com seria molt avorrit donar una xocolatina a un nen cada dia mentre la resta s’ho miren (sense entendre res, depenent de l’edat) ho enfocarem a fer tot el contrari, fer cohesió de grup.

Una de les principals característiques del Nadal són els dinars/sopars/estones en família, en definitiva, el CALIU i la GERMANOR. És per això que la meva idea és traslladar aquest sentiment de pertinença al grup a la nostra aula. El companyerisme i l’amistat no entenen de religions ni cultures. A més, com qualsevol calendari, ens permetrà treballar la seriació dels nombres i la consciencia del temps (dies).

Per començar, presentarem el projecte a l’aula amb algunes fotografies de calendaris d’advent diversos. Preguntarem als infants si saben que són o si n’han fet mai cap. A partir de la descripció dels infants del que és un calendari debatrem com serà el nostre i amb quins materials el podem fer. Com hi ha (més o menys) tants dies com alumnes a la classe, cada alumne s’encarregarà de confeccionar un dia. Per tant, el nostre calendari haurà d’estar fet amb materials reciclats o d’ús quotidià pels infants.

pinterest.com

Així doncs, un cop sabem com volem que sigui el nostre calendari (amb sobres, mitjons, capses...) parlarem com podem saber el dia que li toca confeccionar a cada infant. Ha de sortir d’ells trobar la manera de numerar-se o buscar una llista on estiguin enumerats. A partir d’aquí deixarem volar la imaginació per a la decoració de cada dia i els oferirem diversos materials (papers de colors, pintures, purpurina, gomets, etc) per a que creïn. És important que posin el número del dia en algun lloc visible del sobre/capsa/mitjó. No patiu si hi ha més de 25 infants, com he dit és un calendari alternatiu i si ha d’arribar fins el 27 no passa res.

Ja només ens queda muntar i GAUDIR! Per al muntatge els infants aniran col·locant el seu dia al calendari per ordre (depenent del curs ho podran fer sols) amb l’ajuda dels companys, si s’escau.

I....SOM-HI!

Dijous 1 de Desembre.

LA MALETA

La mestra portarà una maleta/motxilla amb alguns objectes personals importants per ella/ell.  Explicarà als infants perquè són importants, perquè els ha escollit i com la fan sentir. Els proposarà fer el mateix als alumnes i que el proper dia portin un objecte que sigui important per a ells o que els porti un bon record. 

Si voleu fer més explícit que l’activitat ens la proposa el calendari podeu treure una clau que obri la maleta o algun objecte i un paper amb el nom de l’activitat de la capsa/mitjó/sobre del dia 1.

Divendres 2 de Desembre.

LA MALETA (2a part) i COM EM SENTO

Continuarem amb les explicacions dels objectes dels infants i afegirem l’activitat del calendari del dia 2. Aquest cop el paper que sortirà un “COM EM SENTO”. Aprofitarem que expliquen perquè és important l’objecte que porten per demanar-los com es senten davant de l’objecte o el record.

Aquesta activitat aproparà als infants a les vides i gustos dels companys i crearà un ambient de confiança al grup classe. És important que tots s’escoltin i es respectin.

Dissabte 3 de desembre

FEM PETONS

La consigna és clara, hem d’aconseguir fer tants petons com puguem durant el dia, ja sigui a amics, germans, pares, tiets o a qui més ens vingui de gust.

Diumenge 4 de desembre

T’EXPLICO UN CONTE

Durant el dia els infants hauran d’explicar un conte a un familiar o amic. Així doncs hauran de narrar el seu conte preferit i de la manera que més els agradi.

Dilluns 5 de desembre

EL GLOBUS

Aquesta dinàmica consisteix en aconseguir que tots els infants de la classe toquin el globus sense que aquest caigui a terra  S’ha de treballar en equip per evitar-ho. Durant el transcurs de la dinàmica el/la mestre/a anirà afegint consignes com per exemple: “només és pot tocar el globus amb la punta dels dits” o “només podem tocar el globus amb el cap”. Per acabar, com sempre, farem 5 minuts de conversa.

És una dinàmica fàcil i divertida per promoure la cohesió de grup i fomentar la comunicació per un mateix objectiu.

Dimarts 6 de desembre

ORDRE A LA FILA!

Per a la realització d’aquesta activitat necessitarem ajuntar dos bancs suecs. Tots els infants hi pujaran damunt de peu i s’hauran d’ordenar seguint les consignes de la mestra sense baixar ni caure. Per exemple: per ordre de llista, de més gran a més petit, de més baixet a més alt, etc. Per complicar-ho una mica, depenent de l’edat, podem afegir la consigna de fer-ho sense poder parlar. Per finalitzar la dinàmica, farem una mica de conversa en relació a les sensacions i emocions que ens ha transmès el joc, quan ens ha costat més posar-nos d’acord, que podríem haver fet millor o diferent, etc.

Aquest joc fomentarà el consens i la presa grupal de decisions així com la cooperació per aconseguir-ho sense que ningú caigui.

Dimecres 7 de desembre

LA TERANYINA DE LES COSES BONES

Aquesta és una dinàmica força coneguda una mica adaptada per a la situació. Inicialment aquesta dinàmica servia per conèixer els noms dels companys però en aquest cas ens trobem al desembre i, en principi, els infants ja es coneixen. Així doncs, l’hem modificat una mica i consisteix en, seguint la idea de fer una teranyina amb un cabdell de llana, anomenar una qualitat positiva de nosaltres mateixos i passar la llana a un company. Quan tothom ja hagi dit la seva qualitat positiva obtindrem una preciosa teranyina de coses bones. A continuació, per desfer-la, haurem de dir una qualitat bona del company següent, és a dir del company que en la formació de la teranyina ens ha passat el cabdell. Per últim, conversarem sobre totes les coses bones que s’han dit i com ens sentim després de dir-les i sentir-les.

Amb aquesta activitat els infants reflexionaran sobre les coses bones de cada company i les d’un mateix adonant-nos que tots tenim moltes qualitats bones tot i que sovint és més fàcil veure les dolentes.

Dijous 8 de desembre

RISOTERÀPIA

La risoteràpia és aquella tècnica psicoterapèutica que té per objectiu produir beneficis mentals i emocionals a través del riure. Així doncs, col·locant-nos tots amb el cap recolzat a la panxa d’un company ens disposarem a passar una bona estona tot rient perquè sí i de manera conjunta, que no és el mateix que fer-ho tot sols. L’única consigna que podem donar és no aixecar el cap de la panxa del company. Per acabar, conversarem sobre com ens hem sentit realitzant la dinàmica.

Aquesta teràpia ajudarà als infants a alliberar tensions i ajudarà en la creació de vincles i confiança en els companys i de ben segur que us demanaran fer-ho més vegades.  

Divendres 9 de desembre

FIGUREM

L’activitat de Figurem (pot ser no és diu ben bé així) és ben simple. Consisteix en la realització de figures, geomètriques o no, agafats de les mans i sense deixar-se anar. Podem començar per petits grups de 6 infants i quan tinguin per mà la dinàmica complicar-ho amb el grup classe sencer. Les figures que els podem proposar poden ser, per exemple: “un quadrat”, “un triangle”, “un llapis”,  “una ampolla d’aigua” i un llarg etcètera. Per últim, parlarem i reflexionarem de com ens hem sentit en aquesta activitat, que ens ha agradat, etc. Sempre és necessari reflexionar sobre les activitats.

Aquesta activitat implicarà la presa de decisions en grup i fomentarà el sentiment de pertinença al grup com a element necessari per a la consecució d’objectius comuns.

Dissabte 10 de desembre

REGALO ABRAÇADES

Avui has de regalar tantes abraçades com vulguis i necessitis. Pots abraçar a qui vulguis i quan vulguis.

Diumenge 11 de desembre

DEIXA QUE ET CANTI UNA CANÇÓ

Avui has de cantar cançons als teus familiars o amics. Pots triar la cançó que més t’agradi o la que més et vingui de gust cantar. Has d’omplir de cançons el dia d’avui.

Dilluns 12 de desembre

FEM PARAULES

Amb grups de 5 o 6 infants pensaran una paraula amb tantes lletres com integrants tingui el grup. El joc consistirà en representar les lletres de la paraula triada per tal que la resta de grups/infants l’endevinin. No s’ha de representar l'acció de la paraula sinó que han de fer les lletres. Per exemple, si el grup esta format per 5 infants i trien la paraula "taula" cada infants farà una lletra amb el cos. Entre tots els membres del grup hauran de pensar com s'escriu la seva paraula i representar-la. Així doncs, cada grup representarà la seva paraula enginyant-se-les per fer entendre cada lletra. Per finalitzar l’activitat farem 5 minuts de conversa per a que expressin com s’han sentit i si els ha agradat. Els preguntarem què hauria passat si un del grup no hagués representat la seva lletra per a que reflexionin sobre la importància de cadascú dins un grup.

Aquesta dinàmica els ajudarà a prendre consciència de la importància de cada membre del grup dins d'aquest. Tots són necessaris ja que sense un no haurien pogut  fer la paraula sencera i els companys no haurien endevinat la paraula.

Dimarts 13 de desembre

DUES VERITATS I UNA MENTIDA

Com el títol de l’activitat bé indica, consisteix en pensar dues veritats i una mentida sobre nosaltres mateixos. Aquestes les exposarem al grup classe i entre tots haurem de decidir quina és la mentida. Aquesta dinàmica sol agradar molt ja que els recorda a una mena de concurs i els fa conèixer-se més i millor. A més, la mentida sempre fa molta gràcia. Com sempre, per acabar, farem uns minuts de conversa.

Aquesta dinàmica fomentarà el consens en grup a l’hora de triar quina és la mentida, ajudarà a que es coneguin més i, amb això, promourà la cohesió de grup classe.

Dimecres 14 de desembre

LLIGATS

La dinàmica d’avui consisteix en passar un matí lligats amb un company. Depenent de l’edat i el curs podem triar lligar una mà o un peu. Això farà que durant tot el matí, per tal d’aconseguir el repte proposat pel calendari d’advent, hagin de comunicar-se i posar-se d’acord per fer qualsevol cosa com, per exemple, anar al lavabo. Com sempre, abans de finalitzar l’activitat parlarem de les sensacions que aquesta ens ha portat i de com ens ha afectat anar lligats tot el matí. També podem parlar de quines coses no hem pogut fer, quines si i quines accions del company ens han afectat. Intentarem provocar reflexions en relació a com afecten les nostres accions als companys encara que no anem lligats.

Amb aquesta activitat fomentarem la comunicació entre els infants i la presa comú de decisions. A més, reflexionaran sobre les conseqüències de les nostres accions en els companys.

Dijous 15 de desembre

EL VENT

Aquesta és una dinàmica molt coneguda per fomentar la confiança en els companys. Consisteix a fer una rotllana petita i sense espais on un company situat al mig s’ha de deixar portar representant el “vent” i la resta l'ha d’acompanyar amb braços i cos sense deixar que caigui. És important que el del mig es mantingui amb el cos ben estirat i es deixi caure confiant en els companys amb els ulls tancats. La sensació que experimentarà els encantarà i els unirà més al grup. Per acabar l’activitat, i quan tots ja hagin experimentat com es sent el vent, parlarem de les sensacions que ens ha portat el joc i com ens em sentit amb els companys. També podem preguntar si ens ha costat deixar-nos portar o em confiat des de bon començament.

És una genial manera de confiar amb el grup i sentir que et deixes portar com el “vent”. La confiança en els companys és un valor molt important a treballar en l’etapa d’infantil i aquesta n’és una bona manera.

Divendres 16 de desembre

PUZLE CONJUNT

L’objectiu principal d’aquesta activitat és la realització d’un puzle grupal. És a dir, cada infant de la classe tindrà una peça que haurà de col·locar i podrà ajudar als companys si aquests ho necessiten amb explicacions d’on creu que va. El puzle ha de ser de peces grans, per a que tots ho vegin bé, i d’unes 30 peces, per a que n’hi hagi mínim una per a cada infant. Si ho creieu convenient també es pot fer amb la consigna de “prohibit parlar”, la qual fomentarà l’expressió no verbal. Per últim parlarem de com ha anat l’activitat i si ens ha resultat fàcil o difícil i per què. També parlarem de què passaria si faltés un company i com ho solucionaríem.

És una bona activitat de cohesió de grup ja que tots tenen una peça d’aquest puzle i, per tant, tots som necessaris per a poder-lo acabar. Aquest simple fet resulta ser una metàfora de la realitat com a grup classe on tots tenim el nostre paper i tots som importants.

Dissabte 17 de desembre

DIBUIXA LA CLASSE

Els infants hauran de fer un dibuix de com veuen la classe i els companys on, també, hi apareguin les coses més importants que per a ells té el nostre grup classe. Els dibuixos els penjarem a les parets.

Diumenge 18 de desembre

DIR COSES BONIQUES

Durant el dia d’avui haurem de dir coses boniques a les persones importants per a nosaltres, ja siguin amics, germans, avis, pares, animalets... Tothom es mereix sentir coses maques.

Dilluns 19 de desembre

EL JOC DE LES CADIRES COOPERATIU

Aquí tenim la versió cooperativa del tradicional joc de les cadires. Aquesta versió consisteix en intentar, cada vegada amb menys cadires, que tots els companys pugin a algun lloc. És a dir, quan la música es pari no ha de quedar cap infant en terra, han d’estar tots damunt les cadires. Començarem amb una cadira per infant i anirem reduint cadires fent que sigui necessari compartir espai i ajudar-se a mantenir l’equilibri. En aquest joc ningú guanya, o bé tots guanyen o bé tots perden. Per últim, farem conversa per expressar com ha anat i com ens hem sentit. També els podem preguntar què és el que més els ha agradat d’aquest joc amb la intenció que surti la cooperació (ajudar-se).

Aquest joc em resulta una versió genial del clàssic joc de les cadires on cada ronda un nen sortia eliminat. A més, fomentarà la cooperació per a la consecució d’un objectiu comú.

Dimarts 20 de desembre

UN BOMBÓ

Aquesta dinàmica de grup m’encanta i em resulta d’allò més original. Es tracta de fer pensar als nostres infants per a que aconsegueixin un bombó. Així doncs els preguntarem qui vol un bombó afegint que només en donaràs un. Com és evident aixecaran la mà tots, o quasi tots, els infants de la classe. Aleshores la mestra guardarà el bombó a la bossa i repetirà: “només en donaré un, qui vol un bombó?”. Segurament ja siguin menys els que aixequin la mà però encara seran més d’un. Continuarem amb la mateixa explicació fins que algun infant se n’adoni que han d’aixecar d’un en un i aconsegueixin organitzar-se i rebre tots un bombó. No serà fàcil ni ràpid però val la pena fer-los pensar que és el que passa i com poden aconseguir el bombó. Remarco que tots tindran bombó finalment i ningú es quedarà sense!!

Aquesta activitat els farà pensar com i què han de fer per aconseguir el bombó i seguidament organitzar-se per aixecar la mà d’un en un.

Dimecres 21 de desembre

BINGO DE COMPANYS

Aquest és un bingo alternatiu i consisteix en respondre algunes preguntes sobre els alumnes de la classe. És a dir, hauran de trobar un company que compleixi cada ítem i no es pot repetir d’infant. Per exemple, hauran de trobar un/a company/a que tingui dos germans, un/a que tingui un gat, un/a que li agradi molt llegir, un/a que li agradi la verdura... i qualsevol consigna que se’ns acudeixi. Un cop hagin trobat i escrit el nom d’un company a cada consigna diran “BINGO!”. La gracia és que vagin per la classe preguntant i resolent el bingo.

Aquest joc els permetrà conèixer més als seus companys i els seus gustos i per tant fomentarà la cohesió del grup classe.

Dijous 22 de Desembre

UNA POSTAL PER UN COMPANY

Avui confeccionarem una postal de nadal que podrà ser per qualsevol company. Oferirem materials de tot tipus i els donarem llibertat absoluta. Només hi haurà d’aparèixer un “Bon Nadal company!” sense cap nom. L’han de fer amb tota la dedicació amb la que els agradaria que fessin la seva.

Aquestes postals formaran part del final del calendari el dia 24 de desembre.

Divendres 23 de desembre

DIGUE’M UNA COSA BONICA!

La dinàmica d’avui consisteix, en definitiva, en dir-nos coses boniques. Així doncs, ens posarem un paper enganxat a l’esquena (amb imperdibles, celo o el que sigui) i anirem per la classe escrivint a les esquenes dels companys totes aquelles coses bones que creiem que tenen. Al finalitzar la sessió tots tindrem un full ple de coses boniques que ens agradarà llegir i guardar. Per últim, podem parlar de com ens ha fet sentir l’activitat i quina és la cosa més bonica que ens han dit.

Aquesta activitat promou les virtuts de cadascú així com l’expressió d’aquestes als companys. També fomentarà un autoconeixement i autoestima positius.

Dissabte 24 de desembre

LA POSTAL DE NADAL

Dins la capsa del calendari d’advent del dia 24 hi trobarem tants sobres com infants els quals seran repartits amb la consigna de: “no el podem obrir fins demà, dissabte”. El sobre contindrà una de les postals d’algun company i una petita xocolatina.

Diumenge 25 de desembre

DINEM TOTS JUNTS

Avui és Nadal i toca dinar en família i fer germanor. Aquesta és l’essència del nadal, el CALIU dels que ens estimen.

PD: les activitats o consignes dels caps de setmana les obrirem el divendres i tindran un petit paper amb l’explicació per a cada infant. Són coses simples i immaterials.

Fins aquí el meu CALENDARI D’ADVENTPER A LA COHESIÓ DE GRUP. Espero que us sigui d'útilitat i interés! 

I recordeu...JUNTS FEM PINYA!

EVERYBODY IS A GENIUS!

Avui us vull parlar d’un vídeo que fa dies balla per les xarxes anomenat "Juzgando la educación tradicional". Segur que ja l’haureu vist i compartit. Jo me l’he mirat més de 10 vegades i cadascuna d’elles em deixa amb la pell de gallina. Cada vegada que veig finalitzar aquest vídeo em venen ganes d’aixecar-me de la cadira i aplaudir-lo. Evidentment no ho faig perquè seria ridícul veure a una noia aplaudint a un Ipad o a un mòbil...però per falta de ganes no és.

Aquest vídeo són tan sols 5 minuts, però QUINS 5 MINUTS!!! Fa reflexionar des del primer segon i motiva a seguir amb la nostra tasca per un futur millor i, sobretot, DIFERENT.

Pels que no l’heu vist aquí us el poso! I pels que ja l’heu vist gaudiu-lo de nou que val la pena.

Com us heu quedat? No us venen ganes de canviar el món o, si més no, l’educació?

Personalment em venen al cap una sèrie de reflexions i preguntes...

“Todos somos genios. Pero si juzgas a un pez por su habilidad en trepar un árbol pasará el resto de su vida creyendo que es un inútil” A. EINSTEIN

Quants anys fa que va dir aquesta frase Albert Einstein sobre l’avaluació? L’any exacte sembla que no el sap ningú i fins i tot es qüestiona que fos A. Einstein el primer en fer-ne ressò. Sembla que va ser al voltant del 1898, com a tard. Tant és 20 anys avall com 20 anys amunt, estem parlant de fa més de 100 anys. Quina vergonya! Com és que si fa 100 anys que se sap que no es pot avaluar a tothom igual ho seguim fent? Per què els mestres segueixen sent els protagonistes de moltes aules quan en realitat ho han de ser els alumnes?

Pot ser aquest sistema funcionava el segle passat però creieu que s’adapta a les necessitats de la nostra societat actual? Des del meu punt de vista, mentre segueixi existint el fracàs escolar el sistema educatiu estarà obsolet.

Sí, molts direu: “sí que ha canviat”, “no és el mateix” i més faltaria. Però creieu que ha canviat prou?

Penseu en qui elabora les lleis educatives...POLÍTICS que no han trepitjat una escola des que en van sortir ells graduats. No creieu que haurien de ser mestres els que creessin les lleis educatives? Podríem començar per canviar això! Un polític mai vetllarà pels interessos dels infants sinó pels interessos econòmics que s’hi amaguen darrera. Al cap i a la fi tots són empresaris en el seu temps lliure, ho porten a la sang.

Per no parlar del valor que se’ns dóna als mestres. Com la professió que vetlla pel bé més important d’una societat pot estar tant tristament pagada? No tenim horaris, quan sortim de l’aula continuem a casa i els problemes sempre ens ronden pel cap. Sí, tenim dos mesos de vacances i la majoria de mestres n’acaben fent mig, per amor a la nostra professió. Si se’ns infravalora des de les institucions més potents quina imatge en tindran a les famílies?

Per què ens segueixen obligant a posar notes numèriques valorant una sèrie de competències i capacitats allunyades de la vida real i les quals estan molt lluny d’arribar a totes les intel·ligències existents? Fem sentir com a inútils a possibles cracks de la pintura, la música o la dansa simplement perquè no parlen la “llengua” que nosaltres volem que parlin.

I de la formació del professorat millor ni en parlem. La gent que em coneix ja sap quina és la meva opinió al respecte de la qualitat universitària d’avui en dia. Poc nivell i poca exigència el que es trasllada a que se’ns anomeni com PINTA Y COLOREA. Personalment, considero que s’ha de millorar molt la formació del professorat començant per les avaluacions d’aquesta, ja que sovint sembla que només val memoritzar. Si ens premien la memorització i no la reflexió com ensenyarem als nostres alumnes a tenir esperit crític i no memoritzar? La formació dels professors s’hauria de basar en fomentar la reflexió i promoure que ens qüestionem les coses que és com realment s’aprèn i com, en un futur, farem aprendre. No creieu que la formació d’aquelles persones que acompanyaran al futur de la nostra societat durant les seves primeres passes ha de ser la MILLOR?

En definitiva, podria afegir moltes més reflexions i crítiques però el vídeo parla per si sol i ja us he escrit un bon rotllo dels meus. jeje

Per últim, remarcar que no sóc més que una simple mestra d’educació infantil sense gaire experiència però amb esperit crític. Així doncs, simplement us deixo les meves reflexions per a que vosaltres reflexioneu també.

Si us plau, no permetem que cap infant més es senti INÚTIL! Tots som genis en alguna cosa i només cal que els ajudem a trobar quina! Aquesta ha de ser la nostra tasca com a docents!

LA POR: IDEES PER A TREBALLAR LA POR A L'AULA D'INFANTIL.

S’acosta HALLOWEEN i jo no en sóc massa fan, és per això que avui us porto una alternativa ideal per aquestes dates.

Un dels temes principals de la famosa tradició de Halloween és LA POR. La por és sovint un tema delicat i una emoció difícil de  controlar, sobretot a les etapes d’infantil. Per aquesta raó és fonamental treballar-la i oferir als infants tècniques i recursos d’autocontrol d’aquesta.

Al lio! Aquesta és la meva proposta per a treballar la por com a pla alternatiu a Halloween per a infants de 4 i 5 anys (sempre adaptable a altres edats, és clar!).

A TOTS ELS MONSTRES ELS FA POR LA FOSCOR.

"A tots els monstres els fa por la foscor" de Michael Escoffier

Per introduir el tema a l’aula podem fer servir el conte de “A tots els monstres els fa por la foscor”, de Michael Escoffier. Un conte en el que els protagonistes són monstres que tenen por a la foscor i a les seves pròpies ombres. Per tal de superar les seves pors es passaran tot el conte intentant de diferents maneres deixar de tenir por. Des del meu punt de vista és un bon recurs ja que tracta la por des dels propis monstres demostrant que ells també en tenen.

Personalment m’agrada començar l’explicació dels contes parlant de la portada i fent hipòtesis amb el títol.

A partir d’aquest conte podrem establir una petita conversa de la por i d’aquelles coses que ens en fan: “Què és la por?” “Quines coses ens fan tenir por?” “Com ens sentim quan tenim por?” “Què fem quan tenim por?”

També podem jugar amb ombres i foscor a l’aula, seguint la temàtica del conte.

LA CAPSA MENJA PORS.

Després de la conversa proposarem als infants dibuixar/ escriure (depenent de l’edat i de l’infant) allò que més por ens fa. Un cop fet el dibuix, i de manera anònima, els infants posaran dins la capsa menja-pors les seves pors. La capsa serà anònima i no s’ensenyarà a ningú. Amb això fomentarem que l’infant expressi lliurement les seves pors sense tenir vergonya a que aquestes es sàpiguen.

A més, com a mestres ens servirà per a conèixer una mica més als nostres alumnes, ja que ens trobem a principi de curs i les pors poden ser una gran font d’informació.

Finalment entre tots decidirem què fer amb la capsa de les pors. Algunes opcions poden ser anar a tirar-la a un contenidor blau (quan ho creguem oportú, al final del projecte o al final de curs), enterrar-la (si tenim pati o jardí), guardar-la a l’altell, etc...el que sigui. Són les seves pors i han de ser ells els que decideixin que fer-ne.

COM RECONÈIXER UN MONSTRE.

"Com reconèixer un monstre" de Gustavo Roldán.

Continuant amb la por i els monstres explicarem el conte de “Com reconèixer un monstre”, de Gustavo Roldán, el qual ens descriu les característiques de tot monstre de manera divertida i amb unes il·lustracions genials. A través d’aquest conte els podem proposar dibuixar com serien si fossin un monstre.

Amb aquesta activitat veurem com s’imaginen i alhora treballaran les parts del cos i de la cara, ja que tot i ser un monstre ha de tenir totes les parts.

Els dibuixos els podem penjar en algun espai de l’aula on, també, podem deixar els contes per a estones lliures i per aquells infants que volen rellegir-los i mirar-los amb més detall.

AMULET ANTI-POR.

Com a activitat final crearem el nostre amulet anti-por el qual ens protegirà i espantarà les nostres pors. Amb pedres pintades de diferents colors amb esprai o pintura acrílica crearan el seu petit monstre anti-por. Amb ulls animats i retoladors permanents per la boca, orelles, nas, etc.  Cadascú es farà el seu per quan el necessiti, ja siguin les nits o d’altres situacions que els provoquin aquesta emoció. Serà una pedra petita per a que puguin portar-la allà on calgui.

(Jo proposo aquest amulet però pot ser qualsevol altre, la qüestió és proporcionar-los una petita estratègia.)

Bé doncs, aquestes són les 4 activitats pel treball de la por que us proposo. Es poden ampliar, modificar, fer aïlladament o en conjunt, etc. El COM dur-les a terme ja és cosa vostra!

També podeu descarregar-vos la versió en PDF!!

"No és valent aquell qui no té por sinó aquell que és capaç de superar-la"

Nelson Mandela

Espero que sigui del vostre interés i ja sabeu: SI US AGRADA EL QUE LLEGIU SEGUIU-ME!!

INVENTEM HISTÒRIES AMB STORY CUBES

El post que us porto avui parla del joc STORY CUBES. És us joc que a molts us sonarà, ja que us en vaig parlar al post “Us heu portat bé aquest any?”.  

Com ja sabeu sóc una gran fan dels jocs de taula i considero que poden ser una gran eina educativa per a totes les edats. Com bé us explico a “El poder dels jocs de taula” els jocs ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats, tant a l’aula com a casa, i amb ells es poden treballar moltes habilitats i coneixements.

El que us porto avui està, bàsicament, relacionat amb el llenguatge i la creativitat però també fomenta la seqüenciació i l’autonomia. És un joc on les normes són simples i molt obertes a noves possibilitats.

Hi ha diferents temàtiques de daus i són molt fàcils d’adquirir ja que els podeu trobar a qualsevol Abacus pel mòdic preu de 9,99e. Us adjunto les imatges d’algunes versions del joc (no totes perquè n’hi ha masses jeje), n’hi ha moltes i es poden barrejar per jugar o jugar per separat.

El funcionament de Story cubes és simple. Consisteix en crear i inventar històries amb els 9 daus del joc. No hi ha cap resposta incorrecta! Amb els daus i la imaginació tot és possible. Es pot jugar amb els 9 daus una mateixa persona o acumulativament tirant un dau cadascú i sumant la seva part de la història a la dels companys anteriors. Les normes són senzilles el que permet que puguin jugar-hi sense la guia del mestre i en petit grup. Des del meu punt de vista Story cubes és perfecte per formar part del racó de llenguatge, ja que permet el joc autònom i fomenta la creació d’històries i l’aprenentatge de nou vocabulari.

A més considero que és un material de fàcil adaptació per a diferents edats o necessitats. Per exemple pels més petits podem jugar amb menys daus i d’accions senzilles d’enllaçar entre elles. Pels més grans es poden afegir daus i versions del joc més especifiques i amb vocabulari més complex.

A continuació us ensenyo com seria el funcionament i l’exemple d’una història. En el meu cas tinc la versió Voyages que és de fantasia i viatges màgics.

Tirem els daus! Els ordeno pensant en el protagonista i començo a enllaçar. A la meva història només cal que hi apareguin tots els daus, sigui de la manera que sigui i interpretant la imatge de cada dau com es vulgui.

I aquesta és la historieta que m'ha sortit...

E VOILÁ!!

Aquí us en deixo la versió descarregable en PDF.

I per últim, vull saber la vostra opinió de mestre: Què us sembla? El faríeu servir a les vostres aules? Creieu que té possibilitats?

I pels que ja el fèieu servir: us funciona? Com organitzeu la classe per jugar-hi?

Podeu compartir les vostres experiències als comentaris!!

PAULA!

MÉS PACIÈNCIA I MENYS TECNOLOGIA.

HE TORNAT! Mare meva, miro la data de la última publicació i m’esgarrifo de pensar com he abandonat aquest blog durant tants mesos. En la meva defensa he de dir que tot té la seva explicació: He estat treballant de temporada a MENORCA i quan tenia una estona per a mi preferia una mica de platja i amics. M’enteneu oi?? Us he de confessar, però, que vaig escriure algunes cosetes durant l’estiu però res prou ben fet com per publicar-ho.

L’entrada que us porto avui és una de les reflexions que m’han ballat pel cap aquest estiu. El títol us pot donar una idea del què us vull parlar avui.

Com tots ja sabem estem a l’era de les tecnologies on tots els infants creixen sabent manipular tot tipus d’aparells i tabletes sense necessitat que ningú els ensenyi. Aquest nens són els anomenats natius digitals.

Malauradament cada dia és més comú veure infants enganxats a pantalles a totes hores i, el que és pitjor, és comú veure'ls dinar mentre miren al mòbil/tauleta del pare/mare els dibuixos animats. I no, no dino a casa de les famílies del meu voltant, no em cal. Aquestes situacions les veig sense necessitat d'entrar a cap casa. Les veig als restaurants, als bars, a les cafeteries, etc. És al·lucinant com hem fet d'un moment de conversa i trobada familiar una estona més per mirar pantalles. "Així podem dinar tranquils!" o "és que sinó no vol menjar" o "és que així no molesta". Totes aquestes frases són una manera d'excusar-se i evitar perdre temps en ensenyar hàbits de convivència. No dic que sigui fàcil, ni molt menys. La tasca de pare/mare no és fàcil ni ve amb manual d'instruccions i a moltes famílies els pot semblar que les pantalles els faciliten molts moments però realment els treu una oportunitat de conviure en família i aprendre.

Moltes mares i pares estareu pensant: “i aquesta qui es pensa que és per dir-me el que he de fer si ni tan sols és mare? Ja m’ho dirà quan tingui fills...”  És cert, no sóc mare ni pretenc dir-vos com fer de pares. Simplement deixo anar una reflexió i em pregunto: fins on arribarem amb les noves tecnologies? Són un comodí per distreure en qualsevol situació?

Com a educadora us diria que és fonamental que l’infant prengui consciència de la importància d’una alimentació saludable, gaudeixi d’alimentar-se i no es perdi un gran moment familiar i social com pot ser qualsevol àpat. No hem de permetre que les tecnologies ens prenguin, també, aquest moment en societat i font de molts aprenentatges.

A continuació us vull comentar algunes alternatives a les pantalles que se m’han acudit. N’estic segura que n’hi ha 1000 més i vosaltres en sabreu de millors (l’experiència és un grau). Aquí us les deixo!!

Alternatives a les pantalles durant els àpats:

• Fer partícip a l’infant de l’elaboració del menjar. L’infant es sentirà part d’aquell aliment elaborat així com també aprendrà rutines de la cuina, mesures i la seqüència d’accions necessàries per realitzar tota recepta. Com és evident, i amb les vides ocupades que portem, això no ho podem fer cada dia però segur que un parell de dies per setmana (mínim) poden ajudar.
• Fer-lo responsable d’algunes tasques de casa com el parar i recollir la taula o fer la llista de la compra. Aquestes petites tasques quotidianes són grans oportunitats per afavorir l’autonomia i l’autoconfiança de l’infant.
• Dinar/sopar tots junts (o els màxims possibles). Si volem que l’infant entengui la importància de l’alimentació saludable hem de donar-li el valor que és mereix participant-hi en família. Els pares sempre són el primer referent de tot infant i menjar sol és molt avorrit.

Per als més petits:

• Oferir-li també una cullera per a ell. Tot i que encara no sàpiga menjar sol podem donar-li l'oportunitat que experimenti mentre l’adult li dona cullerades de puré o del que sigui. Estarà la mar d’entretingut alhora que experimentarà agafant les habilitats motrius necessàries per a l’ús de la cullera.
• Menjar amb les mans sempre que sigui menjar sòlid com fruita o carn. Gaudirà més del menjar alhora que desenvoluparà habilitats de la motricitat fina com la pinça.

Per als dinars/sopars fora de casa (restaurants):

• Procurar buscar restaurants amb zones verdes o parcs sense cotxes. Aquesta és una solució pràctica però gens factible a depèn quins municipis. Poder dinar a una terrassa amb un parc al costat, avui en dia, és més aviat un privilegi, però pels privilegiats pot ser una bona solució.
• Portar colors per pintar o alguna joguina per a després de dinar. Per aquells que no tenen la sort de viure allunyats dels cotxes portar els estris per pintar o algun joc pot ajudar a allargar l’estona de sobretaula amb els amics/família.

I sobretot paciència, ja que ningú no neix sabent-ho tot ni les tauletes no ensenyen d’hàbits i convivència.

PD: vull remarcar que no estic, ni de bon tros, en contra de les tecnologies. Sent mestra seria posar-me pedres al meu terrat si no volgués fer ús d’aquestes. Però sí considero que hi ha temps per a tot i tot té, i ha de tenir, el seu moment.

PD2: alguns adults sopant amb amics o parella també fan vergonya aliena quan sembla que en comptes de parlar-se amb la boca ho facin només amb els dits polzes. Sí, sí, parlo d’aquells grups que queden per parlar amb altres persones no presents en comptes de xerrar entre ells. Així és com hem d’evitar acabar!!!

Una mica d'humor per acabar....

Fins aviaaat!!! (ho prometo)

10 CONTES PER COMPARTIR!

Avui la cosa va de llibres, més concretament de contes. Havia pensat diferents títols per aquest post com “10 contes de la meva biblioteca de mestra” o “els meus contes infantils preferits” però finalment m’he decidit per “10 CONTES PER COMPARTIR”. Compartir què, us preguntareu. Doncs compartir reflexions, emocions, estones i rialles. Amb qui? Amb l’adult, és un bon moment per fomentar els vincles afectius alhora que passem una bona estona i aprenem; amb amics o companys, els contes infantils no deixen de ser part del joc infantil i, com a tal, amb amics és una gran manera de viure’ls; i, finalment, amb ells mateixos, el conte permet fer viatjar la nostra imaginació i transportar-nos a un món ple d’il·lusions i fantasies. Considero que la lectura ha de ser i pot ser un moment tant social com personal.

Així doncs, i sense més rotllos, a continuació us presento els 10 contes que he triat per compartir. He de dir que m’ha costat triar-ne només 10. Avui en dia hi ha llibres i contes tant genials! Bé aquí el meu recull, molts d’ells de la meva biblioteca de “mestra”.

Mira, mira...

Autor: Édouard Manceau

Editorial: Cruïlla

És un llibre màgic que ens obre una finestra a la imaginació. Amb aquest llibre l’autor ens convida a descobrir el món que ens envolta proposant diferents maneres amb les quals mirar-lo. Aquesta finestra al món farà que veiem en objectes i paisatges quotidians altres formes i característiques que no som capaços de veure a primera vista.

Un llibre

Autor: Hervé Tullet

Editorial: Cruïlla

Un llibre! Això és, cert. Però, a més de ser un llibre, és un joc de màgia dels que enganxaran a la canalla, i no tant canalla, i no voldran aturar mai de passar pàgines. Amb aquest llibre els infants seran els protagonistes de canvis màgics en unes simples rodones de colors. No deixarà a ningú indiferent, amb mi com a mínim no ho ha fet i allà on l’he portat ha triomfat.

Colors

Autor: Hervé Tullet

Editorial: Cruïlla

Del mateix autor que Un llibre tenim Colors, en el que també farem màgia a cada pàgina. Aquest cop la farem a través dels 3 colors primaris dels quals en sortiran infinitat de tonalitats i possibilitats. Així doncs, en aquest cas la màgia és real i pot servir per experimentar-la, també, amb les nostres pròpies mans.

Salvatge

Autor: Emily Hughes

Editorial: Libros del zorro rojo.

Adoro aquest llibre i crec que més mestres l’haurien de llegir i tenir. Ens ensenya com tot infant és feliç en el seu entorn encara que aquest no sigui el políticament correcte ni el majoritari a la societat. Per tant, és absurd intentar canviar als infants per a que siguin tots iguals ja que mai ho seran, i aquesta és la gràcia i riquesa d’una societat. El recomano molt per a totes les edats, fins i tot per adults!

El llibre negre dels colors

Autor: Menena Cottin

Editorial: Libros del zorro rojo.

Sí, sí! És totalment negre i ens parla de colors! Un altre imprescindible per a la meva biblioteca de mestra. Ens ensenya des de la foscor com es senten els colors, és a dir, com els sentiríem i notaríem si no els poguéssim veure. Aquest llibre ens ajuda a reflexionar i a conèixer que hi ha nens que no els poden veure i així és com els senten. Com no podia ser de cap altra manera està escrit també en Braille.

El dia que les ceres de colors van dir prou

Autor: Drew Daywalt

Editorial: Andana editorial

Doncs això, és la història del dia en que les ceres d’en Duncan es van afartar i van marxar. Cadascuna tenia les seves raons i motius. Però en Duncan va tenir una idea...
És una divertida i original història d’un fet i material quotidià per als infants. A més les il·lustracions són d’allò més divertides i originals. Us deixo també un petit curt del conte que us donarà un bon tast d’aquest.

De quin color és un petó?

Autor: Rocio Bonilla

Editorial: Animallibres

A la Minimoni li encanta pintar. Pinta tot tipus de coses de tots els colors. Un dia es pregunta de quin color és un petó. Mai ha pintat un petó i no sap de quin color pot ser.
De quin color serà?
Aquest llibre és divertidíssim i molts infants s’hi sentiran identificats. Els petons no poden tenir el color d’alguna cosa que no li agrada, impossible.

De cartró

Autor: Àngels Navarro

Editorial: Cruïlla.

Sovint parlem de les possibilitats d’un llibre, en aquest cas són possibilitat reals i literals. Aquest llibre ens ofereix la possibilitat de somniar i imaginar amb objectes fets amb cartró. Amb una mateixa peça d’aquest material en podem fer moltes més a mida real. No és pas un llibre de literatura, cert, però si és un material que obre les portes a fer-ne. Una idea original de canviar les històries en paper per objectes de cartró que en creïn de noves i vivencials.

En Pep i en Pep va a l’escola

Autor: Nick Denchfield

Editorial: Cruïlla

Famós per el seu èxit entre els més petits tenim en Pep, un gall d’allò més divertit i molt dormilega. Ja té dos contes on ell és el protagonista i explica el seu dia a dia de la manera més divertida possible i amb pàgines pop-up. Ja us asseguro que aquest conte no deixarà indiferent a cap infant i no voldran parar de llegir-lo.

L’erugueta goluda

Autor: Eric Carle

Editorial: Kókinos

Aquesta és la història d’una eruga la mar de goluda que s’ho menjava tot. Menjava tant que no parava de fer-se cada cop més gran. Tots coneixem el final de les erugues... però cal descobrir el final d’aquest conte...
Un conte molt útil per a una biblioteca de mestra. Permet molts treballs posteriors, des de matemàtics, amb la suma, fins a les ciències, amb l’evolució real d’una eruga.

EL LLIBRE!! Quin gran recurs per a tota hora i totes les edats!

Una reflexió per acabar: alguna cosa estem fent malament si de petits adoren els contes i de grans no llegeixen. Hem de fer que estimin la lectura des d’allò que els agrada. Com molt bé em va ensenyar la Margarida Falgàs, si la qüestió és que llegeixin què més dóna si és un diari esportiu que un còmic o una revista de motos.

Com és evident, i no caldria ni que ho digués, aquí només hi ha un minúscul tast de literatura infantil. Vull seguir ampliant la meva biblioteca de mestra així que us animo a ensenyar-me algun conte que us enamori i entre tots/es enriquir aquesta pàgina.



Us deixo també la versió descarregable en PDF.

SOM-HI MESTRES!

Recordeu que també em podeu trobar al FACEBOOK i INSTAGRAM.