dilluns, 24 d’octubre del 2016

EVERYBODY IS A GENIUS!

Avui us vull parlar d’un vídeo que fa dies balla per les xarxes anomenat "Juzgando la educación tradicional". Segur que ja l’haureu vist i compartit. Jo me l’he mirat més de 10 vegades i cadascuna d’elles em deixa amb la pell de gallina. Cada vegada que veig finalitzar aquest vídeo em venen ganes d’aixecar-me de la cadira i aplaudir-lo. Evidentment no ho faig perquè seria ridícul veure a una noia aplaudint a un Ipad o a un mòbil...però per falta de ganes no és.

Aquest vídeo són tan sols 5 minuts, però QUINS 5 MINUTS!!! Fa reflexionar des del primer segon i motiva a seguir amb la nostra tasca per un futur millor i, sobretot, DIFERENT.

Pels que no l’heu vist aquí us el poso! I pels que ja l’heu vist gaudiu-lo de nou que val la pena.


Com us heu quedat? No us venen ganes de canviar el món o, si més no, l’educació?

Personalment em venen al cap una sèrie de reflexions i preguntes...

“Todos somos genios. Pero si juzgas a un pez por su habilidad en trepar un árbol pasará el resto de su vida creyendo que es un inútil” A. EINSTEIN


Quants anys fa que va dir aquesta frase Albert Einstein sobre l’avaluació? L’any exacte sembla que no el sap ningú i fins i tot es qüestiona que fos A. Einstein el primer en fer-ne ressò. Sembla que va ser al voltant del 1898, com a tard. Tant és 20 anys avall com 20 anys amunt, estem parlant de fa més de 100 anys. Quina vergonya! Com és que si fa 100 anys que se sap que no es pot avaluar a tothom igual ho seguim fent? Per què els mestres segueixen sent els protagonistes de moltes aules quan en realitat ho han de ser els alumnes?

Pot ser aquest sistema funcionava el segle passat però creieu que s’adapta a les necessitats de la nostra societat actual? Des del meu punt de vista, mentre segueixi existint el fracàs escolar el sistema educatiu estarà obsolet.

Sí, molts direu: “sí que ha canviat”, “no és el mateix” i més faltaria. Però creieu que ha canviat prou?

Penseu en qui elabora les lleis educatives...POLÍTICS que no han trepitjat una escola des que en van sortir ells graduats. No creieu que haurien de ser mestres els que creessin les lleis educatives? Podríem començar per canviar això! Un polític mai vetllarà pels interessos dels infants sinó pels interessos econòmics que s’hi amaguen darrera. Al cap i a la fi tots són empresaris en el seu temps lliure, ho porten a la sang.

Per no parlar del valor que se’ns dóna als mestres. Com la professió que vetlla pel bé més important d’una societat pot estar tant tristament pagada? No tenim horaris, quan sortim de l’aula continuem a casa i els problemes sempre ens ronden pel cap. Sí, tenim dos mesos de vacances i la majoria de mestres n’acaben fent mig, per amor a la nostra professió. Si se’ns infravalora des de les institucions més potents quina imatge en tindran a les famílies?

Per què ens segueixen obligant a posar notes numèriques valorant una sèrie de competències i capacitats allunyades de la vida real i les quals estan molt lluny d’arribar a totes les intel·ligències existents? Fem sentir com a inútils a possibles cracks de la pintura, la música o la dansa simplement perquè no parlen la “llengua” que nosaltres volem que parlin.

I de la formació del professorat millor ni en parlem. La gent que em coneix ja sap quina és la meva opinió al respecte de la qualitat universitària d’avui en dia. Poc nivell i poca exigència el que es trasllada a que se’ns anomeni com PINTA Y COLOREA. Personalment, considero que s’ha de millorar molt la formació del professorat començant per les avaluacions d’aquesta, ja que sovint sembla que només val memoritzar. Si ens premien la memorització i no la reflexió com ensenyarem als nostres alumnes a tenir esperit crític i no memoritzar? La formació dels professors s’hauria de basar en fomentar la reflexió i promoure que ens qüestionem les coses que és com realment s’aprèn i com, en un futur, farem aprendre. No creieu que la formació d’aquelles persones que acompanyaran al futur de la nostra societat durant les seves primeres passes ha de ser la MILLOR?



En definitiva, podria afegir moltes més reflexions i crítiques però el vídeo parla per si sol i ja us he escrit un bon rotllo dels meus. jeje




Per últim, remarcar que no sóc més que una simple mestra d’educació infantil sense gaire experiència però amb esperit crític. Així doncs, simplement us deixo les meves reflexions per a que vosaltres reflexioneu també.





Si us plau, no permetem que cap infant més es senti INÚTIL! Tots som genis en alguna cosa i només cal que els ajudem a trobar quina! Aquesta ha de ser la nostra tasca com a docents!









dimecres, 19 d’octubre del 2016

LA POR: IDEES PER A TREBALLAR LA POR A L'AULA D'INFANTIL.

S’acosta HALLOWEEN i jo no en sóc massa fan, és per això que avui us porto una alternativa ideal per aquestes dates.

Un dels temes principals de la famosa tradició de Halloween és LA POR. La por és sovint un tema delicat i una emoció difícil de  controlar, sobretot a les etapes d’infantil. Per aquesta raó és fonamental treballar-la i oferir als infants tècniques i recursos d’autocontrol d’aquesta.


Al lio! Aquesta és la meva proposta per a treballar la por com a pla alternatiu a Halloween per a infants de 4 i 5 anys (sempre adaptable a altres edats, és clar!).

A TOTS ELS MONSTRES ELS FA POR LA FOSCOR.

"A tots els monstres els fa por la foscor" de Michael Escoffier
Per introduir el tema a l’aula podem fer servir el conte de “A tots els monstres els fa por la foscor”, de Michael Escoffier. Un conte en el que els protagonistes són monstres que tenen por a la foscor i a les seves pròpies ombres. Per tal de superar les seves pors es passaran tot el conte intentant de diferents maneres deixar de tenir por. Des del meu punt de vista és un bon recurs ja que tracta la por des dels propis monstres demostrant que ells també en tenen.
Personalment m’agrada començar l’explicació dels contes parlant de la portada i fent hipòtesis amb el títol.

A partir d’aquest conte podrem establir una petita conversa de la por i d’aquelles coses que ens en fan: “Què és la por?” “Quines coses ens fan tenir por?” “Com ens sentim quan tenim por?” “Què fem quan tenim por?”
També podem jugar amb ombres i foscor a l’aula, seguint la temàtica del conte.

LA CAPSA MENJA PORS.


Després de la conversa proposarem als infants dibuixar/ escriure (depenent de l’edat i de l’infant) allò que més por ens fa. Un cop fet el dibuix, i de manera anònima, els infants posaran dins la capsa menja-pors les seves pors. La capsa serà anònima i no s’ensenyarà a ningú. Amb això fomentarem que l’infant expressi lliurement les seves pors sense tenir vergonya a que aquestes es sàpiguen.
A més, com a mestres ens servirà per a conèixer una mica més als nostres alumnes, ja que ens trobem a principi de curs i les pors poden ser una gran font d’informació.
Finalment entre tots decidirem què fer amb la capsa de les pors. Algunes opcions poden ser anar a tirar-la a un contenidor blau (quan ho creguem oportú, al final del projecte o al final de curs), enterrar-la (si tenim pati o jardí), guardar-la a l’altell, etc...el que sigui. Són les seves pors i han de ser ells els que decideixin que fer-ne.

COM RECONÈIXER UN MONSTRE.


"Com reconèixer un monstre" de Gustavo Roldán.
Continuant amb la por i els monstres explicarem el conte de “Com reconèixer un monstre”, de Gustavo Roldán, el qual ens descriu les característiques de tot monstre de manera divertida i amb unes il·lustracions genials. A través d’aquest conte els podem proposar dibuixar com serien si fossin un monstre.

Amb aquesta activitat veurem com s’imaginen i alhora treballaran les parts del cos i de la cara, ja que tot i ser un monstre ha de tenir totes les parts.

Els dibuixos els podem penjar en algun espai de l’aula on, també, podem deixar els contes per a estones lliures i per aquells infants que volen rellegir-los i mirar-los amb més detall.

AMULET ANTI-POR.


Com a activitat final crearem el nostre amulet anti-por el qual ens protegirà i espantarà les nostres pors. Amb pedres pintades de diferents colors amb esprai o pintura acrílica crearan el seu petit monstre anti-por. Amb ulls animats i retoladors permanents per la boca, orelles, nas, etc.  Cadascú es farà el seu per quan el necessiti, ja siguin les nits o d’altres situacions que els provoquin aquesta emoció. Serà una pedra petita per a que puguin portar-la allà on calgui.
(Jo proposo aquest amulet però pot ser qualsevol altre, la qüestió és proporcionar-los una petita estratègia.)






Bé doncs, aquestes són les 4 activitats pel treball de la por que us proposo. Es poden ampliar, modificar, fer aïlladament o en conjunt, etc. El COM dur-les a terme ja és cosa vostra!


També podeu descarregar-vos la versió en PDF!!




"No és valent aquell qui no té por sinó aquell que és capaç de superar-la"

Nelson Mandela




Espero que sigui del vostre interés i ja sabeu: SI US AGRADA EL QUE LLEGIU SEGUIU-ME!!







dimarts, 11 d’octubre del 2016

INVENTEM HISTÒRIES AMB STORY CUBES

El post que us porto avui parla del joc STORY CUBES. És us joc que a molts us sonarà, ja que us en vaig parlar al post “Us heu portat bé aquest any?”.  

Com ja sabeu sóc una gran fan dels jocs de taula i considero que poden ser una gran eina educativa per a totes les edats. Com bé us explico a “El poder dels jocs de taula” els jocs ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats, tant a l’aula com a casa, i amb ells es poden treballar moltes habilitats i coneixements.

El que us porto avui està, bàsicament, relacionat amb el llenguatge i la creativitat però també fomenta la seqüenciació i l’autonomia. És un joc on les normes són simples i molt obertes a noves possibilitats.

Hi ha diferents temàtiques de daus i són molt fàcils d’adquirir ja que els podeu trobar a qualsevol Abacus pel mòdic preu de 9,99e. Us adjunto les imatges d’algunes versions del joc (no totes perquè n’hi ha masses jeje), n’hi ha moltes i es poden barrejar per jugar o jugar per separat.






El funcionament de Story cubes és simple. Consisteix en crear i inventar històries amb els 9 daus del joc. No hi ha cap resposta incorrecta! Amb els daus i la imaginació tot és possible. Es pot jugar amb els 9 daus una mateixa persona o acumulativament tirant un dau cadascú i sumant la seva part de la història a la dels companys anteriors. Les normes són senzilles el que permet que puguin jugar-hi sense la guia del mestre i en petit grup. Des del meu punt de vista Story cubes és perfecte per formar part del racó de llenguatge, ja que permet el joc autònom i fomenta la creació d’històries i l’aprenentatge de nou vocabulari.

A més considero que és un material de fàcil adaptació per a diferents edats o necessitats. Per exemple pels més petits podem jugar amb menys daus i d’accions senzilles d’enllaçar entre elles. Pels més grans es poden afegir daus i versions del joc més especifiques i amb vocabulari més complex.

A continuació us ensenyo com seria el funcionament i l’exemple d’una història. En el meu cas tinc la versió Voyages que és de fantasia i viatges màgics.


Tirem els daus! Els ordeno pensant en el protagonista i començo a enllaçar. A la meva història només cal que hi apareguin tots els daus, sigui de la manera que sigui i interpretant la imatge de cada dau com es vulgui.

I aquesta és la historieta que m'ha sortit...



E VOILÁ!!



Aquí us en deixo la versió descarregable en PDF.





I per últim, vull saber la vostra opinió de mestre: Què us sembla? El faríeu servir a les vostres aules? Creieu que té possibilitats?


I pels que ja el fèieu servir: us funciona? Com organitzeu la classe per jugar-hi?


Podeu compartir les vostres experiències als comentaris!!






PAULA!

dissabte, 8 d’octubre del 2016

MÉS PACIÈNCIA I MENYS TECNOLOGIA.

HE TORNAT! Mare meva, miro la data de la última publicació i m’esgarrifo de pensar com he abandonat aquest blog durant tants mesos. En la meva defensa he de dir que tot té la seva explicació: He estat treballant de temporada a MENORCA i quan tenia una estona per a mi preferia una mica de platja i amics. M’enteneu oi?? Us he de confessar, però, que vaig escriure algunes cosetes durant l’estiu però res prou ben fet com per publicar-ho.


L’entrada que us porto avui és una de les reflexions que m’han ballat pel cap aquest estiu. El títol us pot donar una idea del què us vull parlar avui.

Com tots ja sabem estem a l’era de les tecnologies on tots els infants creixen sabent manipular tot tipus d’aparells i tabletes sense necessitat que ningú els ensenyi. Aquest nens són els anomenats natius digitals.

Malauradament cada dia és més comú veure infants enganxats a pantalles a totes hores i, el que és pitjor, és comú veure'ls dinar mentre miren al mòbil/tauleta del pare/mare els dibuixos animats. I no, no dino a casa de les famílies del meu voltant, no em cal. Aquestes situacions les veig sense necessitat d'entrar a cap casa. Les veig als restaurants, als bars, a les cafeteries, etc. És al·lucinant com hem fet d'un moment de conversa i trobada familiar una estona més per mirar pantalles. "Així podem dinar tranquils!" o "és que sinó no vol menjar" o "és que així no molesta". Totes aquestes frases són una manera d'excusar-se i evitar perdre temps en ensenyar hàbits de convivència. No dic que sigui fàcil, ni molt menys. La tasca de pare/mare no és fàcil ni ve amb manual d'instruccions i a moltes famílies els pot semblar que les pantalles els faciliten molts moments però realment els treu una oportunitat de conviure en família i aprendre.

Moltes mares i pares estareu pensant: “i aquesta qui es pensa que és per dir-me el que he de fer si ni tan sols és mare? Ja m’ho dirà quan tingui fills...”  És cert, no sóc mare ni pretenc dir-vos com fer de pares. Simplement deixo anar una reflexió i em pregunto: fins on arribarem amb les noves tecnologies? Són un comodí per distreure en qualsevol situació?


Com a educadora us diria que és fonamental que l’infant prengui consciència de la importància d’una alimentació saludable, gaudeixi d’alimentar-se i no es perdi un gran moment familiar i social com pot ser qualsevol àpat. No hem de permetre que les tecnologies ens prenguin, també, aquest moment en societat i font de molts aprenentatges.

A continuació us vull comentar algunes alternatives a les pantalles que se m’han acudit. N’estic segura que n’hi ha 1000 més i vosaltres en sabreu de millors (l’experiència és un grau). Aquí us les deixo!!

Alternatives a les pantalles durant els àpats:
  • Fer partícip a l’infant de l’elaboració del menjar. L’infant es sentirà part d’aquell aliment elaborat així com també aprendrà rutines de la cuina, mesures i la seqüència d’accions necessàries per realitzar tota recepta. Com és evident, i amb les vides ocupades que portem, això no ho podem fer cada dia però segur que un parell de dies per setmana (mínim) poden ajudar.
  • Fer-lo responsable d’algunes tasques de casa com el parar i recollir la taula o fer la llista de la compra. Aquestes petites tasques quotidianes són grans oportunitats per afavorir l’autonomia i l’autoconfiança de l’infant.
  • Dinar/sopar tots junts (o els màxims possibles). Si volem que l’infant entengui la importància de l’alimentació saludable hem de donar-li el valor que és mereix participant-hi en família. Els pares sempre són el primer referent de tot infant i menjar sol és molt avorrit.

Per als més petits:
  • Oferir-li també una cullera per a ell. Tot i que encara no sàpiga menjar sol podem donar-li l'oportunitat que experimenti mentre l’adult li dona cullerades de puré o del que sigui. Estarà la mar d’entretingut alhora que experimentarà agafant les habilitats motrius necessàries per a l’ús de la cullera.
  • Menjar amb les mans sempre que sigui menjar sòlid com fruita o carn. Gaudirà més del menjar alhora que desenvoluparà habilitats de la motricitat fina com la pinça.

Per als dinars/sopars fora de casa (restaurants):
  • Procurar buscar restaurants amb zones verdes o parcs sense cotxes. Aquesta és una solució pràctica però gens factible a depèn quins municipis. Poder dinar a una terrassa amb un parc al costat, avui en dia, és més aviat un privilegi, però pels privilegiats pot ser una bona solució.
  • Portar colors per pintar o alguna joguina per a després de dinar. Per aquells que no tenen la sort de viure allunyats dels cotxes portar els estris per pintar o algun joc pot ajudar a allargar l’estona de sobretaula amb els amics/família.

I sobretot paciència, ja que ningú no neix sabent-ho tot ni les tauletes no ensenyen d’hàbits i convivència.




PD: vull remarcar que no estic, ni de bon tros, en contra de les tecnologies. Sent mestra seria posar-me pedres al meu terrat si no volgués fer ús d’aquestes. Però sí considero que hi ha temps per a tot i tot té, i ha de tenir, el seu moment.



PD2: alguns adults sopant amb amics o parella també fan vergonya aliena quan sembla que en comptes de parlar-se amb la boca ho facin només amb els dits polzes. Sí, sí, parlo d’aquells grups que queden per parlar amb altres persones no presents en comptes de xerrar entre ells. Així és com hem d’evitar acabar!!!

Una mica d'humor per acabar....





Fins aviaaat!!! (ho prometo)







diumenge, 29 de maig del 2016

10 CONTES PER COMPARTIR!


Avui la cosa va de llibres, més concretament de contes. Havia pensat diferents títols per aquest post com “10 contes de la meva biblioteca de mestra” o “els meus contes infantils preferits” però finalment m’he decidit per “10 CONTES PER COMPARTIR”. Compartir què, us preguntareu. Doncs compartir reflexions, emocions, estones i rialles. Amb qui? Amb l’adult, és un bon moment per fomentar els vincles afectius alhora que passem una bona estona i aprenem; amb amics o companys, els contes infantils no deixen de ser part del joc infantil i, com a tal, amb amics és una gran manera de viure’ls; i, finalment, amb ells mateixos, el conte permet fer viatjar la nostra imaginació i transportar-nos a un món ple d’il·lusions i fantasies. Considero que la lectura ha de ser i pot ser un moment tant social com personal.

Així doncs, i sense més rotllos, a continuació us presento els 10 contes que he triat per compartir. He de dir que m’ha costat triar-ne només 10. Avui en dia hi ha llibres i contes tant genials! Bé aquí el meu recull, molts d’ells de la meva biblioteca de “mestra”.

Mira, mira...

Autor: Édouard Manceau

Editorial: Cruïlla

És un llibre màgic que ens obre una finestra a la imaginació. Amb aquest llibre l’autor ens convida a descobrir el món que ens envolta proposant diferents maneres amb les quals mirar-lo. Aquesta finestra al món farà que veiem en objectes i paisatges quotidians altres formes i característiques que no som capaços de veure a primera vista.

Un llibre

Autor: Hervé Tullet

Editorial: Cruïlla

Un llibre! Això és, cert. Però, a més de ser un llibre, és un joc de màgia dels que enganxaran a la canalla, i no tant canalla, i no voldran aturar mai de passar pàgines. Amb aquest llibre els infants seran els protagonistes de canvis màgics en unes simples rodones de colors. No deixarà a ningú indiferent, amb mi com a mínim no ho ha fet i allà on l’he portat ha triomfat.

Colors

Autor: Hervé Tullet

Editorial: Cruïlla

Del mateix autor que Un llibre tenim Colors, en el que també farem màgia a cada pàgina. Aquest cop la farem a través dels 3 colors primaris dels quals en sortiran infinitat de tonalitats i possibilitats. Així doncs, en aquest cas la màgia és real i pot servir per experimentar-la, també, amb les nostres pròpies mans.

Salvatge

Autor: Emily Hughes

Editorial: Libros del zorro rojo.

Adoro aquest llibre i crec que més mestres l’haurien de llegir i tenir. Ens ensenya com tot infant és feliç en el seu entorn encara que aquest no sigui el políticament correcte ni el majoritari a la societat. Per tant, és absurd intentar canviar als infants per a que siguin tots iguals ja que mai ho seran, i aquesta és la gràcia i riquesa d’una societat. El recomano molt per a totes les edats, fins i tot per adults!


El llibre negre dels colors

Autor: Menena Cottin

Editorial: Libros del zorro rojo.

Sí, sí! És totalment negre i ens parla de colors! Un altre imprescindible per a la meva biblioteca de mestra. Ens ensenya des de la foscor com es senten els colors, és a dir, com els sentiríem i notaríem si no els poguéssim veure. Aquest llibre ens ajuda a reflexionar i a conèixer que hi ha nens que no els poden veure i així és com els senten. Com no podia ser de cap altra manera està escrit també en Braille.


El dia que les ceres de colors van dir prou

Autor: Drew Daywalt

Editorial: Andana editorial

Doncs això, és la història del dia en que les ceres d’en Duncan es van afartar i van marxar. Cadascuna tenia les seves raons i motius. Però en Duncan va tenir una idea...
És una divertida i original història d’un fet i material quotidià per als infants. A més les il·lustracions són d’allò més divertides i originals. Us deixo també un petit curt del conte que us donarà un bon tast d’aquest.


De quin color és un petó?

Autor: Rocio Bonilla

Editorial: Animallibres

A la Minimoni li encanta pintar. Pinta tot tipus de coses de tots els colors. Un dia es pregunta de quin color és un petó. Mai ha pintat un petó i no sap de quin color pot ser.
De quin color serà?
Aquest llibre és divertidíssim i molts infants s’hi sentiran identificats. Els petons no poden tenir el color d’alguna cosa que no li agrada, impossible.


De cartró

Autor: Àngels Navarro

Editorial: Cruïlla.

Sovint parlem de les possibilitats d’un llibre, en aquest cas són possibilitat reals i literals. Aquest llibre ens ofereix la possibilitat de somniar i imaginar amb objectes fets amb cartró. Amb una mateixa peça d’aquest material en podem fer moltes més a mida real. No és pas un llibre de literatura, cert, però si és un material que obre les portes a fer-ne. Una idea original de canviar les històries en paper per objectes de cartró que en creïn de noves i vivencials.

En Pep i en Pep va a l’escola


Autor: Nick Denchfield

Editorial: Cruïlla

Famós per el seu èxit entre els més petits tenim en Pep, un gall d’allò més divertit i molt dormilega. Ja té dos contes on ell és el protagonista i explica el seu dia a dia de la manera més divertida possible i amb pàgines pop-up. Ja us asseguro que aquest conte no deixarà indiferent a cap infant i no voldran parar de llegir-lo.


L’erugueta goluda

Autor: Eric Carle

Editorial: Kókinos

Aquesta és la història d’una eruga la mar de goluda que s’ho menjava tot. Menjava tant que no parava de fer-se cada cop més gran. Tots coneixem el final de les erugues... però cal descobrir el final d’aquest conte...
Un conte molt útil per a una biblioteca de mestra. Permet molts treballs posteriors, des de matemàtics, amb la suma, fins a les ciències, amb l’evolució real d’una eruga.


EL LLIBRE!! Quin gran recurs per a tota hora i totes les edats!

Una reflexió per acabar: alguna cosa estem fent malament si de petits adoren els contes i de grans no llegeixen. Hem de fer que estimin la lectura des d’allò que els agrada. Com molt bé em va ensenyar la Margarida Falgàs, si la qüestió és que llegeixin què més dóna si és un diari esportiu que un còmic o una revista de motos.

Com és evident, i no caldria ni que ho digués, aquí només hi ha un minúscul tast de literatura infantil. Vull seguir ampliant la meva biblioteca de mestra així que us animo a ensenyar-me algun conte que us enamori i entre tots/es enriquir aquesta pàgina.



Us deixo també la versió descarregable en PDF.




SOM-HI MESTRES!



Recordeu que també em podeu trobar al FACEBOOK i INSTAGRAM.









diumenge, 10 d’abril del 2016

LA QÜESTIONADA LLETRA LLIGADA



La lletra lligada ha estat qüestionada durant molts anys. L’últim any ha estat un debat a moltes escoles i per a molts mestres, la qual cosa ha esdevingut que sigui un tema d’actualitat. Arrel de la modificació de la llei educativa a Finlàndia l’any passat el debat es va tornar a activar a molts països del món. Si el país amb el sistema educatiu de més renom al món havia canviat la llei per posar la lletra lligada com a optativa i substituir-la per l’impremta i el teclat alguna cosa volia dir no?

Sé que és un debat amb molta, moltíssima, diversitat d’opinió i per això el vaig triar per al meu TFG (treball de fi de grau). Volia saber les opinions dels nens, les futures mestres i dels experts en educació, i llenguatge és clar. Així doncs, vaig enfocar aquest treball en conèixer els diferents punts de vista per així poder formar el meu de manera fonamentada.

Des de que vaig iniciar-me en aquest món del Mestralitza’t volia fer un post sobre aquest tema. Fins ara m’ha fet una mica de por i alhora mandra ja que hauré de resumir tot un treball de fi de grau en un post i que aquest sigui entenedor i amè. Sí, tot un repte, amb el que em costa a mi resumir!! SOS! Però ara ja hi sóc i no hi ha qui m’aturi. Crec que pot ser interessant i puc ajudar a altres mestres a formar la seva opinió.

Per començar us faig una llista de les meves fonts d’informació (si ho redacto passa el que passa i m’allargo una pàgina).
  • Entrevistes a dues expertes en educació i llenguatge, Ana Teberosky (UB) i Margarida Falgàs (UdG).
  • Enquestes a infants (de 3 a 11 anys) i futures mestres (companyes de 4t de carrera).
  • Articles, notícies i reportatges en relació al tema.
  • Llibres per contextualitzar el debat.

Contextualitzant una mica el tema, l’alfabetització ha estat des de sempre una de les prioritats de l’educació, i això no és cap misteri. Antigament s’entenia per persona alfabetitzada aquella capaç de llegir i escriure, és a dir, amb un domini del llenguatge escrit. Aquest concepte i el valor d’aquest han evolucionat molt al llarg dels últims anys. Avui en dia gairebé podem dir que no hi ha analfabetisme. Les exigències de la societat, actualment, obliguen a realitzar aquest aprenentatge. A més, avui en dia no n’hi ha prou en conèixer l’alfabet i ser capaç de desxifrar un text. Per poder considerar a una persona alfabetitzada calen uns coneixements del llenguatge escrit i oral que permetin la integració social i cultural, així com també donin possibilitats de projecció i d’aprenentatge (Bigas, 2000).

Si ens remuntem als orígens de l’escriptura ens adonarem de quin era, i ha de ser, l’objectiu principal d’aquesta. Així doncs l’escriptura esdevé de la necessitat dels nostres avantpassats de comunicar-se salvant distàncies i temps. Tenien la necessitat de deixar constància i conservar relats sagrats, entre d’altres. Per tant, l’objectiu primer de l’escriptura era, i és, la comunicació. Avui en dia sembla que hem oblidat aquest objectiu, o l’oblidem en molts casos.

Anem al lio!







La lletra lligada va arribar a les escoles de Catalunya i Espanya de la mà de la corrent pedagògica de Montessori. Des de fa dècades estem arrelats a la tradició Montessori, la qual defensava l’aprenentatge de la lletra lligada com a procés natural dels infants degut a la unió de les lletres que fa més fàcil veure on comença i acaba una paraula. A més, segons Montessori la lletra lligada també permetia desenvolupar la motricitat fina dels infants (des del meu punt de vista aquesta no pot ser una raó de pes perquè avui en dia hi ha milions d’activitats i jocs per al treball de la motricitat fina). Per tant, podem dir que la lletra lligada és una herència de la metodologia Montessori.

Els arguments a favor de la lletra lligada són:
  • “La lletra lligada, a més del seu vessant estètic, té molts avantatges pedagògics: s’hi treballa la motricitat fina, la fixació de conceptes i la de lletres en el marc d’un espai” Departament d’Ensenyament.
  • “El debate a favor de la letra scrip es una moda, sale cada x años. Aunque el uso de la mano este en desusos no por ello debemos dejar de enseñar la escritura manuscrita. La mano es la inteligencia humana, no va a desaparecer el uso de la mano” Ana Teberosky, catedràtica de la UB i autora d’infinitat de llibres de l’aprenentatge de la llengua.
  • “La lletra lligada activa ambdós hemisferis del cervell. A més, aquest tipus de lletra exigeix menys desenvolupament de l’os de la mà carp del que exigiria la lletra d’impremta o mecanografia. És un os de desenvolupament lent al qual els traços de la lletra cursiva s’hi adapten i no li suposen sobreesforços.” Carla Hannaford, neurofisiologia.
  • Per a Montserrat Garcia Pons, professora d’infantil i primària, els avantatges de la lletra lligada són molts; en primer lloc, es fa un sol traç, i sense aixecar el llapis del paper. A més, les lletres comencen al mateix lloc i segueixen la mateixa direcció cap a dalt i cap a la dreta, de manera que permeten a l’infant tenir un punt de referència clar per a totes les grafies. També facilita la visió de paraula com a unitat gramatical, ajuden als infants d’entre 5 i 6 anys a comprendre la norma arbitrària de l’espai entre paraules i, per últim, és més fàcil de llegir.
  • “La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud.” (Acebes i Martínez, 1996)


Arguments a favor de l’ús de la lletra scrip:
  • “No podem evitar l’ús de les tecnologies i el teclat, ja formen part de la vida dels infants. El que ha fet Finlàndia ha estat adaptar-se al present fent de la lletra lligada una optativa i prioritzant l’ús del teclat i l’scrip.” Margarida Falgàs, professora de la UdG del departament de didàctica de la llengua i de metodologia infantil i primària.
  • “Si no forcem als infants a llegir per paraules i ho fem des de la globalitat i des de l’alfabetització ja aniran entrant totes les lletres. És com un nen que parla en castellà a casa i el català a l’escola ja fa les dues llengües. Per què amb la lletra ha de ser diferent?”  Margarida Falgàs.
  • “Abans fer lletra lligada era sinònim de fer bona lletra. Amb 5 o 6 anys, si tu estàs concentrat en fer bona lletra no et pots concentrar en el que dius. Si és una persona que el que volia era explicar moltes no pot fer-ho amb aquella lletra tant ben feta. Jo seria partidària d’escriure cadascú a la seva manera i la bona lletra ja s’anirà trobant i perfilant.” Margarida Falgàs.
  • “L’objectiu primer de l’escriptura era transmetre un missatge que pogués salvar distàncies i temps. Si no perdem de vista aquest objectiu, sigui quin sigui l’instrument per transmetre el missatge o les idees, el mitjà pel qual ho fem és secundari. No hi ha ni un nen avui en dia que no sàpiga que en el seu futur haurà de saber fer servir un ordinador i ser educat”. Nolasc Acarin, neuròleg.
  •  “El tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya aquest codi escrit.” Montserrat Bertran Tenas, mestra i professora de la UDG.
  • “La neurociència, en relació a la lectura, observa que als infants de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, ja que el seu aprenentatge en aquestes edats es fa per via visual, és a dir, la seva porta d’entrada és la vista. És per això que resulta fonamental que els infants mirin i llegeixin tot tipus de lletres en aquestes edats i no pas que focalitzin el seu aprenentatge a un sol tipus de lletra.” Montserrat Bertran Tenas.
  • “La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits.” (Teberosky, 1991)


LES MEVES CONCLUSIONS


Us podreu imaginar que d’un treball com aquest se'n treuen moltes conclusions. A continuació us en presentaré les més importants per a mi sense voler ser la veritat absoluta en cap cas, per això he titulat l’apartat com “les MEVES conclusions”. Sóc conscient que sobre aquest tema hi haurà tantes opinions com mestres al món i aquesta és la meva.

En primer lloc, i com a conclusió principal del meu treball sobre la lectoescriptura i la lletra lligada, he pogut veure que el tipus de lletra no és rellevant si es duu a terme una bona metodologia. Així doncs, resulta fonamental donar valor al QUAN i COM es dóna aquest procés d’aprenentatge, més que no pas amb quina lletra es dóna. Pel que fa al QUAN, les presses mai són bones, així doncs, considero adient començar el procés cap al primer curs de la primària paulatinament respectant el ritme de cada infant. Pel contrari, suposarà una angoixa i un obstacle per aquells infants que encara no es trobin en el moment maduratiu i psicomotriu adient. El COM, a part d'amb respecte cap al ritme de cada infant, s’ha de treballar de manera significativa i sense perdre de vista  que el principal objectiu de la lectoescriptura és la comunicació. Per tant, hem de donar valor al contingut i la forma ja s’anirà perfilant. Avui en dia es tenen massa presses per a que els infants escriguin i llegeixin i semblen els dos únics objectius de l’escola i no es valora que ho facin amb significat i comprensió.

D’altra banda, he pogut comprovar que la lletra de pal és i ha de ser la lletra, pel que fa a l’escriptura, de l’etapa d’infantil i amb la que els infants tinguin el primer contacte. Resulta una lletra senzilla i sense moltes exigències motrius que ajuda a acostar-los a l’escriptura prematura i, per tant, a satisfer les necessitats expressives dels infants. Al tractar-se de traços rectes resulta assolible per als infants. És positiu que escriguin a infantil per tal d’organitzar els seus pensaments i crear-ne de nous. No cal que el que “escrigui” sigui entenedor per l’adult, mentre l’infant ho sàpiga interpretar. M’he adonat de la importància d’aquest fet i de que són els petits detalls com aquests els que diferencien a una mestra d’una BONA MESTRA.

Pel que fa a la lectura, cal introduir-los quan abans millor a través de la lectura de l’adult. En l’etapa d’infantil, i en les demés també, han de poder veure tots els tipus de lletres. És una etapa molt sensorial on la majoria d’informació ve donada pels sentits, principalment per la vista i el tacte. És per això que no hem d’acotar-los a un sol tipus de lletra. A més, la seva realitat en un futur passa per molts estils de lletra més enllà de la majúscula o la lligada. Aquesta última al sortir de l’escola no la veurà mai més, per això que es denomina escolar.

Un altre aspecte que vull comentar aquí, i del qual la Margarida Falgàs em va fer reflexionar, és el valor que se li dóna a l’etapa d’infantil. Tot i haver evolucionat molt en els darrers anys encara no se’ns valora com l'etapa important i imprescindible que som. Molta gent encara veu aquesta etapa com el lloc on es queden a jugar els fills mentre es va a treballar. O pel contrari, una etapa de la qual han de sortir preparats per la primària. Aquestes dues visions no poden ser més errònies. És per això que des de dins hem de donar valor a allò que fem i creure’ns el que som, una etapa de l’educació primordial per al desenvolupament de molts aspectes de l’infant. Hem d’esborrar aquesta idea que som l'etapa preparatòria per a entrar a 1r i que, per tant, hem de passar als infants sabent llegir i escriure. No és aquest l’objectiu principal d’aquesta etapa. Si que hi és l’objectiu de adquirir habilitats en el llenguatge però n’hi ha molts més. En aquest punt, considero que les primeres que hem de canviar i reivindicar el nostre valor som les mestres, tenint clar quin és el nostre paper en aquesta societat: preparar a l’infant pel futur o fomentar que es desenvolupi en tots els aspectes de la vida. En aquest sentit considero que falta molta conscienciació de les mestres i de les futures mestres, malauradament resulta més difícil la tasca de fomentar el desenvolupament que la de preparar als infants.

En relació també amb aquest últim punt, considero fonamental el fet de sentir-nos professionals i expertes. No som només amor i vocació. Tenim moltes més característiques i coneixements que ens fan ser professionals en l’etapa d’infantil i així ens hem de sentir. Si no ens valorem nosaltres mateixes ningú ho farà i mai deixarem de ser l’etapa de “pinta i colorea”.

En definitiva, no hem d’oblidar que som una etapa primordial, som unes professionals i que la lectoescriptura no és un objectiu principal a infantil. Hem de tenir present el valor que té, i ha de tenir, la lectura i escriptura com n’és la comunicació.


I VOSALTRES QUÈ EN PENSEU D'AQUEST DEBAT?


Fins aquí el post, que és prou... Només dir-vos que si algú/na necessita o vol més informació no dubteu en comentar-m'ho!!




"No existen más que dos reglas para escribir: tener algo que decir y decirlo" 

Oscar Wilde



PAULA!

dimarts, 8 de març del 2016

A CÓRRER!! 10 JOCS QUE MAI FALLEN.


Molts sabreu que sóc graduada en educació infantil però encara no he tingut el plaer de ser MESTRA. La meva experiència dins l’aula es basa en els mesos de pràctiques (durant la carrera) i en el voluntariat que estic realitzant actualment a una escola pública. Així doncs, dins l’aula pròpiament dita tinc poca experiència. La cosa canvia si parlem d’experiència fora de les hores lectives. Fora de l’escola, a la pista d’atletisme, tinc més experiència, concretament 5 temporades/cursos. Com a la meva presentació bé explico, els meus petits grans atletes són els que més m’han ensenyat i els que m’han fet acabar de desitjar com desitjo ser mestra. AQUEST POST VA PER ELLS!!

Al post d’avui us desvetllo en primícia els 10 jocs que mai fallen (com a mínim a mi mai m’han fallat). Són jocs de moviment, de córrer, destinats a infants de 4 anys en amunt. Molts d’ells els he anat modificant i inventant versions al llarg dels anys de monitora i no tenen un nom concret (o jo no el sé).

Els jocs que us explicaré a continuació tenen algunes característiques en comú tot i ser ben diferents i són les següents:  
  • Tots ells són de desplaçament, és a dir, de córrer.
  •  Són no eliminatoris, no crec en els jocs en que els infants deixen de jugar en ser pillats.
  •  Potencien la coordinació de moviments i la velocitat de reacció.
  •  Desenvolupen diferents parts del cos així com la consciència d’aquestes.
  •  Fomenten la socialització i els valors positius de l'esport com són el companyerisme, el respecte cap als altres participants i companys i, en alguns casos, el joc en equip.

Alguns dels jocs que us presento acaben amb un guanyador (en teoria). És un fet criticat en els jocs però tot depèn de com ho enfoques com educador/monitor i de la importància que rep el vencedor o vencedors. Jo personalment donava molt poca importància al guanyador i poc temps entre partida i partida o joc i joc. Si els infants coneixen el funcionament dels jocs i del grup de companys i es fa un bon treball de respecte no considero que hagi de ser un problema. No obstant, si algun dels jocs no funciona amb el grup o crea un excés de frustracions cal deixar-lo de fer. S’ho han de passar bé!

Dit això, mans a la obra, o millor dit MANS ALS JOCS!!! (una altra dita que m’invento)

 ARRENCA CUES

Material: 

Pitralls o mocadors, cons (per senyalitzar el terreny de joc, si s’escau.)

Funcionament:

Cada infant es col·loca un mocador en forma de cua excepte un o dos companys que començaran arrencant cues. La resta de companys hauran de fugir mentre portin la seva cua. En el moment en que algun company els prengui la cua passaran a formar part dels que arrenquen les cues. Senzill i exitós!!

Variants:

Una variant d’aquest joc pot ser el joc per parelles. Cada infant s’ajunta amb un altra company i decideixen qui comença pillant i qui fugint. En aquest cas només el nostre company ens perseguirà. Quan aconsegueixi arrancar la cua els papers s’intercanviaran contant fins a 3 un cop s’hagi posat la cua.
La segona variant  també per parelles però sense córrer. En aquest cas els dos companys tindran una cua posada i en forma de “duel” hauran d’aconseguir treure-li al company sense perdre la seva.  A aquesta variant s’hi pot jugar en peus o ajupits.

TERRA, MAR I CEL 

Material: 

Cons (per delimitar les zones, si s’escau)

Funcionament:


Aquest joc és força conegut però jo no segueixo massa l’original. N’he fet algunes versions, adaptant-me als gustos dels infants.  En primer lloc es pacten quines seran les 3 zones (terra, mar i cel). Per exemple, a la pista d’atletisme (com era el meu cas) el mar era el matalàs de l’alçada, la terra era la gespa i el cel era la gàbia de llançaments. A partir d’aquí és molt simple, si deia terra havien d’anar a la gespa, si deia mar al matalàs i si deia cel a la gàbia de llançaments. Al ser tant simple però tant votat entre els petits vaig pensar una versió més entretinguda.(veure variant)

Variant:

La meva variant que ha acabat sent la primera opció de joc consisteix en dir animals en comptes de terra, mar o cel. A partir de l’animal els infants han de desplaçar-se al medi on viuen. Alguns animals tenen més d’una opció.

         ELS PESCADORS


Material: 

Aquest joc no necessita material.

Funcionament:

Consisteix en, com el nom indica, pescar nens. Un grup de 3 o 4 infants farà de xarxa de pescar i es col·locaran en rotllana em peus amb els braços alçats per a que la resta (els peixos) passin per sota. Els infants que fan de “xarxa de pescar” hauran de pactar sense que els “peixos” els sentin un número (no molt gran). Quan estiguin llestos començaran a contar tots alhora mentre els peixos passaran per dins la rotllana/xarxa i quan arribin al número pactat baixaran els braços i els infants que es trobin a l’interior hauran estat pescats i passaran a ser pescadors (a la rotllana). Els pescadors tornaran a pensar un número nou i repetiran el procediment fins haver pescat tots els peixos.


EL JOC DEL COCODRIL

Material: 

Cordes i cons.

Funcionament:

Marcarem un “riu”/“llac” amb cordes on estarà el/s cocodrils. El joc consistirà en saltar el riu sense que el cocodril els pilli (com l’aranya però realitzant un salt). En el cas de ser pillats, ja que no m’agrada eliminar, l’infant enxampat passarà a ser el cocodril. Si es disposa de prou espai i cordes es poden anar acumulant els cocodrils alhora que s’amplia el riu.
Per aquest joc, i seguint la cançó de l’aranya peluda, ens vam inventar una cantarella: “cocodril, punxegut, ens deixes passar?” (Els meus petits atletes són la pera, ho sé).

CAP PILOTA AL MEU CAMP

Material: 

Un diari (premsa antiga) i una cinta adhesiva (per marcar la línia que dividirà el camp sempre que no en tinguem una de marcada ja al terra)

Funcionament:

Cada infant farà una bola amb una pagina del diari. Es faran dos equips amb el mateix nombre de nens (sempre que siguin parells i es pugui) i es situaran cadascun a un camps diferent dividits per la línia central. L’equip no podrà travessar mai aquella línia, només es podrà desplaçar pel seu terreny de joc. El joc consistirà en evitar tenir boles de paper al nostre terreny de joc, per tant hauran d’anar tirant cap al camp contrari totes les boles que puguin. Jo donava una petita consigna per fer que el joc em servis per practicar el llançament (una de les proves de l’atletisme) i els remarcava que calia tirar la bola per sobre del cap.

Passats uns minuts (tot depèn del grup i de com els arriba el joc) jo realitzava un compte enrere des de 10 per a fer augmentar el ritme. Sabien que quan deia 0 no podia volar cap bola (si era el cas, que moltes vegades passava, la tornava al seu origen). Arribats a aquest punt fèiem recompte de boles i tornàvem a començar de nou. És un joc ràpid i simple però dóna molt de sí i on s’hi treballa tot el cos, des de l’habilitat de la mà i el braç per llençar fins a les cames i el tronc al ajupir-nos a per la bola.

LA SERP QUE ES VOLIA MOSSEGAR LA CUA

Material: 

Un mocador o pitrall per fer de cua de la serp.

Funcionament:

Aquest joc no se com es diu realment i m’he inventat un nom per aquest post. Cadascú que li digui com vulgui.

Fem grups de 6 o 7 nens (depèn del grup) que s’hauran de col·locar un darrera l’altre agafats per la samarreta simulant una serp. L’últim de la fila es posarà un pitrall o mocador fent de cua i el primer li haurà d’intentar treure. Un cop aconsegueix prendre la cua de la serp se la posa i passa a ser l’últim i, per tant, la cua de la serp. És un joc que els encanta però ha d’estar una mica guiat per la monitora o mestra ja que cal fer pauses entre company i company i a vegades els costa fer-les sols. Un altra consell és que feu els grups tenint en compte la força i edat dels infants per tal que estigui compensat i evitem nens voladors. Un altra consell és jugar en un terreny de gespa evitant el ciment que sempre fa molt més mal caure-hi (aquest consell és, també, per la majoria dels jocs ja que evitarem ferides durant les trompades i a més no castigarem els músculs jugant en una superfície dura).



1,2,3 LA CORVA

Material: 

Per aquest joc no cal material.

Funcionament:

Per aquest joc els infants s’hauran de asseure en rotllana. Un cop asseguts la monitora o mestra els assignarà un numero de l’1 al 3 o 4 depenent del numero d’infants. Aquest joc també ha d’anar una mica guiat per l’adult però agrada molt. El joc consisteix en que quan la mestra diu un número els infants que el tenen han donar la volta sencera a la rotllana i fins a tornar al seu lloc el més ràpid possible. I així amb els diferents números. Quan ja portin uns minuts jugant es poden dir dos números alhora o inclús 3. Personalment acabava el joc dient tots els números per acabar-lo de manera animada i tots en moviment (donar la volta a una rotllana inexistent era una bogeria i els encantava).

Per cert! El nom d’aquest joc també me l’he inventat! Digueu-li com vulgueu.

ÓS MANDRÓS

Material: 

Cons per delimitar el terreny de joc si s’escau.

Funcionament:

Aquest joc es molt divertit i acumulatiu en forma de multiplicació, per si voleu treballar-hi les matemàtiques alhora. Comença un ÓS MANDRÓS dormint estirat boca-terrosa. La resta de companys van a despertar-lo tot cridant: “ós mandrós desperta! Un! Dos! I tres!”. En quan diuen el “tres” l’ós es pot aixecar a pillar i els companys poden començar a córrer. L’ós mandrós només podrà pillar un infant. Un cop el tingui els dos s’estiraran al terra i els companys tornaran a anar a despertar-los tot dient la cantarella anterior. Cada ós podrà pillar un company més que es transformarà en ós mandrós. Per tant cada vegada aniran el doble d’infants a dormir com ossos mandrosos.

Aquest joc és un èxit!!

VENT DEL SUD I VENT DEL NORD

Material: 

Pitralls de dos colors diferents i cons per senyalar el terreny de joc.

Funcionament:

En aquest joc, com el nom bé indica, hi apareixen dos vents: el vent del nord que és molt fred i el vent del sud que és càlid. Triem un o dos nens per cada vent que es diferenciaran de la resta amb pitralls (els del sud d’un color com el vermell i els del nord d’un altra com per exemple blau). Així doncs expliquem als infants que el vent del nord és molt fred i si ens toca ens congelarà i que el vent del sud és càlid i ens descongelarà. Per tant, els del vent del nord pillen/congelen i els el sud salven/descongelen. Podem anar ampliant els infants de cada vent o bé canviant-los cada 5 minuts per a que tots els infants puguin ser algun dels dos vents.
Si us hi adoneu estem treballant algun concepte científic en aquest joc. Depèn del grup podrem aprofundir més o menys en les explicacions.



QUE ES CANVIÏN DE CASA ELS QUE...

Material: 

Cercles.

Funcionament:

Distribuirem els cercles en forma de rotllana però separats a uns metres entre cadascú. Cada infant es posarà dins un cercle (casa) excepte un que començarà el joc. El que no te cercle (casa) es situarà al mig de la rotllana i dirà: “que es canviïn de casa els que....portin pantaló llarg” (per exemple). Així doncs els infants que portin els pantalons llargs hauran de canviar-se de casa/cercle i el del mig haurà de trobar un cercle buit. L’infant que s’hagi quedat sense cercle anirà al mig i tornarà a dir: “que es canviïn de casa els que....els agraden els macarrons”. I així successivament. També poden dir que es canviïn tots si veuen que algun infant no s’ha canviat cap vegada. L’única consigna que hi ha es que si es canvien, és a dir surten del cercle, no poden tornar enrere i quedar-se altra cop al seu.

Variant:

Una variant d’aquest joc per a treballar la velocitat de reacció és que sigui la mestra/monitora l’encarregada de donar la consigna de quan s’han de canviar. Per exemple: quan piqui de mans una vegada us heu de canviar tots de casa o quan la pilota que tiraré enlaire toqui el terra. Hi ha mil consignes possibles i totes elles faran potenciar la velocitat de reacció davant un estímul dels infants.

Una altra variant molt similar a l’anterior és fer servir com a consigna una paraula concreta, pactada abans, i explicar una història on en algun moment hi surti la paraula. Serà en aquell moment quan es podran canviar de lloc. També és pot fer amb noms propis dels infants. És important pactar abans amb els infants quina serà la paraula detonant.





I fins aquí, que hi ha tants jocs que si continués no acabaríem mai...jeje

Comentar que tots i cadascun d’aquests jocs es poden modificar, reinventar i complicar/facilitar tant com es vulgui i calgui amb una mica d’imaginació i ganes. Cada grup d’infants és diferent i no tot funcionarà igual amb tots els grups. Així que us animo a crear versions noves i si les voleu compartir en forma de comentari en aquest post seran mooolt benvingudes. M’encantaria poder aprendre noves versions!! I nous jocs és clar!!



Us deixo també la versió descarregable en PDF.




A JUGAR!! QUE MAI S’ÉS PROU GRAN PER PASSAR-S’HO BÉ JUGANT!